Resultats de la cerca
Es mostren 13672 resultats
les Torres de Palau
Les Torres de Palau, antic terme de Palau-sacosta (Gironès)
© Fototeca.cat
castell de Tornamira
Antic castell de Tornamira, ara important pairalia d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antic castell, avui masia, del municipi d’Oristà (Lluçanès), que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà.
Es troba al N del terme, sobre la riera Gavarresa Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic El castell ja consta com a mas el 1666 l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics
Montagut i Oix
Restes de l’antic castell de Montagut
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a la vall alta del Fluvià.
Situació i presentació Confronta amb el municipi de Camprodon, de la comarca del Ripoll NW, la frontera francesa i Albanyà Alt Empordà N, Sales de Llierca i Tortellà E, Argelaguer i Sant Jaume de Llierca SE, Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca S, i la Vall de Bianya W Montagut abasta la major part del que es considera Alta Garrotxa i engloba el puig del Ferran 991 m, els cingles de Talaixà, la serra de Santa Bàrbara, el Cós i la vall d’Hortmoier La superfície forestal total és notable Una part del terme és inclosa dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa El terme s’…
Gavamar
Un aspecte del barri de Gavamar, antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Antic barri marítim de Gavà (Baix Llobregat).
Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des dels anys seixanta la construcció de xalets i d’apartaments El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà
Sant Martí de Provençals
Església parroquial i nucli antic a Sant Martí de Provençals, voltat pel blocs de la Verneda
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…
les Esglésies
Vista de l'antic monestir de les Esglésies
© CIC-Moià
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de les Esglésies) del municipi de Navars (Bages), situat a l’interfluvi de les rieres de Sant Cugat i del Mujal.
Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l’església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró I de Cerdanya A Santa Maria hi hagué, al s XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia L’església, romànica, es conserva encara
Sossís
L’agregat de Soassís, a l’antic terme de Claverol (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís
, de carbó, tancades el decenni dels anys cinquanta.
La seva església Santa Maria depenia de la parròquia de Montsor en depenia l’antic terme de Baiarri El canal de Sossís , que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís que té una potència installada de 3 000 kW i una producció mitjana de 20 000 000 de kWh Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
vair
S'esquerra a dreta: vair, vair antic, vair ondant, vair en pal
Heràldica
Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.
Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el centre de la base…
Sant Miquel de Montmagastre
Vista panoràmica del turó amb l’església de l’antic Castell de Sant Miquel de Montmagastre
© Fototeca.cat
Monestir
Antic monestir canonical, situat a Montmagastre
, del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), dins l’antic terme d’Anya.
El 1085 hom troba a Sant Miquel una comunitat presidida per l’abat Froià El 1098 era regida per Pere, que es titulava a la vegada abat d’Àger i de Montmagastre, i des del 1108 consta ja com a simple priorat d’Àger El 1162 el papa Alexandre III confirmà la seva possessió a Àger Durant els s XIV i XV els seus priors eren canonges d’Àger, que no residien a Montmagastre, i regia aquesta església un prevere en nom d’ells En suprimir-se les canòniques el 1592, els seus béns s’agregaren a Àger Aleshores l’església de Sant Miquel passà a ésser parroquial del vell poblat de Montmagastre, avui…
fanal
Antic fanal de querosè
© iStockphoto
Aparell de mà consistent en una caixa, generalment metàl·lica, amb una o més cares transparents o translúcides, que conté una font lluminosa (ble impregnat d’una substància combustible, bombeta, etc) i és destinat a il·luminar, a indicar una posició, a fer senyals, etc.