Resultats de la cerca
Es mostren 2850 resultats
Gard
El pont del Gard, aqüeducte romà sobre el riu Gard, prop de la ciutat de Nimes
© B. Llebaria
Riu
Riu del Llenguadoc, Occitània, al departament francès del mateix nom.
Neix a la serralada de les Cevenes i aflueix per la dreta al Roine 71 km Es caracteritza per violentes crescudes Al curs alt rep sovint el nom de Gardon El pont del Gard , aqüeducte romà al riu Gard, prop de Neumausus Nimes, fou construït segurament per Agripa s I aC Té 275 m de llargària i una alçada màxima de 50 m Consta de tres ordres d’arcs semicirculars els inferiors són més grossos, i el primer pis suporta una via l’últim pis, d’arcs molt més petits, serveix de canal a l’aqüeducte
Eduard Bermejo Galera

Eduard Bermejo Galera
Federació Espanyola de Gimnàstica
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Format al CE Eulàlia Castañé, també competí amb La Salle de Gràcia i amb l’INEFC de Barcelona Guanyà tres medalles de plata i dos de bronze al Campionat d’Espanya júnior 2006 i fou subcampió d’Espanya júnior 2007, on aconseguí la medalla d’or en terra i cavall amb arcs, la de plata en barra i salt, i la de bronze en anelles i paralleles Participà en el Campionat d’Europa júnior 2006, 2008 En categoria sènior, aconseguí l’or en cavall amb arcs 2009 i el bronze en salt 2010 al Campionat d’Espanya Fou subcampió de Catalunya absolut 2010
Albert Llorens Ibarz
Albert Llorens Ibarz
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Gimnasta.
Especialitzat en gimnàstica artística, s’inicià al collegi Sant Miquel de Barcelona i fou subcampió d’Espanya juvenil 1962 Participà amb la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1966, 1970 i tres Campionats d’Europa 1967, 1971, 1973 El 1969 aconseguí cinc títols de campió d’Espanya —concurs general, terra, anelles, cavall amb arcs i barra fixa— i dos subcampionats El 1971 fou campió en cavall amb arcs i el 1973, en paralleles Fou deu vegades consecutives campió de Catalunya 1965-74 Fou entrenador del Club Gimnàstic Sant Miquel i professor de gimnàstica de l’…
Sant Vicenç del Vilot de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Interior de la capçalera de l’església, on s’observa perfectament l’estretor de la nau i l’absis en relació amb l’alçada ECSA - J Boix Aquesta església és situada al mateix indret on hi ha les restes del castell del Vilot de Finestres, a llevant del poble de Finestres Mapa 32-12 289 Situació 31TCG033536 Un cop al poble de Finestres, hem de pujar a la casa del Senyor, des d’on hem de seguir uns metres la carena i baixar aviat cap a l’esquerra per un corriol senyalitzat amb munts de pedres Si el nivell de l’aigua de l’embassament de Canelles és baix, podrem passar la torrentera de la…
Sant Julià dels Garrics (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Vista del costat meridional d’aquesta església, amb tot el mur decorat amb arcuacions i lesenes ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Julià dels Garrics o Sant Julià de Pera és situada en lloc despoblat, al costat del riu Bona Mapa 34-11253 Situació 31TCG731787 La pista per a arribar-hi surt de la carretera de Sorribes de Lavansa a la Seu d’Urgell, poc abans de Sisquer, que creua el riu per un gual, prop d’un antic pont JAA-MLIC Història L’advocació de sant Julià, a la vall de Lavansa, és esmentada en uns documents de permuta del 1031 i el 1056, de venda del 1085, i de donació del 1089…
Les cases de Montblanc
Art gòtic
Les illes i les parcelles Malgrat el que pugui semblar, Montblanc conserva poques cases amb estructures arquitectòniques gòtiques En algunes zones això pot ser un indici que les cases de la vila eren força senzilles, amb murs de base de maçoneria i aixecats amb tàpia, sense elements remarcables, una arquitectura perible, que sovint ha deixat poc rastre, especialment al nucli originari de la vila, al Pla de Santa Bàrbara Aquí, la manca de dades arqueològiques no permet establir si la trama urbana era formada per cases aïllades, com s’ha descobert al proper nucli de Vila-salva, o si es tractava…
Sant Feliu de Vilac

Portal de l’església de Sant Feliu de Vilac
© Fototeca.cat
Església
Església romànica dels segles XII-XIII situada fora del nucli antic de la vila de Vilac (Viella), a l’extrem oest de la població.
L’edifici L’església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que constitueix un magnífic mirador d’aquesta zona de la Vall L’edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d’època romànica tardana, probablement del final del segle XII o l’inici del segle XIII Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda, coronats amb arcs de mig punt adovellats Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones terminals, on s’uneixen a unes pilastres encastades al mur a l’oest i a uns pilars octagonals irregulars a l’est Una…
Sant Sadurní de la Fabregada (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Fragment de l’interior del mur nord d’aquesta malmesa església, amb els arcs formers i les pilastres que sostenien els arcs torals ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de l’església de Sant Sadurní són pocs metres a l’esquerra de l’esvoranc on hi ha el castell de la Fabregada Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG382539 Història Aquesta església antigament tenia les funcions de parròquia del terme del castell de la Fabregada, les quals perdé posteriorment Depengué del priorat de…
Víctor Cano Segura
Gimnàstica
Gimnasta especialitzat en gimnàstica artística.
Fou campió d’Espanya juvenil 1992, júnior 1994 i absolut 2000 En categoría absoluta aconseguí dos títols estatals de cavall amb arcs 1999, 2005 Formà part de l’equip espanyol durant més d’una dècada, durant la qual disputà set Campionats del Món 1997, 1999, 2001, 2002, 2003, 2005, 2006 i cinc Campionats d’Europa 1998, 2000, 2002, 2004, 2005 absoluts Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i Atenes 2004 En els Jocs Mediterranis fou campió individual 2001 i campió en cavall amb arcs i per equips 2005 Fou entrenador de gimnàstica artística al Centre d’Alt…
contrafort
Construcció i obres públiques
Pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l’empenta de terres adossades, d’una volta, etc.
Malgrat esporàdiques utilitzacions anteriors com a reforç de murs, el contrafort apareix durant el període romàntic en substituir les cobertes de fusta per arcs i voltes En alguns casos hom els troba a la part interior de la nau, però la forma més corrent és de ressalt sobre la cara exterior del mur, des de terra fins a la teulada, units lateralment per arcs també ressaltats A mesura que les llums de les voltes augmentaren, el contrafort cresqué de mida, i la secció variava segons les altures Posteriorment apareix separat del mur i resistint l’empenta de les voltes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina