Resultats de la cerca

Treballà al cabaret Chat-Noir de París, ciutat on després n'installà un de propi 1885, Le Mirliton Publicà els diaris Le Mirliton 1885-94 i La Lanterne de Bruant 1897-99 Tenia la veu metàllica i molt forta Sobresortiren les seves cançons À la Villette, La marche des dos, À Menilmontant, Nini peau d’chien i Les joyeux, i les novelles Les bas-fonds de Paris 1897 i Les amours de la Pouliche 1911 També publicà un diccionari titulat L’argot au XX è ©siècle 1901

És conegut sobretot per les seves novelles, en les quals es revolta contra la societat burgesa Vipère au poing 1948, La tête contre les murs 1949, Chapeau bas 1963, Le matrimoine 1967, Le cri de la chouette 1972, Ce que je crois 1977, Un feu dévore un autre feu 1978, l’Église verte 1981, Abécedaire 1984, d’estil autobiogràfic, Le démon de minuit 1988 i Le grand méchant doux 1992 El 1958 ingressà a l’Académie Goncourt, que presidí des del 1973 Fou també Premi Lenin 1980

Fundat el 1936, guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya per equips 1952, 1968 Jugà disset temporades en la Lliga estatal, l’última el 1980, i guanyà un títol 1968 i cinc subcampionats 1962, 1966, 1967, 1969, 1972 L’equip femení fou dues vegades campió d’Espanya per equips 1952, 1965 i cinc vegades segon 1953-56, 1966, guanyà tres cops el Campionat de Catalunya 1953, 1954, 1956 i jugà dues temporades a la Lliga estatal Alguns dels seus jugadors més importants foren Jaume Capdevila, Juan Castillo, Mercè Solsona i Isabel Bas

Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un…

Collaborà amb el seu pare en la seva actuació professional i de defensa del dret català, especialment en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña 1883 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Publicà La hipoteca marítima 1888, L’ivresse devant le droit pénal 1890 i La família catalana 1895

Situació Vista del turó damunt el qual s’erigeix el castell J Bolòs El castell de Llaés, que ocupava el cim d’un turó, és situat a uns 1 000 m d’altitud Al voltant d’aquest pujol, que s’alça isolat al final d’un serrat, hi ha, especialment al costat meridional, una clariana de conreus, que s’estén per la zona més plana al seu entorn predominen els boscs El camí més bo per a arribar a Llaés és una pista per a autos, que surt del punt quilomètric 102,100 de la carretera que va de Vic a Ripoll, després dels revolts que hi ha més enllà de la Farga de Bebiè La pista passa pel costat del mas de la…

Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona , concedit dos anys abans a l’infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat de Cabrera El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l’infant Joan del 1353 al 1387 per l’infant Jaume, fill de Joan I, del gener del 1387 a l’agost del 1388 i per l’infant Pere, també fill de Joan I, entre el gener i l’abril del 1394

Fill tercer de Josep de Margarit i de Biure i de Maria de Biure Tercer marquès d’Aguilar El 1645 publicà a Barcelona un Retórico epítome latino y castellano , que dedicà al seu pare, amb el qual restà a Barcelona fins a la capitulació del 1652 Passà amb ell al Rosselló i lluità en l’exèrcit de Lluís XIV El 1675 es casà amb Rafaela de Negrell de Cruïlles i de Bas, baronessa de Castellfollit i de Mosset i comtessa de Montagut, i per això també fou conegut com a Joan de Cruïlles i de Margarit

Just fundat l’orde de la Mercè i abans d’obtenir l’aprovació canònica del papa, s’obrí el convent de Girona vers el 1222 Ferrer Portel i la seva muller Escalona feren donació dels seus béns a fi d’afavorir l’erecció de la casa dels mercedaris Des del primer moment, foren diverses les donacions que s’atribuïren al nou establiment Guillem de Bas donà una mitgera de blat anual També Pere de Roca donà cabals per a la redempció de captius a mans d’Arnau d’Hostoles, prior a Girona del convent de la Mercè

De família blanenca, de ben jove marxà de Vidreres a Nàpols, on entrà al servei del rei Ferran I bastard d’Alfons IV el Magnànim Entre el 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèlliques derivades de la  guerra contra Joan II 1462-72 i, també, per raó de despeses d’empreses diplomàtiques i de representació Fou missatger entre, Alexandria i Nàpols, de les cartes…