Resultats de la cerca
Es mostren 1056 resultats
Dos exalts càrrecs d’Hisenda declaren a l’Audiència Nacional
Ernesto de Aguiar i Josep Maria Huguet, dos exalts càrrecs del Ministeri d’Hisenda acusats de corrupció, declaren davant l’Audiència Nacional Els dos implicats reconeixen que van amagar al fisc 470 milions de pessetes, que segons ells havien guanyat en operacions de borsa, però neguen haver rebut pagaments per part del Grup Torras, tal com assegura l’exassessor d’aquesta empresa Joan Josep Folchi L’afer té derivacions polítiques per l’amistat dels dos acusats amb Josep Borrell, que era el secretari d’Estat d’Hisenda quan es van produir els fets
Guerau Alemany de Cervelló
Història
Noble, fill d’Alemany i de Sicarda.
Fou senyor de Montagut, Querol, Pinyana i Pontils i li fou confirmada per Ramon Berenguer I la donació del castell de Vilademàger, feta al seu rebesavi Sendred pel comte Ramon Borrell Sembla que assistí a la sessió on fou decidida la redacció dels Usatges de Barcelona El comte, al seu testament, el féu marmessor i li encomanà la seva filla Sança per tal que li procurés un bon matrimoni 1076 Alguns autors han interpretat que li donà Sança per muller Però el 1078 vivia encara la seva muller Ermengarda
Vita Sancti Ermengaudi episcopi Urgellensis
Historiografia catalana
Obra escrita en llatí que tracta de la vida d’Ermengol, bisbe d’Urgell († 1035).
Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment…
Silvestre II
Cristianisme
Nom que prengué el monjo Gerbert d’Orlhac en esdevenir papa (999-1003).
Monjo a Orlhac, anà a cercar-lo el comte Borrell II de Barcelona cap al 967, per tal que aprengués les matemàtiques A Barcelona féu amistat, entre altres, amb Ató de Vic i amb Sunifred Llobet, ardiaca de la catedral, que traduïa texts de l’àrab i a qui després Gerbert adreçà alguna carta científica Allí aprengué també la construcció de l' astrolabi Anà a Roma amb Borrell, i el papa Joan XIII, que ja en coneixia la fama, se'l quedà dos anys Anà tot seguit a Reims, on ensenyà a l’escola catedral Fet abat de Bobbio per Otó II 983, retornà a Reims per no entendre's amb…
Crònica de Sant Pere de les Puelles
Historiografia catalana
Text català de la segona meitat del s. XIII, també conegut com a Crònica de la conquesta de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Es conservà fins el 1835 a la biblioteca del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona La Crònica s’inicia amb la referència a un rei Lotari, que consta com a fill de Pipí i germà de Carlemany Relata l’expedició de Lluís el Piadós a Barcelona 801, on situa cronològicament la fundació de la capella de Sant Sadurní l’edificació de l’església de Sant Just, a la qual concedí els privilegis sobre els juraments del combat judicial, del testament sagramental i dels jueus i la fundació i dotació del monestir de Sant Pere de les Puelles Seguidament hi ha un buit…
Sant Andreu de Barravés
Abadia
Antiga abadia benedictina, situada a la vall de Barravés, al municipi de Montanui (Ribagorça).
La fundació és desconeguda hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930 El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe Borrell Decaigué molt aviat el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet
Manifestació de Societat Civil Catalana contra l’independentisme
L’entitat unionista Societat Civil Catalana convoca una manifestació que, sota el lema "Per la concòrdia, per la democràcia, per Catalunya stop procés", recorre el passeig de Gràcia de Barcelona Hi assisteixen també destacats representants polítics de l’espanyolisme el líder del PP Pablo Casado, i de Ciutadans, Albert Rivera i, entre els socialistes, el ministre d’Afers Estrangers en funcions Josep Borrell, el president del Senat Manuel Cruz, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta També hi assiteix el regidor per Barcelona Manuel Valls La Guàrdia Urbana xifra l’assistència…
Muḥammad II de Còrdova
Història
Califa omeia de Còrdova (1009-10).
Obligà el seu pare Hišām II a abdicar a favor seu, però no aconseguí d’imposar-se als berbers ni als eslaus Ajudat per Wadih, valí de la Marca Superior, i per Ramon Borrell I de Barcelona i Ermengol I d’Urgell, derrotà els berbers, comandats per Sulaymān ibn al-Ḥakam, a Aqabat al-Baqar, prop del Guadiaro, i s’emparà de Còrdova saqueig de Madīnat al-Zahrā’ Poc després morí assassinat per Wadih L’expedició catalana a Al-Baqar, anomenada “dels nou mil”, féu que Ibn ‘Iḏarī anomenés el 1010 com “l’any dels catalans”
Josep Víctor Solà i Andreu
Pintura
Pintor.
Nebot del doctor Salvador Andreu Fou deixeble de Francesc Miralles i de Pere Borrell i del Caso Integrant del grup d’El Rovell de l’Ou, collaborà a la revista manuscrita Il Tiberio El 1896 i el 1898 participà a les exposicions de belles arts barcelonines, pero no es dedicà de ple a la pintura fins els anys trenta Participà, dins el Saló de Montjuïc, a les exposicions de primavera 1933-36 A la postguerra féu diverses exposicions individuals al Faianç Català i a les galeries Argos i Franquesa Es dedicà al paisatge i a la figura
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya
Organització d’estudiants nacionalistes catalans fundada a Barcelona l’any 1932.
Nasqué d’una majoria de grups de la Federación Universitaria Española FUE i d’elements de l’Associació d’Estudiants Catòlics En fou primer president Joaquim Granados i Borrell La FNEC s’estengué a d’altres ciutats i pobles i mantingué contactes estrets amb l’Agrupació Valencianista Escolar, l’Associació per la Cultura de Mallorca i l’Associacion Generala d’Estudiants, de Montpeller, de filiació occitanista Aplegà a Barcelona valencians, mallorquins i occitans 14 i 15 d’abril de 1933 L’any 1986 hom reconstruí la FNEC com a associació d’estudiants universitaris nacionalistes de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina