Resultats de la cerca

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…

Fou cronista oficial de Figueres La seva obra més emblemàtica és Figueras Notas históricas , en quatre volums Prehistoria-1386 1960, 1387-1753 1957, 1753-1832 1942 i 1832-1900 1944 Malgrat que fou redactada en els difícils anys de la postguerra i que el seu autor no era un historiador professional, aquesta síntesi provocà un gran impacte per la manca de precedents i pel valor de molta de la documentació presentada, completament desconeguda fins aleshores Posteriorment, escriví el llibre de divulgació Llibre de Figueres 1962, premi Maspons i Camarasa Fou un dels fundadors de l’Institut d’…

Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb C Bracons de Colomer, i posteriorment amplià la seva formació a Milà amb V Badiali Debutà a Mataró a l’inici de la dècada dels seixanta amb Lucia di Lammermoor , i la temporada 1962-63 ho feu amb La Traviata al Palau de la Música Catalana Quatre anys més tard actuà a Itàlia per primera vegada, amb unes funcions de L’elisir d’amore , de G Donizetti, a Reggio de l’Emília Aquest títol s’ha convertit en una de les òperes que l’han identificat, juntament amb algunes obres de G Rossini i WA Mozart, com un dels millors cantants lírics lleugers de la seva…

Exercí bàsicament com a periodista Començà escrivint poesia i, als anys vint, publicà narracions a “El Cuento del Diumenge” i a “Nostra Novella”, entre les quals sobresurten Fang en les ànimes 1930, de ressò didàctic, i El miracle de la rosa marcida 1931, amb imitació de components romàntics S’incorporà a Lo Rat Penat i participà en els Jocs Florals de l’entitat Treballà en la redacció d’“El Mercantil Valenciano”, on també feu de crític teatral Estrenà trenta-dues obres de teatre entre comèdies, sainets i sarsueles A partir del 1938 dirigí “La Correspondencia de Valencia”, “Adelante”, òrgan…

Fou batxiller en ciències i lletres i doctor en teologia Publicà el Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins 1910 1911-14 i el treball Sobre l’expulsió dels moriscs del Vall de Guadalest , pel qual fou nomenat soci de mèrit de Lo Rat Penat La seva obra poètica, de rerefons religiós, està influïda per la literatura clàssica i el romanticisme francès i alemany Guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València i, el 1915, fou proclamat mestre en gai saber El mateix any publicà Poesies , una antologia que aplega poemes propis i…

Vida i obra Nascut circumstancialment a València, de pares castellans, quedà orfe de molt petit Fou pintor de ventalls Estrenà dos miracles La vanitat castigada i La muda el 1855 amb motiu del quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer Fou el comediògraf més representat al País Valencià durant l’etapa de la Restauració 1874-1902 Des del primer sainet, El deu, dèneu i noranta 1861, fins a l’últim, Trapatroles 1897, estr 1895, tota la seva producció, que comprèn mig centenar d’obres, és molt homogènia Són peces generalment en un acte, a vegades bilingües, entre les quals…

Vida i obra Estudià dret i filosofia i lletres Collaborador de diversos mitjans “Pàtria Nova”, “La Correspondencia de Valencia”, “València Nova”, La Veu de Catalunya , etc, fou un membre destacat de la Joventut Valencianista —l’òrgan més representatiu del nacionalisme valencià del moment— i un incansable polemista polític i cultural Destaca la seva intervenció en la discussió sobre l’avantguardisme, que tingué lloc bàsicament a la revista “Taula de Lletres Valencianes” Fou autor de diversos opuscles sobre el valencianisme Solidaridad y regionalismo , 1908, Síntesi del criteri valencianista…

Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978, Pluja de…

Format a l’Acadèmia Granados, fou deixeble del seu pare, d’A Esquerra, R Lamote de Grignon i Conrado del Campo Professor de piano en aquest mateix centre, a la mort del pare en fou director També exercí de director d’orquestra Estrenà la seva primera obra orquestral, Ifigenia in Tauris , el 1916, durant un concert en homenatge al seu pare a Barcelona De la seva producció sobresurten les obres per a escena, la primera de les quals fou Bufón y hostelero , estrenada a Barcelona el 1917 La següent, La princesita de los sueños locos , fou interpretada per primera vegada a València el 1918 i…

Feu estudis de música amb el seu pare, que era organista De ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Teatro del Circo Se’l documenta també com a músic de diferents cafès, com ara Las Delicias El 1873 emigrà a Buenos Aires segons algunes fonts, però, el mateix any feu un viatge d’estudis a París El 1876 començà l’edició de l'"Àlbum Musical Hispanoamericano", una revista en la qual publicà diferents obres de saló El 1883 compongué l’òpera Gualterio , estrenada aquell mateix any al Teatro Colón de Buenos Aires Escriví també l’òpera Marangor i les sarsueles La caja…