Resultats de la cerca
Es mostren 338 resultats
Rafael Ferrer i Bigné
Literatura catalana
Poeta i periodista.
Fou advocat i collaborador de “La Ilustración Valenciana”, “El Eco del Turia”, “La Opinión”, “Las Provincias”, “Almanaque de Valencia” i “El Museo Literario” Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes 1866, allusiva a Mallorca, Catalunya i València, i Lacreuada dels poetes 1867, relacionable amb la polèmica sostinguda amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença El 1868, juntament amb Llorente, Querol i…
Ramon Muntanyola i Llorach
Literatura catalana
Poeta i eclesiàstic.
El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué en la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Publicà “La Veu de la Parròquia” 1948-50 i la revista popular “Ressò” 1950-52, que fou suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i orador de masses, poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà Ànima endins 1946, Infants…
Ramon-Enric Bassegoda i Amigó

Ramon-Enric Bassegoda i Amigó
© Fototeca.cat
Periodisme
Literatura catalana
Medicina
Metge, poeta, traductor i periodista.
Es doctorà en medicina i exercí la professió a la Bisbal i, a partir del 1897, a Barcelona Fou fundador del setmanari La Llar 1874, collaborador de La Renaixença , Lo Gai Saber i Revista de Gerona , i director al començament de La Illustració Catalana Les seves vastes lectures, reflectides en els autors que traduí entre d’altres, Dante, Musset, Hugo, Heredia, D’Annunzio i Sully-Prudhon, deixaren petja en una obra poètica, recollida regularment en volum Breviari d’amor , 1885, reed 1904 Idilli , 1884 Quatre versos , 1892 Poesies completes , 1906, reed 1917, i In memoriam…
,
Salvador Perarnau i Canal
Salvador Perarnau i Canal
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Participà assíduament als Jocs Florals, on el 1965 fou proclamat Mestre en Gai Saber Collaborà a La Tralla , Fornal i El Poble Català de Tolosa Llenguadoc Escriví poesia, que aplegà en els volums Cant a la vida 1918, Ritmes sentimentals 1925, La rel 1929 —una selecció de la seva obra lírica—, Amb l’infinit a les mans 1936 i Caps de brot 1966, on recollí una tria de les millors poesies ja publicades més algunes d’inèdites La seva poètica recull la precisió estilística de l’herència noucentista i se situa sobretot en la línia més moralista de Josep M López-Picó Publicà també els…
,
Francesc Fayos i Antoni

Eloqüencia catalana (1891), de Francesc Fayos i Antoni
© David Montón
Literatura catalana
Escriptor.
Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà…
,
Josep Maria Valls i Vicens

Josep Maria Valls i Vicens
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret, seguí el negoci bancari familiar Fills de Magí Valls, amb l’ajuda del seu germà Agustí Valls Formà part de la directiva de la Cambra de Comerç de Barcelona i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona Collaborà a La Renaixença –fou president 1902-04 de la societat que administrava aquest diari–, L’Esperit Català , La Veu del Montserrat , Lo Gai Saber i La Ilustració Catalana Usà el pseudònim de Josep Maria Bosch Gelabert Publicà novella Mes memòries , 1882 L’exemple , 1885 Guideta , 1887 Lo segador , 1892 drama Maria de Montpeller , 1893 La vida moderna…
,
Lluís Maria Todó i Vila
Literatura catalana
Novel·lista i traductor.
Doctor en filologia francesa 1981, entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2010 Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació literatura francesa del segle XVII, novella del segle XIX i estilística de la traducció Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novella, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis 1991, El joc del mentider 1994, L’adoració…
Jamaica 2015
Estat
Com a culminació d'un debat que ha durat dècades, el Govern va despenalitzar el consum de petites quantitats de marihuana, sempre que sigui amb finalitats medicinals o per a celebracions religioses, i amb els permisos adequats Cal dir que la marihuana ha estat des de fa molt de temps una planta especialment vinculada a les tradicions religioses de Jamaica, en concret al moviment rastafari, i també se l'ha relacionat amb la música reggae , fins al punt que gai-rebé s'ha promocionat com un producte nacional associat a aquests dos fenòmens culturals que han reeixit amb força arreu…
Felip Graugés i Camprodon
Periodisme
Literatura catalana
Poeta, assagista i periodista.
Vida i obra De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat , d’ El Matí, de la revista cultural Revista de Vich i administrador de La Nau Publicà poemes a les revistes Cenacle , de Manresa, i a La Revista , editada per Josep Maria López Picó Participà assíduament als Jocs Florals, on obtingué diversos premis, i el 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost, mostra una visió idealitzada, i alhora religiosa, de la vida rural És una poesia sentida i treballada, però al mateix temps allunyada de…
,
Ramon Muntanyola i Llorach
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes Es relacionà amb els nuclis del catalanisme no creient, la qual cosa li comportà una greu sanció del seu ordinari Publicà La Veu de la Parròquia 1948-50 i la revista popular Ressò 1950-52, suprimida governativament Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme Predicador i orador de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina