Resultats de la cerca

Es formà a l’Escolania deMontserrat vers el decenni 1640-50 i entrà al monestir l’any 1646 Fou deixeble de Joan Romanyà És un dels compositors monserratins més notables de la seva època Es conserven d’ell tres villancicos de qualitat, de 4 a 8 veus

No consta on realitzà la seva formació musical Probablement esdevingué organista del monestir deMontserrat en l’època dels mestres Bernat Baretja i Joan Marc Baltasar Saldoni l’esmenta en dos textos genèrics, però molt lau datoris, que versen sobre les excellències musicals i intellectuals de Joan Simó

Monjo deMontserrat Autor d’un diccionari hebraic i d’un tractat De divinis nominibus , deixà setze volums manuscrits de comentaris als llibres històrics i sapiencials de l’Antic Testament, dels quals només un, In Ecclesiasten commentarium cum concordia Vulgatae editionis et hebraici textus , arribà a imprimir-se Barcelona 1619

Format a l’escolania deMontserrat, fou un dels deixebles més notables del pare Joan Marc L’any 1632 professà com a monjo del monestir, on fou organista i mestre de capella, probablement durant el decenni de 1640-50 Escriví entre altres obres unes originals gallardes i tocates per a xeremies

La seva formació musical tingué lloc a l’Escolania deMontserrat El 1689, després del canvi de la veu, ingressà en l’orde benedictí B Saldoni destaca el seu "notable i extraordinari aprofitament" en els estudis musicals, per la qual cosa fou nomenat mestre de l’Escolania i de la capella del monestir, on ocupà, a més a més, diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de mestre de novicis Autor de diverses obres litúrgiques i de romanç, que desaparegueren…

Fou escolà deMontserrat des del 1900 i es formà musicalment amb Manuel Guzmán Professà l’any 1909 i amplià els seus coneixements amb Anselm Ferrer Des del 1924 fou organista del monestir, càrrec que deixà per motius de salut el 1935 Autor d’obres per a instruments de teclat i composicions vocals També fou crític musical

Segons B Saldoni, la seva formació musical tingué lloc al monestir deMontserrat, probablement com a membre de l’Escolania El 1659 professà com a monjo del monestir, on exercí el càrrec d’organista, en què aconseguí un gran prestigi professional Tanmateix, s’ocupà d’altres comeses importants en l’estructura de funcionament de la comunitat benedictina fou sagristà, procurador a Barcelona i prior de Castellfollit

Germà d’Antoni M Marcet i Poal, ingressà, com ell, en l’orde benedictí, i residí a Montserrat Obtingué el títol de perit agrònom, i es dedicà a la botànica Estudià la flora montserratina, i publicà un gran nombre d’articles al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i la “Revista Montserratina” Collaborà a l' Enciclopedia Espasa , i publicà algunes obres pietoses Fou membre corresponent 1946 de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans

El 1643 ingressà com a monjo al monestir deMontserrat no se sap del cert si realitzà la seva formació musical a Barcelona, on nasqué, o bé al mateix monestir BS Saldoni, en el seu conegut Diccionario 1868-81, palesa el seu prestigi com a compositor i organista A més de les ocupacions musicals, Rossell exercí al monestir altres càrrecs de responsabilitat mestre de novicis, majordom i sagristà major Malauradament, no es conserva cap obra seva

Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trenta anys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia