Resultats de la cerca

Vida S’inicià en la música a l’Escolania de la Puríssima Concepció de Sabadell amb M Ferrer El 1883 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on continuà els estudis musicals amb M Agostino i M Guzman Del 1890 al 1899 s’estigué al monestir benedictí d’El Pueyo Barbastre, on feu d’organista mentre estudiava la carrera eclesiàstica, els últims dos anys de la qual feu al Seminari de Barcelona, ciutat on aprofità per a estudiar amb Enric Granados Quan acabà la carrera, exercí a la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell de mestre de música i, posteriorment, de mestre de capella i director…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Camp de Tarragona anteriors al 1300 J Salvadó El Tarragonès Altafulla Castell d’Altafulla El Catllar Castell del Catllar Constantí Castell de Constantí Creixell Castell de Creixell El Morell Castell del Morell La Nou de Gaià Castell de la Nou Els Pallaresos Castell de Penallonga Perafort Castell de Perafort Castell de Puigdelfí Castell del Codony La Pobla de Mafumet Castell de la Pobla de Mafumet La Pobla de Montornès Castell de Montornès o de Puigperdiguers Renau Castell de Renau Castell de Peralta La Riera de Gaià Castell de Montoliu o de…

Desenvolupament enciclopèdic Sens dubte, és el testimoni més preat de la perfecció assolida pel Scriptorium montserratí És format per 137 folis de pergamí de 4,23 × 3,10 cm escrits amb una sumptuosa calligrafia gòtica de la darreria del s XIV, que continuà als s XV i xvi, amb belles inicials filetejades alternades en blau i vermell i amb diverses miniatures, algunes de remarcables És una veritable enciclopèdia del Montserrat medieval de gran interès històric, litúrgic, doctrinal, geogràfic, astronòmic, teratològic i historicoliterari Destaca un recull de cants i danses dels pelegrins del…

Vida i obra Després de fer els estudis universitaris, s’incorporà com a professor auxiliar a la Universitat de Milà fins que obtingué la càtedra d’història medieval Posteriorment, es traslladà a la Universitat de Càller, d’on fou rector des del novembre del 1970 fins a l’abril del 1974 Director de l’Institut d’Història Medieval i Moderna de la mateixa universitat, hi establí una important escola de medievalistes d’on sorgiren noms com G Sorgia, FC Casula, L d’Arienzo i B Meloni, que es dedicaren a l’estudi dels aspectes polítics, socials i econòmics de l’expansió mediterrània de la Corona d’…

Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare i posteriorment estudià a Palma amb J Balaguer i B Torres Més tard perfeccionà els seus coneixements al Conservatori de Madrid amb els mestres J Tragó i P Fontanilla El 1900 rebé el primer premi de piano del conservatori madrileny i el 1904 realitzà uns quants concerts a Mallorca L’any següent viatjà a París, on estudià amb R Viñes i també amb Ch Tournemire, el qual l’introduí en l’estudi de l’orgue i l’ajudà a dominar la tècnica contrapuntística A París realitzà concerts a la Salle Touche, al Théâtre…

Vida Inicià els estudis musicals de forma autodidàctica i després els aprofundí al Conservatori de Madrid amb C del Campo, B Gaviola, J Cubiles i A Saco del Valle, entre d’altres Durant els anys vint començà a compondre música sacra, que s’estrenà en diverses esglésies de Madrid, i també s’inicià en altres gèneres, com ara l’opereta -amb Quereres primeros 1921-, en la música simfònica i en la música de cambra El 1939 s’encarregà de la direcció musical del Teatro Español, de Madrid Una beca concedida el 1941 per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando li permeté d’estudiar cant…

Vida Possiblement s’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de Cambrai Cap a mitjan dècada del 1470 està documentada la seva estada a la capella musical de Galeazzo Maria Sforza, a Milà, juntament amb Josquin Des Prés, Alexander Agricola i altres compositors de renom El 1477 abandonà la ciutat italiana i entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor Acompanyà Carles VIII de França en la invasió d’Itàlia del 1495 Més tard ocupà diversos càrrecs a les ciutats de Cambrai 1498 i Douai 1500, encara que sembla que continuà mantenint contactes més o menys intermitents amb la cort…

Vida És probable que fos alumne de Johannes Ockeghem a Tours, al principi de la dècada del 1460 Cap al 1465 passà a la cort de Borgonya, on ingressà com a cantor de la capella del duc Carles el Calb al desembre del 1467 Després de la mort del duc continuà al servei de la seva filla, Maria de Borgonya, morta el 1482 Busnois romangué a la cort un cert temps, però després es retirà a la parròquia de Sant Salvador de Bruges, on exercí el càrrec de rector cantoriae fins al final de la seva vida Fou autor de dues misses, un credo, un magníficat, deu motets i més de seixanta cançons profanes a tres…

La I llatina deriva de la iota grega occidental a través dels alfabets itàlics Des de l’època clàssica la I és constituïda per un sol pal vertical Té reforços estètics inferior i superior, que desapareixen, però, en les formes cursives En aquestes formes apareix, per un costat, l’atac inicial, que prové sovint del nexe amb la lletra anterior per l’altre, la cueta inferior cap a la dreta, que no és, però, constant La forma allargada superior, simplement estètica de primer, esdevé amb el temps privativa de la inicial de paraula en les escriptures nacionals i precarolines La I allargada per sota…

Vida Pertanyent a una família d’ascendència aristocràtica, el seu pare, un oficial de la marina retirat, fou qui l’introduí en el món de la música Durant els seus primers anys fou autodidacte, fins que M Ravel l’encoratjà a ampliar els seus estudis musicals Entre el 1927 i el 1932 rebé a París lliçons de contrapunt, entre altres matèries, amb L Boulanger El 1936 fou estrenada a Barcelona la seva Obertura , opus 8, dins el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC A la capital catalana conegué Benjamin Britten i a questa trobada els portà a realitzar una obra…