Resultats de la cerca
Es mostren 531 resultats
Pacheco
Llinatge de la noblesa castellana, important durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna.
Procedent de Portugal, aquest llinatge s’establí a Castella arran de la victòria d’Enric de Trastàmara sobre Pere el Cruel, ocupà càrrecs polítics i posseí dominis considerables, com les senyories de Béjar i Belmonte L’hereva del llinatge, Maria Pacheco, es casà, al començament del s XV, amb l’hereu dels Girón i llur fill gran es cognomenà Juan Pacheco y Girón Uns altres membres destacats del llinatge són Pedro Pacheco y de Guevara mort el 1560 i Francisco Pacheco y Osorio mort el 1579, Rodrigo Pacheco y Osorio 1580-1640, virrei de Nova Espanya 1624-35, i Juan Francisco Pacheco…
Celín Romero
Música
Guitarrista andalús.
Fill gran de Celedonio Romero i Angelita Gallego, estudià guitarra amb el seu pare A set anys fou convidat a tocar a Ràdio Nacional d’Espanya Es traslladà amb la seva família a Califòrnia i el 1960 fundà amb el seu pare i els seus germans Ángel i Pepe el quartet Los Romeros, amb el qual ha enregistrat moltes obres adaptades per al quartet de guitarres Ha fet també una carrera de solista molt destacada, que inclou enregistraments discogràfics d’obres d’A Vivaldi i J Rodrigo És professor de la University of Southern California i de la San Diego State University L’any 2000 fou nomenat membre de…
Sanç II de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella (1065-72) i de Lleó (1072).
Fill de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó i Galícia Prengué part 1063 en el setge de Graus, juntament amb Rodrigo Díaz de Vivar En dividir Ferran I els seus estats 1064, Sanç rebé Castella i les paries de Saragossa Ben aviat, però, intentà de reunificar els dominis paterns recuperà 1067 les terres castellanes ocupades per Navarra i, després de la batalla de Llantada 1068, arribà a un acord amb el seu germà Alfons VI de Lleó i es repartiren el regne de Galícia 1071, però l’any següent el derrotà a Golpejera i es proclamà rei de Lleó Tanmateix, les intrigues de la seva…
Joan Àngel i Gonçales
Literatura catalana
Humanista i poeta.
Catedràtic de poesia a la Universitat de València des del 1516 El 1532 hi feu representar una comèdia de Plaute És autor de diversos textos llatins, que s’imprimiren a València la Sylva de laudibus poeseos 1525, extensa apologia de la poesia i el saber a la Península, el diàleg Per lepidum colloquium 1527, que serví de pròleg a una representació de l’ Eunuc de Terenci, com també altres poemes elegíacs i en lloança de membres de la cort virregnal valenciana És autor també d’un poema elegíac en castellà, Tragitriumfo 1524, compost a la mort de Rodrigo de Mendoza, marquès de Cenete…
,
Antim Boscà i Seytre
Historiografia catalana
Naturalista, arqueòleg i prehistoriador.
Vida i obra Bona part de la seva producció científica se centrà en la mineralogia i la paleontologia, amb incursions en la zoologia Com era freqüent en aquella època, des del seu vessant de naturalista feu aportacions a l’arqueologia i la prehistòria Durant la seva estada a Castelló de la Plana, com a catedràtic a l’institut, Boscà feu estudis sobre els terrenys de la província En el curs d’aquests treballs, fou un dels primers a donar a conèixer a la comunitat científica el descobriment de les pintures rupestres de la Valltorta, a Tírig “Yacimientos prehistóricos de Tirig Comunicación verbal…
Girón
Llinatge castellà de rics homes, un dels més importants d’aquell regne, que fa remuntar la seva filiació a Pelayo Fruela el Diaca, ric home d’Alfons V de Lleó.
El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es…
David Russell
Música
Guitarrista escocès.
Passà la infantesa a Menorca, on començà a estudiar guitarra amb el seu pare, guitarrista afeccionat A setze anys es traslladà a Londres per continuar els estudis a la Royal Academy of Music amb Hector Quine Guanyà dos anys seguits el premi Julian Bream, i també fou becat pel Ralph Vaughan Williams Trust Guardonat en diferents certàmens internacionals, entre els quals destaquen els concursos José Ramírez Alacant, Andrés Segovia Palma i Francesc Tàrrega Benicàssim, ha realitzat una carrera de solista internacional amb nombroses aparicions a Europa, l’Amèrica del Sud i els EUA Compositors com…
Miguel Alonso Gómez
Música
Compositor castellà.
Es formà musicalment als seminaris de Ciudad Rodrigo i Salamanca i més tard es traslladà a Madrid, on estudià amb C del Campo i J Gómez L’obtenció, el 1955, del Premi de Roma de composició li permeté llicenciar-se en cant gregorià amb Bertolucci i Higini Anglès, i amplià els estudis de composició amb G Turchi i G Petrassi Installat a Roma, fou mestre de capella de l’església de Montserrat De retorn a l’Estat espanyol, exercí com a consultor de música sacra a la Comissió Episcopal El 1971 fou nomenat director del Departament de Música en el Secretariat Nacional de Litúrgia i a…
Antonio Ventura Roel del Río
Música
Teòric musical possiblement castellà.
Vida Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral d’Oviedo, Pedro Rodrigo Durant la major part de la seva vida ocupà el magisteri de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia La seva obra més important és Institución harmónica Madrid, 1748, un tractat on es combinen aspectes teòrics i pràctics del cant pla i de la polifonia La seva posició pot considerar-se conservadora També publicà el tractat Razón natural y científica de la música Santiago de Compostella, 1760, on es critiquen les teories d’Antonio Rodríguez de Hita, i un altre, titulat Reparos músicos Madrid…
Manuel Galduf i Verdaguer
Música
Director d’orquestra valencià.
Estudià al Conservatori de València, on obtingué diplomes en oboè, piano, direcció d’orquestra i composició Més tard fou deixeble d’I Markevitch i de V Wangenheim, amb els quals amplià la seva formació Debutà el 1970 amb les orquestres Nacional de l’Òpera de Montecarlo i Simfònica de RTVE Des del 1983 és director de l’Orquestra Simfònica de València, i ho ha estat també de la Nacional d’Espanya i de la del Conservatori de Sevilla Ha dirigit a Europa Països Baixos, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa i Polònia, Amèrica EUA, Veneçuela, Mèxic, Uruguai i Puerto Rico i Àsia Japó, tant en concerts i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina