Resultats de la cerca

Titulat el 1925 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Juntament amb Bartomeu Agustí i Vergès, Josep Claret i Rubira, Ricard Giralt i Casadesús i Joan Roca i Pinet, fou l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines Treballà per la Diputació de Girona i per la Generalitat Republicana, activitat que, juntament amb la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya, li suposà la repressió i l'exili una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola S'exilià primer a Montpeller fins el 1942, on trobà aixopluc a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpellier, i més tard a…

En un lloc proper al monestir de Sant Benet del Bages, i organitzada pel monestir, sorgí una vila fortificada, bé que el principal interès en la creació d’aquest nucli de població estava en el propi monestir, per tenir a la seva disposició una sèrie de persones especialitzades que produïssin pel monestir La vila apareix documentada per primera vegada el 1172, el 1176 se citen unes cases, el 1194 el vall, el 1218 un carrer, el 1233 un carrer inferior, i el 1241 un mur Per tant era una vila fortificada, però no deuria ser gaire gran, tota vegada que hom l’anomena també vilella, i deuria tenir,…

En l’ordissatge, el fil és enrotllat en les bobines d’enrotllament creuat o en els rodets amb enrotllament parallel que guarneixen la fileta, la qual alimenta l’ordidor amb un gran nombre de fils simultàniament, generalment de 200 a 600 La major part d’ordits són sotmesos en sortir de l’ordidor a l’operació de paratge Freqüentment el nombre de fils del plegador és inferior al necessari i llavors cal reunir els fils de diversos plegadors en un de sol, operació que és feta en un cavallet a propòsit o bé alimentant la màquina de parar amb diversos plegadors, simultàniament Seguidament cal passar…

Sorgí a l’empara de la Llei d’associacions sindicals del 1977, i fou constituïda per uns dos-cents socis La seva junta directiva fou presidida per Joan Miralles 1981-82, Jordi Serrat 1983-85, Joan Borràs 1985-86, Alfred Lucchetti 1987-95, Jaume Comas 1995-97 i Hermann Bonnín 1997 De caràcter autònom i autogestionari, d’una banda, defensa els interessos de la professió millores salarials, convenis o denúncia d’irregularitats, i de l’altra, dona serveis de tipus jurídic i laboral i informació sobre cursos, etc El 1987 la junta presentà la dimissió i l’associació es plantejà la dissolució in…

Germana del crític d’art Rafael Santos , cresqué a Valladolid, on feu un breu aprenentatge amb el pintor italià Cellino Perotti A divuit anys pintà El món , considerada la seva obra mestra i que la revelà com una fita de l’art modern a l’Estat espanyol Es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Abril, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i d’altres, i a Barcelona Guillermo Díaz-Plaja i Joan Teixidor Aquests anys pintà també en el mateix estil obres com Tertúlia , La terra o un colpidor Autorretrat El 1931…

Teixidor i principal dirigent del Sindicat de la Indústria Tèxtil de Sabadell, cenetista, el 1926 hagué d’exiliar-se a l’Argentina, on residí fins el 1929 Quan en tornà fou secretari de la Federació Local de Sabadell, pel juny del 1931 assistí al congrés de la CNT a Madrid, i s’alineà aviat amb els trentistes A proposta seva, els sindicats de Sabadell deixaren de pagar el segell confederal després del ple regional del maig del 1932, fet que motivà la seva expulsió de la CNT pel comitè regional setembre del 1932 Amb això, exacerbat l’enfrontament entre trentistes i faistes, sofrí…

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…

Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té…

Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb les inicials MLG, només se’n…

D’origen humil, adoptà el cognom del seu protector, gràcies al qual fou llicenciat en arts 1452 Fugí de París 1455 després d’haver assassinat un home, i un altre cop l’any següent, a causa d’un robatori, i vagarejà per distintes regions de França A Blois ~1458 participà en unes justes poètiques de Carles d’Orleans Empresonat 1461 a Meung-sur-Loire, l’any següent fou detingut a París, i al cap de sis fou condemnat a la forca, bé que li fou commutada la pena per deu anys de desterrament A partir d’aleshores el seu rastre es perd per sempre, i sens dubte ja era mort quan fou publicada la primera…