Resultats de la cerca
Es mostren 3622 resultats
Museu Arqueològic i d’Història d’Elx

Aspecte exterior del Museu Arqueològic i d’Història d’Elx
© Ajuntament d’Elx
Museu
Museologia
Centre museístic inaugurat el 2006 al palau d’Altamira, també conegut com l’alcàsser de la Senyoria, a Elx (Baix Vinalopó).
Concentra part del patrimoni prehistòric i històric de la ciutat, amb importants colleccions neolítiques, iberes, romanes, visigodes i musulmanes Equipat amb moderns sistemes audiovisuals i interactius, exposa prop d’un miler d’objectes del patrimoni illicità Fou creat a partir d’una profunda transformació de l’antic Museu Arqueològic Municipal, que durant més de quaranta anys s’havia dedicat a promoure la conservació, la investigació i la difusió de l’arqueologia de la zona La inauguració del museu comportà el retorn temporal de la Dama d’Elx , l’obra més important de la cultura ibèrica a la…
Terol
Família de picapedrers iniciada amb Jaume Terol (Alacant s XVII), que construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l’església d’Agost (Alacantí); fou mestre de l’ajuntament d’Alacant.
Un fill seu, Felip Terol , obtingué la primera part de l’arrendament de la portalada principal de Santa Maria d’Alacant 1721 el 1736 intervingué amb Llorenç Chàpuli i el seu nebot Tomàs Terol Alacant 1697 — en l’arrendament de la portalada que comunica l’església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d’Alacant 1736 també amb el seu nebot treballà en la capella de la comunió de l’església d’Agost Josep Terol , germà de Felip, dit el major , remodelà 1710-12 la nau de l’església de Montfort Vinalopó Mitjà Fill seu fou Josep Terol Alacant 1698 — 1758 dit el menor , el millor arquitecte —…
Manuel Berenguer
Història
Diputat del comú de l’ajuntament de Barcelona.
D’origen humil, esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Convertit —no pas sense demagògia— en portaveu del poble, es féu elegir diverses vegades, a partir del 1766, diputat del comú Reuní una fortuna considerable, que li permeté de donar 3 000 lliures 1784 per armar un vaixell contra els anglesos Formà part de la junta de comissionats constituïda amb motiu de la Guerra Gran 1793-95 A partir del 1802 la seva influència minvà davant la reacció de la nova burgesia, que el derrotà en les eleccions, i de l’hostilitat de les autoritats, que el culpaven d’intrigant i de desordres…
Consorci d’Educació de Barcelona
Entitat pública, amb personalitat jurídica pròpia, constituïda per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, creada per gestionar els serveis i els centres educatius de la ciutat de Barcelona reunits en una única xarxa educativa, descentralitzada i més propera a la ciutadania.
El Consorci d’Educació de Barcelona CEB apareix amb la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, llei que dota la ciutat d’un règim especial tot reconeixent la seva capitalitat i que fou aprovada per l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles El CEB es va constituir legalment pel Decret 84/2002 del Govern de la Generalitat de Catalunya del 5 de febrer de 2002 Gradualment ha anat assumint competències amb la finalitat d’arribar a esdevenir l’administració educativa única a la ciutat Des del gener del 2009, el Consorci d’…
Delft

Vista aèria de l’Ajuntament i del centre històric de Delf
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat d’Holanda Meridional, Països Baixos, entre la Haia i Rotterdam.
Té indústries importants mecànica, elèctrica i alimentària, ultra la del vidre, la de la porcellana i la ceràmica Les manufactures de ceràmica són documentades des del segle XVI Després d’un període que fou imitada la de Faenza, hom feu porcellana de tipus xinès —que adquirí una gran importància—, imità motius autòctons i sovint atenyé formes fantasioses i exuberants Tot i que són característiques les seves decoracions en blau, també són notables les realitzacions policromades A partir del segle XVIII la producció de ceràmica s’industrialitzà
Caixa d’Estalvis del Mediterrani

Oficina de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani
© Ajuntament de Sant Joan d'Alacant
Institució creditícia creada a Alacant el 1976 amb el nom de Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia.
Nasqué amb la fusió de la Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya, la Caixa d’Estalvis d’Alcoi, la Caixa d’Estalvis de Nostra Senyora dels Dolors Crevillent, la Caixa d’Estalvis de Novelda i la Caixa d’Estalvis de Nostra Senyora de Montserrate Novelda La primera institució era la més important, i fou constituïda el 1940 per l’agrupament de les caixes d’estalvis de Cartagena i d’Alacant, com un intent de la postguerra de crear una nova regió espanyola amb el nom de Sud-est La Caixa d’Estalvis d’Alacant havia estat creada el 1887 L’any 2009 els actius totals eren de 75532100 milers d’euros i els…
Juan de Lanuza y Ximénez de Urrea

Juan de Lanuza en el cadafal, oli de Victoriano Balasanz (1886, Ajuntament de Saragossa)
Història
Justícia d’Aragó (1591).
Esdevingué justícia d’Aragó per mort del seu pare Juan de Lanuza y d’Espés En ocupar el càrrec denegà, allegant contrafur, l’entrada a Saragossa de l’exèrcit reial amb motiu dels aldarulls provocats pel trasllat, de la presó del justícia a la de la inquisició, del secretari reial Antonio Pérez Fou empresonat, amb el comte d’Aranda i el duc de Vilafermosa, i decapitat Fou exaltat com un màrtir de la defensa dels furs d’Aragó, sobretot al segle XIX Després d’ell, el càrrec esdevingué un simple ofici reial justícia
Joan Baptista Culla i Clarà

Joan Baptista Culla i Clarà (2023)
© Lali Puig - Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Historiografia
Historiador.
Llicenciat 1976 i doctor 1985 en història contemporània per la Universitat de Barcelona, fou professor a la Universitat Autònoma de Bellaterra 1977-2023 Publicà El catalanisme d’esquerra 1928-1936 1977, El republicanisme lerrouxista a Catalunya 1921-1923 1986, Joan Casanellas i Ibarz 1904-1986 1991, Unió Democràtica de Catalunya El llarg camí 1931-2001 2002, Israel, el somni i la tragèdia Del sionisme al conflicte de Palestina 2004, La dreta espanyola a Catalunya 2009, Breve historia del sionismo 2009, Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012 Una història política 2013, El tsunami Com i…
Múrcia
Façana de l’Ajuntament i vista de la torre de la catedral de Múrcia
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Múrcia.
D’origen musulmà i situada originàriament a l’esquerra del riu Segura, conservà el seu caràcter medieval fins a mitjan segle XIX, que inicià la seva expansió urbana amb la formació del nou barri del Carmen, a l’altra banda del riu Centre d’una rica horta, el seu creixement fou impulsat, en gran part, per la construcció del ferrocarril, que donà sortida als productes de l’horta Gràcies a això, el municipi de Múrcia registrà un creixement demogràfic notable de 111 539 h que tenia el 1900 passà a 158 724 h el 1930 i a 249 738 h trenta anys després Durant el decenni dels seixanta hi hagué, però,…
Noticiari de Barcelona
Cinematografia
Sèrie de curts documentals produïda per l’Institut del Cinema Català entre el 1977 i el 1980, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
Els curts, d’una durada de 12 minuts, gaudiren d’una distribució comercial que anà més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona Els temes de les cintes eren triats per un consell de redacció El Noticiari rebé el premi especial del jurat Sant Jordi de Cinematografia 1978 i el Ciutat de Barcelona en l’apartat Mitjans de Comunicació Després de seixanta-un números continuà amb el nom de Notícia de Catalunya Els curts, ordenats numèricament, són els següents Coses que tornen Procés electoral 1977, de Josep Maria Forn L’Estatut La Generalitat de Catalunya 1977, de Pere Balañà Autopista B-30 III…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina