Resultats de la cerca

Fill d’un fuster, des de molt jove mostrà inclinació cap a la música i els seus pares l’enviaren a Besiers perquè seguís els estudis acadèmics i musicals Altra vegada al seu poble natal, aprengué l’ofici patern, tasca que compaginà amb la de pianista durant les festes locals El 1923 formà el que fou el primer conjunt de jazz de les comarques gironines, l’AS d’Anglès Amb el temps, el nombre de músics del conjunt anà augmentant fins a convertir-se en una cobla orquestra Acabada la Guerra Civil Espanyola, Masats s’establí a Barcelona Allí entrà en contacte amb el món sardanista i començà a…

Començà treballant de fuster ebenista en el taller del seu pare A partir del 1719 ho feu en el d’A Ziegenhorn, a Magúncia, i el 1726 n’assumí la direcció Allí tingué contacte amb mestres orgueners, com ara G Geissel, JAI Will, JJ Dahm, A Onimus i J Onimus Entre els nombrosos orgues monumentals que bastí destaquen especialment el del monestir d’Ochsenhausen 1729-33, amb 49 jocs i 4 manuals, el gran de l’abadia de Weingarten 1737-50, amb 63 jocs i 4 manuals, i el de la Wallfahrtskirche de Memmingen, amb 24 jocs i 3 manuals Morí mentre treballava en l’orgue de la Stadtpfarrskirche de Bregenz…

Inicià els seus estudis musicals amb G Quilici a Londres, i el 1793 entrà a formar part del cor de la capella de l’ambaixada de Sardenya Fou allí on començà a estudiar orgue sota el mestratge de Samuel Webbe El 1798 fou nomenat organista de la capella de l’ambaixada de Portugal, càrrec que exercí fins el 1823 Home polifacètic, prengué part activa en la vida musical londinenca El 1813 entrà a formar part de la llavors recentment creada Societat Filharmònica de Londres La seva tasca com a editor començà el 1811 amb l’aparició d’una obra en dos volums titulada…

Era fill d’un músic alemany amb qui estudià violí abans d’entrar al Conservatori de París Allí estudià amb PMF Baillot, i el 1804 guanyà el primer premi de violí Després de treballar a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París, el 1817 va esdevenir violí principal de l’orquestra d’aquest darrer teatre Del 1821 al 1846 va convertir-se en director d’aquesta agrupació, realitzant moltes estrenes d’òperes de G Rossini, G Meyerbeer i H Berlioz, entre d’altres Durant els últims anys de la seva vida, fou un personatge clau del món musical parisenc fou l’introductor i el més fervent partidari de la música…

Després dels estudis a Viena, anà a París, on aviat fou reconegut pels seus ballets, sobretot Paquita , que obtingué un notori èxit Més tard es traslladà a Rússia Allí arribà a dirigir l’orquestra del príncep Jusupov a Sant Petersburg 1853-56 i, al Teatre Bol’šoj de Moscou, fou violinista i, després, director de l’orquestra 1866-72 També impartí classes de violí al conservatori, tasca que alternà amb collaboracions per als ballets de París, com ara La source 1866 o Le poisson d’or 1867 El punt més alt de la seva música l’assolí amb Don Quixote 1869, ballet estrenat amb coreografia de M Petipa…

Cap a l’any 1800 anà a Hamburg i allí estudià teoria i composició D’aquesta estada a Hamburg daten les primeres composicions, bàsicament cançons i peces per a flauta i piano Quan el 1810 les tropes napoleòniques prengueren la ciutat, Kuhlau fugí a Dinamarca, país on es guanyà la vida com a pianista i compositor En poc temps aconseguí un gran prestigi, fins al punt d’esdevenir, l’any 1818, compositor de la cort Entre les seves obres destaquen les òperes Rnverborgen 'El castell dels bandits', 1814, Trylleharpen 'L’arpa màgica', 1817, Elisa 1820, Lulu 1824 i Hugo og Adelheid 'Hug i Adelheid',…

Vida Naturalitzat argentí des del 1927, hi ha hagut una forta controvèrsia respecte al seu lloc de naixement Alguns estudiosos sostenen que era d’arrel francesa, fill d’una emigrant soltera Sembla, però, que la tesi més acceptada és la que li atorga un origen uruguaià El futur cantant arribà a Buenos Aires l’any 1891 i allí forjà la seva carrera musical i obtingué els primers èxits com a tanguista De veu elegant i clara, enregistrà més de nou-centes cançons, entre les quals destaquen Volver , Mi Buenos Aires querido o El día que me quieras , que el projectaren a escala mundial A més de…

De jove fou soldat i serví l’exèrcit de Felip II a Flandes i a Sicília El 1579 fou greument ferit a Maastricht i poc després ingressà a l’orde caputxí, que acabà abandonant per l’orde de Sant Joan de Jerusalem Un cop a Itàlia, serví el cardenal Ascanio Colonna i fou mestre de capella a Urbino En aquesta ciutat també treballà al servei de la cort del duc Francesco Maria II L’any 1592 s’establí a Roma, protegit per membres de la família Colonna Allí tingué l’oportunitat de conèixer Luca Marenzio i altres músics importants, amb alguns dels quals mantingué disputes de caràcter musical El 1595 fou…

Rebé la seva formació musical de P Fargas, al Conservatori de Música del Liceu, on acabà els estudis el 1873 En pocs anys es convertí en un dels violoncellistes més prestigiosos del seu temps, començà a fer gires i tocà a duo amb Isaac Albéniz Des del 1887 fou violoncel solista al Teatro Real de Madrid i a la capella reial, i professor del Conservatori de Música madrileny El 1894 ocupà el càrrec de professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou un dels primers professors de Pau Casals quan Josep García oferí un concert al Vendrell, fou escoltat per un jove Pau Casals…

Estudià a Leningrad i debutà en aquesta mateixa ciutat el 1962, al Teatre Maly Fins l’any 1971 cantà assíduament al Teatre Kirov de Leningrad i més tard passà al Teatre Bol’šoj de Moscou Allí destacà en els principals papers del repertori de baix, especialment el paper titular de Boris Godunov , òpera amb la qual debutà al Teatro alla Scala de Milà 1973, a l’Òpera de Viena 1974 i al Metropolitan de Nova York 1975 També fou notable la seva interpretació de Don Basilio El barber de Sevilla , que representà al Covent Garden de Londres 1978 El 1984 actuà al Gran Teatre del Liceu amb el paper…