Resultats de la cerca
Es mostren 874 resultats
Neus Carol Gres
Esport general
Entrenadora d’atletes discapacitats.
Llicenciada en INEFC i especialista en Activitat Física Adaptada, inicià la seva etapa d’entrenadora collaborant amb la Federació Catalana de Minusvàlids el 1990 Fou entrenadora de ciclistes amb paràlisi cerebral i responsable de voluntaris a la secció de ciclisme dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Fou seleccionadora de ciclisme de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals 1994-96 És directora tècnica del Club Esportiu Aura de Paràlisi Cerebral És coautora d’alguns llibres, com ara Activitat física adaptada 2001 o El joc i els alumnes amb discapacitat 2011
Centre d’Estudis Catalans
Entitat creada el 1977 per la Universitat de París-Sorbona amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Hispànics i de l’Òmnium Cultural de París.
D’acord amb els estatuts, l’administració i el funcionament depenen exclusivament de la Sorbona, i un consell d’administració format per universitaris, personalitats catalanes i franceses i professors i alumnes del centre serveix de consell consultiu per a les activitats docents —que depenen de la Sorbona— i proposa les línies generals de les activitats culturals i d’extensió universitària pròpies del centre Emplaçat en una casa palau al barri de Marais, té una biblioteca formada a partir de la de la Fundació Cambó creada a París els anys trenta
El Rovell de l’Ou
Pintura
Taverna barcelonina del carrer de l’Hospital, que donà nom a un grup d’artistes i intel·lectuals que s’hi reunien, especialment els darrers anys del s XIX.
Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pere Borrell —Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc—, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènech El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del Noucentisme
Col·legi de la Trinitat
Col·legi per a formació dels frares trinitaris fundat a Barcelona el 1675, d’acord amb el llegat del mercader Joan Costafreda i la disposició de Paula Cabanyes.
Es trobava a la cantonada dels carrers del Peu de la Creu i dels Àngels S'hi començà a ensenyar el 1685, i s’hi cursava filosofia i teologia La meitat dels seus alumnes havia d’ésser del convent trinitari de Barcelona i l’altra meitat de la resta de convents de la província, és a dir del Principat de Catalunya i dels regnes de València, Mallorca i Aragó Quan hi havia capacitat, admetia també estudiants laics a pupillatge Tenia un cos docent de deu frares i s’extingí el 1674
Col·legi de Sant Vicent Ferrer
Col·legi per a formació de frares dominicans de la província d’Aragó, fundat a Barcelona el 1668 al carrer de Tallers, a tocar de les muralles.
S'intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort El 1758 fou traslladat a l’antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835 S'hi ensenyava filosofia i teologia i s’hi donaven set cursos La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l’altra meitat de la resta de convents de la província d’Aragó cada convent tenia un nombre fixat d’estudiants El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres
Thomas Arnold
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i pedagog anglès.
A partir del 1827 fou director de l’escola de Rugby Warwickshire El seu ideal era la formació del "Christian gentleman" subordinà l’educació intellectual a l’educació moral i religiosa, accentuà la formació del caràcter i la personalitat de l’infant i introduí els estudis humanistes, socials i polítics moderns reformà també l’educació física Influí en l’evolució de les public-school angleses en introduir el sistema de boarding-house , o de grups d’alumnes residents en cases separades, sota la direcció dels professors amb llurs famílies
Carme Caffarel i Serra
Ràdio i televisió
Lingüista.
Doctora cum laude en lingüística hispànica per la Universidad Complutense de Madrid 1988, on fou professora titular de teoria de la comunicació i mètodes d’investigació Posteriorment exercí diversos càrrecs entre els quals destaquen el de vicedegana d’alumnes a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, catedràtica de comunicació audiovisual 2002, directora del departament de ciències de la comunicació 2003 i directora general de RTVE 2004 El 2007 fou nomenada directora de l’Institut Cervantes Ha publicat una vintena de llibres de la seva especialitat, com també diversos articles…
Margarida de Descatllar i de Descatllar
Literatura
Mecenes.
Propietària rural a Illa, Rosselló, es dedicà a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana 1974 i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona Les dues institucions, fusionades, publicaren tres quaderns d’una Grammaire basique de langue catalane i edità Rebrolls , butlletí de la Biblioteca, i Entre tots ho farem tot , butlletí dels alumnes de l’Escola També convocaren premis de narració i d’altres disciplines des del 1980
Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona
Institució creada el 19 de febrer de 1922 per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Sota l’assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l’escalafó nacional, haurien d’exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic Suprimit per la dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat pel juny del 1930 amb ampliació de les seves funcions Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1600 alumnes 1931 A partir del 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins el 1939, que fou dissolt
Pere Boronat i Aragonès

Pere Boronat i Aragonès
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre.
Biografia A vuit anys, els seus pares l’enviaren a Terrassa amb uns familiars i assistí a classe als escolapis El 1916 ingressà a l’Escola Calassància de Morella i vestí la sotana calassància a Moià el 15 de juliol de 1917 professà l’1 de setembre de 1918 Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Alella El 20 de desembre de 1924 fou ordenat sacerdot S'inicià en l’ensenyament a Mataró, i després anà a Sarrià El 1930 fou enviat a Cuba però emmalaltí i tornà el 1932 a Catalunya, destinat a Olot En començar la revolta al juliol del 1936 era el director dels interns Es quedà a la ciutat i, amb l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina