Resultats de la cerca
Es mostren 12916 resultats
llei Deixonne
Dret
Llei de la República Francesa relativa a l’ensenyament de les llengües dites regionals de l’estat, aprovada el 1951.
Extremadament limitada, fou, però, un primer reconeixement del dret a l’ensenyamet d’aquestes llengües A la seva empara es desenvoluparen cursos de català, basc, bretó, occità i alemany La llei Deixonne ha estat succeïda per altres lleis llei Bas-Auriol de 1975 llei de 1982 relativa a les llengües regionals als mitjans de comunicació llei Toubon vigent des del 1994, les quals, si bé han permès la creació d’escoles privades i dotades d’un estatut especial en llengües regionals com a vehiculars, tampoc han contribuït substancialment a millorar-ne la situació d’aquestes…
Sepultures excavades a la roca (Palafrugell)
Art romànic
Necròpoli Al final del segle passat, segons una notícia de J Pella i Forgas, foren descobertes unes sepultures excavades a la roca al voltant de l’església parroquial de Palafrugell Sembla que devien ésser de tipus antropomorf, ja que, segons aquest autor, tenien forma de taüt i la capçalera tenia un forat rodó Aquestes tombes, de les quals no sabem pas quin nombre aparegué, foren descobertes en construir unes cases Cal relacionar aquestes sepultures amb un moment d’habitació de l’alta edat mitjana, possiblement de cap a l’any 1000 Bibliografia J Pella i Forgas…
Sistema nerviós vegetatiu
Fisiologia humana
El sistema nerviós vegetatiu regula el funcionament dels òrgans interns, de manera involuntària i inconscient La seva estructura de funcionament és similar a la de la resta del sistema nerviós l’estat de l’activitat visceral i els processos metabòlics és detectat per receptors especials que transmeten la informació a uns determinats centres del sistema nerviós central Integrant els diversos impulsos rebuts, aquests centres nerviosos transmeten al seu torn impulsos nerviosos als òrgans interns per regular-ne la funció A les vísceres de l’organisme es troben distribuïts una gran diversitat de…
Aparell locomotor
L’ aparell locomotor constitueix un sistema orgànic compost de diverses estructures anatòmiques que actuen coordinadament entre si D’entre els components que en formen part, destaquen els ossos i les articulacions que, en conjunt, conformen l’esquelet, com també la nombrosa quantitat de músculs capaços de moure els diferents segments corporals Les funcions principals de l’aparell locomotor són les de servir d’estructura al conjunt dels òrgans corporals, actuar com a capa de protecció dels teixits tous susceptibles d’ésser lesionats per traumatismes externs poc intensos i, fonamentalment,…
zona de cisalla
Geologia
Franja llarga i estreta de roques intensament deformades, situada entre dos blocs indeformats de roca, produïda quan aquests es mogueren relativament l’un respecte de l’altre.
Aquestes estructures es produeixen en profunditat, per sota d’uns 15 km dins l’escorça terrestre, i representen àrees de desplaçament dúctil anàlogues a falles, però sense plans de fractura Hi ha una gradació entre una zona de falla i una zona de cisalla, amb estadis intermedis en què aquestes apareixen fracturades La variació d’esforç a les zones de cisalla pot ésser estudiada examinant la textura de roques prèviament indeformades, especialment de roques plutòniques Els elements estructurals de les roques formen inicialment 45° amb l’orientació de la franja i es…
fluid geofísic
Meteorologia
Física
Geografia
Fluid en un sistema de referència en rotació.
Un fluid en un sistema de referència en rotació experimenta forces degudes a aquesta rotació no observables en un sistema de referència que es mou en línia recta i a velocitat constant Aquestes forces són la força centrífuga i la força de Coriolis, aquesta darrera molt important en la circulació a gran escala però inapreciable a distàncies petites Els fluids geofísics solen presentar estratificació deguda a la gravetat, cosa que permet simplificar les equacions del moviment Aquestes diferències respecte dels altres fluids han donat lloc a una branca de la física de…
LTE
Electrònica i informàtica
Estàndard de comunicacions mòbils sense fils amb gran capacitat de dades desenvolupat pel 3rd Generation Partnership Project (3GPP).
Malgrat ser una evolució de tecnologies anteriors com GSM ⁄ GPRS i UMTS, l’LTE incorpora canvis que fan que aquesta tecnologia sigui incompatible amb les anteriors Entre aquestes novetats, destaca una arquitectura de xarxa més simple que els seus antecessors, totalment basada en IP En el camp físic, combina OFDM amb l’ús de múltiples antenes MIMO i ample de banda variable de 1 a 20MHz, a més de la possibilitat d’emprar modulacions més agressives 64-QAM Ofereix velocitats de baixada de fins a 300Mbit ⁄ s i 75Mbit ⁄ s de pujada Amb aquestes característiques, l’LTE es…
solenòglif
Herpetologia
Dit dels rèptils escatosos del subordre dels ofidis, a la dentadura dels quals es distingeixen dues dents davanteres solcades per un canal comunicat amb una glàndula verinosa.
Aquestes dents, mòbils i erèctils en el moment de l’atac, permeten a l’animal de clavar-les a la víctima en atacar-la Un verí molt potent, neurotòxic i hemolític, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar en qualsevol part del cos A més, els ofidis solenòglifs injecten el verí a pressió, talment com si les dents fossin agulles d’injecció hipodèrmiques En repòs, les dents estan plegades…
quimbaya
Història
Individu d’un poble indígena de Colòmbia, actualment extingit, que a l’època precolombina desenvolupà una cultura important.
Vivia a la vall central del riu Cauca, als actuals departaments de Caldas i Antioquia Totes les troballes de peces dels quimbayes provenen de llurs tombes, que eren cambres àmplies que contenien un o més cadàvers i a les quals hom baixava per pous verticals molt profunds Al costat dels cadàvers hom collocava les ofrenes ceràmica fina, en certa manera semblant a la dels mochica del Perú, i una altra de més ordinària, de formes simples Però el més interessant d’aquestes ofrenes són les peces d’orfebreria joies diademes, pectorals, collarets, màscares per als cadàvers, etc, figures…
esmeralda
Etnologia
Arqueologia
Individu d’un poble amerindi de l’Equador, actualment desaparegut, que a l’època precolombina creà una interessant cultura.
Els esmeraldes estaven establerts a la costa, entre el riu Esmeraldas i la badia de Manta Les actuals investigacions arqueològiques han descobert nombroses restes de temples turons artificials que devien tenir un temple de fusta al cim i, especialment, peces de ceràmica d’influència andina i mesoamericana D’entre aquestes peces, són remarcables les figuretes de terra cuita, que representen divinitats, i homes i dones que fan ofrenes als déus Gràcies a aquestes figuretes hom sap que els esmeraldes practicaven la deformació del crani, portaven moltes joies i, bé que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina