Resultats de la cerca

Deixeble d’Agustí Potelles i d’Eudald Brunet, completà la seva formació a la Llotja de Barcelona, ciutat on concorregué a l’Exposició del Retrat 1910 i a la VI Internacional de Belles Arts 1911 Fou auxiliar 1922 i més tard professor i director des del 1928 de l’Escola Municipal de Dibuix de Vic, i dirigí una acadèmia privada, on tingué com a deixeble Josep Gudiol i Ricart Conreà l’escultura religiosa per a esglésies i obres per a particulars Sant Antoni , Vic, coll Orriols i féu interessants assaigs i esbossos de concepció molt lliure El seu fill, Salvador Puntí Vic 1909,…

La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…

Llicenciat en dret canònic i doctorat en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat sacerdot el 1952 en el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona Ocupà la diòcesi de Tenerife fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar d’Oviedo Arquebisbe de Saragossa des del 1977, presentà la renúncia al papa Joan Pau II 2005, que l’acceptà el mateix any En la Conferència Episcopal Espanyola  CEE fou secretari general 1972-77, president de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi 1978-87 i 2005-17, vicepresident 1987-93, president 1993-99 i membre del…

Començà a estudiar orgue al Royal College of Music el 1899 Després de fer unes quantes feines a Londres, anà a la catedral de Lichfield com a organista auxiliar i, el 1919, al New College d’Oxford Del 1923 al 1953 fou professor d’orgue i harmonia al Royal College of Music RCM El 1933 fou nomenat organista de la St George’s Chapel de Windsor Rebé el títol de cavaller el 1954 Fou director d’estudis musicals a l’RCM des del 1956 fins al 1961, any en què es jubilà tant de l’RCM com del càrrec de Windsor Com a compositor de música d’església fou conservador i competent, i treballà…

Feu els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de composició de Gabriel Balart, i en acabar-los fou guardonat amb el primer premi de contrapunt i fuga El 1889 fou nomenat professor de solfeig elemental en el mateix centre i el 1900, de solfeig superior, i més endavant també hi impartí les classes de composició, en qualitat de professor auxiliar Compongué motets, peces per a orquestra i música religiosa Entre les seves obres es poden esmentar Mar tranquilla , per a piano, les cançons Flor d’infantesa , Juleika i La fuga , dues misses de…

Estudià psicologia a la Universitat de Cornell, on es doctorà el 1933 Otto Kinkeldey, docent d’aquesta institució, fou qui desvetllà el seu interès per la musicologia Fou professor auxiliar de psicologia a la Universitat d’Illinois 1926-29, professor de musicologia a les universitats de Heidelberg 1928 i Munic 1929 i a l’Eastman School of Music de Rochester 1932 El seu treball s’orientà cap al terreny de la psicologia de la música i la musicologia, i s’especialitzà en la música del Renaixement També fou membre fundador de l’American Musicological Society, editor del "Journal of…

Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l’arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899 Al bisbat d’Urgell es remarcà per les seves fundacions d’obres de caràcter social per als obrers al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d’assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra 1912 i el primer…

Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València 1660-66, fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania general, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi Fou consagrat el 1692 El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V, victorioses d’Almansa, a València Escriví…

Vida i obra Format al Seminari de Vic, posteriorment amplià els estudis a Barcelona cursant dret civil i canònic Estigué vinculat a diversos càrrecs eclesiàstics del bisbat de Girona des del 1879, presidí la junta auxiliar gironina per a la restauració del monestir de Ripoll i fou collaborador assidu de l’Associació Literària de Girona La seva afecció a l’arqueologia el portà a publicar L’Episcopologio Ampuritano Precedido de una reseña histórica y arqueológica de Ampurias ca 1897, resultat de les seves pròpies recerques dels materials emporitans amb un mètode avançat per a l’…

Fou ordenat sacerdot a Madrid al maig del 1956 L’any 1985 fou nomenat bisbe titular de Nona i auxiliar de Madrid-Alcalá Al juliol del 1992 hom li atorgà la titularitat de la diòcesi de València amb el càrrec d’arquebisbe, càrrec al qual renuncià l’any 2009 per motius d’edat El 2007 fou nomenat cardenal pel papa Benet XVI Dirigí activament una campanya contra la Llei de parelles de fet de les Corts Valencianes el 2001 Els darrers anys destacà per la seva posició de radical condemna a ETA, i accentuà el seu posicionament contra els terroristes, sobretot a partir de l’atemptat de l’…