Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
motiu
Filosofia
Psicologia
Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre.
Bé que pot ésser també identificat amb la causa causa motiva , el motiu és referit primordialment a l’àmbit psicològic Sovint distingit dels impulsos substrat energètic dels motius i dels incentius aspecte social de la motivació, els motius solen ésser dividits, en psicologia, en motius fisiològics, o primaris , en tant que expressió de les condicions físiques que mouen l’organisme a actuar, i en motius sociopersonals, o secundaris , resultants de l’experiència individual o social Entre els primers hom distingeix els motius que responen a necessitats fisiològiques específiques , tant …
salificable
Química
Dit de l’hidrogen dels àcids i de les sals àcides i dels grups hidroxil de les bases i de les sals bàsiques.
Terra Nostra
Historiografia catalana
Revista catalana escolar fundada el 1965 a iniciativa de Ramon Gual i Casals, i que mobilitzà al voltant d’aquest projecte un grup d’alumnes de català del col·legi d’Illa, al Rosselló.
La seva editorial, fundada a la dècada del 1980, ha publicat bona part de les obres bàsiques recents sobre la Catalunya del Nord i Andorra, i ha aplegat destacats especialistes nord-catalans La revista nasqué com a continuadora de la tasca iniciada a la mateixa escola l’any 1953 amb Aigua Clara , dirigida per Maurici Iché, i Flors d’Ametller , per Joan Marty Però l’objectiu nou fou la voluntat de produir un material pedagògic per als mestres d’escola de la Catalunya del Nord, seguint les pautes de l’Escola Moderna i de les tècniques Freinet sinó endagar l’estudi de la llengua catalana i del…
competència social
Educació
Capacitat per a comportar-se positivament i amb èxit en situacions socials.
Es tracta d’un conjunt d’habilitats i estratègies sociocognitives que la persona fa servir en la seva interacció social El Pla d’acció de la Comissió Europea 2002 considera la competència social com una de les competències bàsiques El projecte DeSeCo de l’OCDE defineix una competència com l’habilitat de complir les exigències complexes amb èxit mitjançant la mobilització dels prerequisits psicosocials En aquest projecte, la competència social és la que permet la interacció dins d’uns grups socialment heterogenis, la interacció amb “l’altre” diferent La competència social fa que…
Revista de Historia Industrial
Historiografia catalana
Publicació de periodicitat anual sobre història de la industrialització espanyola, editada des de l’any 1992 pel Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Jordi Nadal.
Desenvolupament enciclopèdic Anualment n’apareixen dos números, cadascun dels quals dividit en quatre seccions bàsiques articles, notes d’investigació, debats i recensions de llibres La llengua de comunicació és el castellà, encara que, atenent a una pretensió internacionalista, s’inclou un resum en anglès per a cadascun dels articles Des dels seus inicis, contribuí a millorar el coneixement i la difusió de la indústria moderna no només des de la perspectiva dels factors econòmics i tecnològics, sinó també amb relació als aspectes socials, polítics i culturals que han tingut un…
Johann Gottlieb Goldberg
Música
Clavecinista i compositor alemany.
Es tenen poques dades sobre la seva biografia Diverses fonts afirmen que fou alumne de JS Bach i també del seu fill gran, WF Bach Segons JN Forkel, JS Bach compongué per a ell les famoses Variacions Goldberg 1741, obra de referència dins la música per a clavicèmbal Aquest fet, però, ha estat sovint posat en dubte El 1751 succeí G Gebel en qualitat de músic de cambra de la capella del comte H von Brühl, al servei del qual es mantingué fins a la seva prematura mort A més d’un reconegut virtuosisme al clavicèmbal, compongué dues cantates per a cor i orquestra, sonates, concerts i vint-i-quatre…
piridina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté un àtom de nitrogen.
És un líquid incolor d’olor empireumàtica, que bull a 115,5°C i té una densitat de 0,978 És soluble en l’aigua, alcohol, èter i benzè Hom l’obté per destillació del quitrà de l’hulla i, sintèticament, a partir de l'acetaldehid i l’amoníac La piridina té caràcter aromàtic i presenta una energia de ressonància de 23 kcal/mol Atès que el parell electrònic del nitrogen no forma part del sextet aromàtic de la molècula, presenta propietats bàsiques i forma sals, dites de piridini , estables amb els àcids minerals A causa del caràcter més electronegatiu del nitrogen, la piridina…
adob a l’alumini
Tecnologia
Adob donat a les pells amb sals d’alumini.
L’adob a l’alumini permet d’obtenir pells blanques, de tacte fi i suau, però té el gros desavantatge d’ésser fortament hidrolitzable, molt poc resistent a l’acció de l’aigua més que un adob veritable, ha d’ésser considerat un pseudoadob Una sal d’alumini natural, l' alum de Roca , és la substància mineral que de més antic fou utilitzada per a l’adob de les pells L’adob amb alum fou emprat pels aluders i pellissers i els seus ingredients eren, a més de l’alum, farina, rovell d’ou, sal i aigua Les pells obtingudes eren blanques, amb el tacte suau característic de l’adob a l’alumini, adequat…
allemande
Música
Dansa de tempo moderat i compàs quaternari, originària d’Alemanya.
JS Bach Suite anglesa núm 3 en sol m , BWV 808, III Allemande © Fototecacat/ Jesús Alises És la primera de les quatre danses bàsiques que integren la forma clàssica de la suite barroca La seva forma sol ser binària i el caràcter, més aviat seriós També és característic el seu començament anacrústic Les primeres referències que se’n tenen daten del segle XVI, tot i que el seu origen podria ser medieval Segons Thoinot Arbeau Orchesographie , 1589, és "una dansa senzilla d’una certa gravetat, molt popular entre els alemanys" Thomas Morley 1597 la descrigué com "una dansa molt…
Servei Català de Trànsit
Organisme dependent de la Generalitat de Catalunya encarregat d’elaborar i aplicar les polítiques de seguretat viària.
Anteriorment anomenat Institut Català de la Seguretat Viària, adoptà el seu nom actual al gener del 1998, quan començà el traspàs de competències en matèria viària del govern espanyol al de la Generalitat de Catalunya En un primer moment el traspàs afectà només les comarques gironines, però al maig del 1999 s’hi incorporaren les de Lleida, i des de l’1 de desembre de 2000 el traspàs quedà completat amb la resta de comarques catalanes Les tasques bàsiques del Servei són l’elaboració i aplicació del pla català de seguretat viària, el foment de l’educació viària i la informació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina