Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Eudald Duran i Reynals

Eudald Duran i Reynals
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres Treballà a l’IEC com a catalogador de llibres Estudià idiomes i amplià el seu bagatge en les literatures clàssica, anglesa i francesa Obsessionat per la perfecció formal, publicà només alguna collaboració amb el pseudònim Bellesguard a La Veu de Catalunya Pertanyia al grup de La Revista El 1917 obtingué una beca de l’IEC per a estudiar a Anglaterra, però morí a París durant el viatge Pòstumament aparegueren Quatre històries 1918 —volum reeditat el 1938— i les Proses completes 1952, que recuperaven material inèdit La prosa de Duran s’insereix…
,
Guillem Xuclà Nin

Guillem Xuclà Nin (a la dreta)
ARXIU PERE RIBALTA
Esports aeris
Pilot d’aviació.
Figura destacada de l’aviació catalana, el 1919 començà a freqüentar l’aeròdrom de la Volateria i poc després es feu soci de l’Aeroclub de Catalunya Rebé una beca per a fer un curs a l’Escuela Militar de Getafe i el 1921 obtingué el títol de pilot Fou vocal de l’Aeroclub de Catalunya 1923 i de la Penya de l’Aire 1924, però retornà a l’aviació militar El 1928 ingressà de nou a l’Aeroclub de Catalunya i fou un dels impulsors de l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Collaborà amb Josep Canudas en l’aviació publicitària i participà en festivals aeris per tot Catalunya Fou director…
Juan García Pagan
Beisbol
Jugador de beisbol.
Es formà a les categories inferiors del CBS Hèrcules de l’Hospitalet i del CBS Sant Boi El 1994 rebé una beca de la Universitat de San Diego, on jugà durant nou anys en la posició de primera línia El primer any fou nominat per al jugador més valuós de l’equip i disputà l’All Star Game de Califòrnia Posteriorment, jugà al FC Barcelona, on fou capità diverses temporades Debutà amb la selecció espanyola absoluta al Campionat d’Europa del 1997 Fou durant deu anys el center field titular de la selecció Participà en el Campionat del Món 1998, 2005 i en la Copa Intercontinental 1997, i…
la Serra d’en Galceran
la Serra d’en Galceran
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès als vessants de la serra del seu nom, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports; de NE a SW se subdivideix en la serra de Sant Joan, el tossal de Saragossa (1078 m alt.), el tossal de la Vila (950 m alt.) i la serra del Castellar.
El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució constant des…
Urbici Soler i Manonelles
Escultura
Escultor.
La seva família es traslladà a Barcelona el 1894, on estudià amb Pere Carbonell i Huguet Una beca li permeté perfeccionar-se amb Adolf von Hildebrand 1913, a Munic El 1920 realitzà el portal de la Casa de la Maternitat de Barcelona Els anys següents anà a Madrid, on féu encàrrecs privats El 1925 es traslladà a l’Argentina en ser-li encomanada la decoració d’edificis públics Allí començà a esculpir rostres i busts d’indígenes, tema que el portà a molts altres països de l’Amèrica Llatina i a Califòrnia La collecció d’aquests retrats, que intitulà El Món , té una gran rellevància…
James Galway
Música
Flautista nord-irlandès.
Inicià els estudis de violí, però els abandonà per dedicar-se a la flauta Estudià al Royal College of Music 1956-59 i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres Una beca li permeté completar la seva formació a París, amb Jean-Pierre Rampal i Marcel Moyse Inicià la seva carrera tocant en diverses orquestres angleses, com l’Orquestra del Covent Garden, l’Orquestra Simfònica de Londres, on ingressà el 1966, i la Royal Philarmonic Orchestra, on ingressà l’any següent Karajan el nomenà primer flauta solista de la Filharmònica de Berlín i restà amb ell sis anys 1969-75 A…
,
Juan Marichal López
Literatura
Escriptor canari.
Del 1935 al 1937 visqué successivament a Madrid, València i Barcelona El 1938 anà a París i el 1941 es traslladà a Mèxic, on cursà lletres a la Universidad Autónoma, estudis que amplià, gràcies a una beca, a Princeton EUA, on fou deixeble d’ Américo Castro i es doctorà el 1949 Catedràtic d’Estudis Hispànics de la Universitat de Harvard del 1948 al 1988, l’any següent retornà a l’Estat espanyol, on romangué fins a mitjan anys noranta, que s’establí definitivament a Mèxic Liberal en la tradició de Larra , Unamuno , Giner de los Ríos , Machado , Ortega i Gasset , Azaña , del…
Auguste Marie François Beernaert
Política
Dret
Jurista i polític belga.
Estudià dret a la Universitat de Lovaina, on es doctorà el 1850 gràcies a una beca amplià els seus coneixements a les universitats de París, Heidelberg i Berlín El 1853 retornà a Brusselles on obrí un bufet d’advocats, i s’especialitzà en dret internacional Abandonà la pràctica de l’advocacia quan el 1873 fou nomenat ministre d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1878 Posteriorment, el 1884, fou designat ministre d’agricultura, indústria i obres públiques, però al cap de quatre mesos fou nomenat primer ministre 1884-94 pel rei Leopold II Al capdavant de l’executiu belga…
Sascha Waltz
Dansa i ball
Coreògrafa alemanya.
Començà els estudis de dansa amb Mary Wigman i després, a Amsterdam, a la School for New Dance Development, i a Nova York L’any 1993 obtingué una beca artística a la Künstlerhaus Bethanien de Berlín i fundà la companyia de dansa Sascha Waltz & Guests amb Jochen Sandig, un dramaturg Creà coreografies que retrataven la realitat social i la mentalitat petitburgesa i centrà la seva atenció en temes com la violència física i psíquica, la sexualitat frustrada i la batalla dels sexes Aconseguí construir un llenguatge corporal nou, ple d’imatges belles i alhora inquietants, a partir…
José Rozo Contreras
Música
Compositor i director de banda colombià.
Inicià els estudis musicals amb el prevere F de P Rivera, capellà de Bochalema, quan formava part del cor de la parròquia A només disset anys dirigí la primera banda de música, a Córdoba El 1913 marxà a la ciutat colombiana de Pamplona a realitzar el servei militar i esdevingué músic de la Banda del Regiment, on tocava el flautí, el clarinet i el saxòfon, formació que dirigí a partir del 1920 Gràcies a una beca, el 1924 viatjà a Roma per estudiar amb Oscar Zuccarinni, composició amb C Dobici i orquestració de banda amb Vassella, director de la Banda Municipal de la capital Del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina