Resultats de la cerca

Estudià cant a Parma i a Florència i debutà en aquesta ciutat el 1938 com a Rodolfo La bohème Cantà sovint al Metropolitan de Nova York, on aparegué en les diferents temporades entre el 1947 i el 1954 i del 1961 al 1962 Destacat tenore di grazia , s’especialitzà en papers com el de Nemorino L’elisir d’amore , que interpretà en el seu debut al Covent Garden de Londres 1950 amb la companyia de la Scala de Milà Es presentà amb èxit als principals teatres europeus i de l’Amèrica del Sud especialment el Teatro Colón de Buenos Aires, a més dels Estats Units Enregistrà diversos documents…

El 1944 fou destinat a Barcelona, on practicà la pilota especialment als frontons Novedades, Colón i Chiqui Fou campió de Catalunya en diverses ocasions, representà Catalunya en el Campionat d’Espanya i fou dues vegades subcampió d’Espanya de pala llarga Presidí la Federació Catalana de Pilota 1953-58 i formà part de la junta directiva de la federació espanyola Aficionat a la caça menor, el 1958 entrà com a assessor jurídic de la Federació Catalana de Caça A la meitat dels anys seixanta fou elegit president d’aquesta federació, càrrec que ocupà fins el 1974 Durant el seu mandat impulsà la…

Estudià musica i cant a l’Escolania de Montserrat amb el mestre Mas i Serracant També estudià a l’Acadèmia Granados, on fou un deixeble destacat i obtingué el premi de piano Més tard, es donà a conèixer, al Palau de la Música Catalana de Barcelona 1912, amb l’obra Canción de la Rosa Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi fundà l’Orfeó Català i el conservatori, que duu el seu nom, a la ciutat de Camagüey Arran de l’èxit aconseguit, obrí representacions del conservatori a les ciutats de Nuevitas Camagüey, Ciego de Àvila i Morón Ciego de Ávila, Gibara Holguín i Holguín Músic ben actiu, fou…

Estudià música a Londres, ciutat on debutà el 1954 representant Macbeth amb la companyia d’òpera de la Universitat d’Oxford Tres anys més tard interpretà el paper de la primera dama de La flauta màgica al Festival de Glyndebourne, i el 1962, al Covent Garden, el paper d’Helena de l’òpera A Midsummer Night’s Dream , de B Britten A partir del 1962 inicià la seva collaboració amb el Covent Garden de Londres, on aparegué regularment en temporades successives Posteriorment cantà al Teatre dels Festivals de Bayreuth i al Teatro Colón de Buenos Aires 1969-72 Formà part de l’English Opera Group fins…

Filla del pianista Llorenç Bau i de la soprano Carme Bonaplata , germana del productor Llorenç Bou-Bonaplata  i neta de l’actor Teodor Bonaplata , estudià amb la seva mare i debutà a setze anys El 1910 actuà a Milà amb Mefistofele , de Boito, i dos anys més tard ho feu al Colón de Buenos Aires amb Falstaff , de Verdi Gràcies a la seva brillant carrera aparegué als principals teatres europeus i americans, sempre amb els grans cantants del moment, com G Lauri-Volpi, T Ruffo, T Schipa, H Lázaro o M Fleta Fou artista habitual del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on la temporada 1927-28 estrenà…

Foren els jesuïtes, com en molts països sud-americans, els qui introduïren la música europea en aquest país Juan Vaseo, Luis Berger, Pedro Comental i Domenico Zipoli foren alguns dels músics notables que iniciaren els indígenes en la música sacra europea, fonamentalment com una part de la missió evangelitzadora Durant molts anys, a Buenos Aires, els dos centres musicals principals foren el collegi dels jesuïtes i la catedral Al segle XVII, en ambdues institucions hi havia un cor, un petit grup orquestral i un orgue El primer mestre de capella del qual es té notícia fou Juan Vizcaino de Agüero…

Fou acadèmic de la Real Academia de la Historia i secretari perpetu Fou director del Museu Naval 1933-72, i, quan es creà 1948 l’Arxiu General de la Marina Álvaro de Bazán, també en fou director i realitzà gestions perquè la seu s’installés al palau dels marquesos de Santa Cruz el Viso del Marqués, Ciudad Real Tingué un gran prestigi com a historiador i museòleg, com demostra la seva participació en congressos internacionals i conferències tant a la Península com a l’estranger Publicà nombroses obres Historia de las Condecoraciones marineras Cruces, medallas y escudos de distinción 1958,…

Animada per l’ambient musical de la seva família, estudià a Graz, Berlín i Munic El 1901 debutà com a Puck Obéron a Estrasburg, on romangué fins el 1904 Entre el 1905 i el 1911 actuà amb èxit a Munic, i aquest darrer any fou Amneris Aïda al Metropolitan de Nova York, d’on esdevingué una de les estrelles más celebrades fins el 1930 El mateix 1911 participà en el Festival de Bayreuth i l’any següent es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires El 1914 actuà al Covent Garden de Londres i als Camps Elisis de París Interpretà papers per a soprano dramàtica d’òperes de G Verdi i R Wagner i també…

Es formà a l’orfeó de la seva vila natal i, installat a Barcelona, debutà al Teatre Tívoli amb Un ballo in maschera 1936 Posteriorment viatjà amb la companyia de J Sabater arreu d’Espanya i en 1940-42 actuà amb èxit al Gran Teatre del Liceu El 1944 es presentà al Teatro Colón de Buenos Aires i l’any següent ho feu a Rio de Janeiro De retorn a Catalunya, cantà assíduament al Liceu i el 1949 emprengué una gira per Itàlia que el dugué a Palerm, Como, Caltanissetta, Roma i Milà La temporada 1960-61 estrenà al Liceu Cabeza de dragón R Lamote de Grignon i un any més tard cantà a Bilbao Amaya J…

Feu estudis de música amb el seu pare, que era organista De ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Teatro del Circo Se’l documenta també com a músic de diferents cafès, com ara Las Delicias El 1873 emigrà a Buenos Aires segons algunes fonts, però, el mateix any feu un viatge d’estudis a París El 1876 començà l’edició de l'"Àlbum Musical Hispanoamericano", una revista en la qual publicà diferents obres de saló El 1883 compongué l’òpera Gualterio , estrenada aquell mateix any al Teatro Colón de Buenos Aires Escriví també l’òpera Marangor i les sarsueles La caja…