Resultats de la cerca

Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges locals El 1348…

La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de…

A Roma el dux fou de primer segle IV un general o funcionari militar destinat a comandar les forces expedicionàries de les províncies limítrofes, i era subordinat als comites més tard fou també un funcionari polític El nom de duc fou donat també als governadors i generals destacats en fets gloriosos Després foren, generalment, governadors de les províncies o territoria Dioclecià i Constantí I separaren el comandament militar de les províncies de l’administració civil, i el duc n’esdevingué només cap militar La Notitia dignitatum dona vint-i-cinc ducs, tretze a Orient i dotze a Occident Això…

Sota aquest rei fou creada la legió de quatre mil homes, que foren dividits en centúries A les guerres púniques, la centúria, com a secció de la legió integrada a la unitat tàctica superior del maniple, passà a tenir uns seixanta homes, als quals s’adjuntaren els velites La centúria tornà al seu nombre original de soldats amb les reformes de Mari, que foren adoptades pràcticament sense canvis durant l’Imperi Servi Tulli dividí també en centúries les cinc classes propietàries, organització que serví de base a l’establiment dels comicis centuriats

Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià, i era fill d’una germana del també papa Calixt III Destinat d’infant a la carrera eclesiàstica, abans de complir els setze anys ja li havien concedit un benifet a Xàtiva i unes canongies a Sogorb i a València Passà a estudiar a Itàlia el 1449 El 1456 es doctorà en dret canònic a Bolonya aquell mateix any, el seu oncle ascendí al pontificat i el nomenà cardenal diaca de Sant Nicolau in Carcere Tulliano A partir d’aleshores, la seva influència a la cúria romana hagué d’ésser cada dia més gran, si hom té en compte el…

Situació La vila inicial, originada al peu del castell —al centre de la fotografia—, és avui dia un centre comercial i vital per a tota la comarca de l’Urgell ECSA-JTodó La vila de Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell, s’emplaça a la riba dreta del riu d’Ondara, a 373 m d’altitud, i és envoltada, al sud-oest, pels tossals de Cercavins a llevant, pels pendents de la Segarra al nord, pels tossals de l’Ofegat, de Sant Eloi i del Mor, mentre que a ponent s’estén la plana d’Urgell Per la seva situació geogràfica, la vila de Tàrrega, que rebé el títol de ciutat el 1884, ha constituït des de…

D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…

El procés d’obertura endegat pel papa Francesc va continuar durant l’any centrat en la reforma de la cúria i les finances, el regeneracionisme moral de les pràctiques religioses per mitjà de l’austeritat i una major tolerància vers l’homosexualitat Amb una frenètica i mediàtica agenda, al febrer el pontífex va crear un consell d’economia format per cardenals i laics amb l’objectiu de controlar l’administració i les finances vaticanes Al maig, va carregar durament contra els donatius de persones corruptes i va excomunicar els membres de la màfia calabresa ‘Ndrangheta Al juny, va…

Format per tretze auditors, doctors en ambdós drets, vuit dels quals són italians i un de català, representant l’antiga corona catalanoaragonesa, és presidit per un degà La seva existència és testimoniada ja el 1331, bé que la seva competència fou definida per Benet XIV el 1747

La denominació fou establerta per la cúria romana a l’època medieval per designar els monjos grecs de la Itàlia meridional que observaven les Ascètiques de sant Basili Gregori XIII constituí l’orde basilià d’Itàlia i d’Espanya 1597 a l’estil dels ordes monàstics occidentals el d’Espanya desaparegué el 1855, i era totalment llatí Els basilians de Grottaferrata conserven l’antiga tradició monàstica bizantina a Itàlia, i que, després d’una etapa llatinitzadora durant el s XVIII, l’any 1880 recuperaren totalment el ritu oriental per tal de dedicar especial atenció als fidels…