Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
ligne
Botànica
En les plantes vasculars, conjunt constituït pels vasos conductors, generalment lignificats, per on circula la saba bruta, i per les cèl·lules que els acompanyen.
barranc del Bosc
Vista del barranc del Bosc
© Isidre Blanc
Barranc
Curs fluvial de la comarca del Pallars Jussà, que circula pels termes municipals de Sant Esteve de la Sarga i de Castell de Mur.
antiretorn
Vàlvula antiretorn
© Fototeca.cat
Física
Vàlvula que, interposada a un conducte pel qual circula un fluid, permet el pas d’aquest en un sentit, però no en el contrari.
L’element que assegura aquesta funció és l’obturador, peça mòbil que el corrent del fluid fa separar del seu assentament quan hi incideix en el sentit de pas lliure, i l’hi fa aplicar quan hi incideix en el sentit contrari Sovint, una molla fa tancar la vàlvula quan no hi passa cap corrent
turboreactor
Vista escorxada d’un turboreactor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Propulsor de reacció que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats.
El desenvolupament d’aquest tipus de propulsor tingué lloc a partir del 1935 i és degut, independentment, al físic alemany Pabst von Ohain en collaboració amb la firma Heinkel i al pilot anglès Frank Whittle en collaboració amb la Rolls Royce L’any 1939 un avió Heinkel fou el primer a volar propulsat per turboreactor Bàsicament, el principi operatiu és el següent a l’entrada del difusor, l’aire té una energia cinètica elevada respecte a l’aparell i en ell es transforma en energia de pressió, i mitjançant un compressor es torna a incrementar fins a abastar l’adequada per a alimentar la cambra…
sang
Bioquímica
Líquid que, amb la limfa i el líquid intersticials, forma part del medi intern del cos.
És constituïda pel plasma, líquid incolor compost de sèrum i fibrinogen, i pels elements cellulars glòbuls vermells, dits també hematies o eritròcits, glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits La sang és una suspensió de cèllules en un medi líquid, de color vermell en els vertebrats a causa de l’hemoglobina dels eritròcits i lleugerament alcalina pH = 7,4, que circula pel sistema cardiovascular del cos dels animals circulació aparell circulatori Fora del cos es pren es coagula a causa de la formació dels qualls de fibrina insoluble coagulació de la sang hemostàsia, dels quals, per…
alambí
Química
Aparell utilitzat per a efectuar una destil·lació simple, a escala industrial o de laboratori.
Un alambí consta de calderí, condensador, refrigerant i collector El calderí és el recipient on és vaporitzat el líquid La calor necessària pot ésser fornida sigui per contacte directe de les parets del bullidor amb la flama sistema només aplicable a la destillació de líquids no inflamables i que no es descomponen fàcilment per la calor, sigui a través d’un doble fons o d’un serpentí per on circula un fluid calent gairebé sempre vapor d’aigua, oli mineral o un fluid tèrmic apropiat El condensador és l’aparell on és liquidat, per refredament, el vapor produït al calderí El tipus més senzill és…
Plasmafèresi
Patologia humana
La plasmafèresi és una tècnica moderna que consisteix bàsicament en una filtració de la sang Es emprada en l’obtenció de productes sanguinis i en la teràpia de diverses alteracions hematològiques La base d’aquest procediment és fer circular la sang per fora de l’organisme de manera que passi per un aparell capaç de filtrar el plasma o de separar algun dels components cellulars, i torni posteriorment a l’organisme del malalt Per a realitzar-la, bàsicament, s’insereix en una vena del pacient una agulla que es connecta a un tub que va fins a l’aparell alhora, de l’aparell surt un altre tub amb…
caixa de vaporar
Tecnologia
Gran cambra per la qual circula vapor d’aigua i on es fixen els colors a les peces de roba estampades o la torsió als fils.
llei de Joule
Electrònica i informàtica
Llei que expressa la quantitat de calor produïda en un conductor de resistència R pel qual circula un corrent d’intensitat I durant un temps t.
La calor és Q =0,24 RI 2 t cal La potència dissipada és RI 2
moneda jaquesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda aragonesa d’or o de billó encunyada inicialment a Jaca i després a d’altres tallers com Montsó, Sarinyena o Saragossa.
La de billó s’originà al segle XI sota Garcia V de Pamplona 1035-54 i fou encunyada fins el 1719 La moneda d’or fou batuda per Sanç Ramires 1063-94, mancús de Jaca, amb la finalitat de pagar el tribut acordat al papa Or i billó porten la menció ARA-GON, però amb Sanç Ramires apareix també la forma IAC-CA, probablement fruit d’un amonedament parallel de caràcter episcopal i MON-SON referent a la nova seca Pere I d’Aragó 1094-1104 baté, també, a Montsó Des d’Alfons el Bataller 1104-34 sabem que el diner jaquès fou quaternal llei de 4 diners, 33% d’argent Sota Ramon Berenguer IV la moneda…