La plasmafèresi és una tècnica moderna que consisteix bàsicament en una filtració de la sang. Es emprada en l’obtenció de productes sanguinis i en la teràpia de diverses alteracions hematològiques.
La base d’aquest procediment és fer circular la sang per fora de l’organisme de manera que passi per un aparell capaç de filtrar el plasma o de separar algun dels components cel·lulars, i torni posteriorment a l’organisme del malalt. Per a realitzar-la, bàsicament, s’insereix en una vena del pacient una agulla que es connecta a un tub que va fins a l’aparell; alhora, de l’aparell surt un altre tub amb una agulla a l’extrem que s’insereix en una altra vena. Quan ja s’ha posat en funcionament, la sang flueix pel primer tub i arriba fins a l’aparell, on, a través de procediments de filtració i centrifugació, se separa una part del plasma o diversos elements cel·lulars segons el cas; posteriorment, els elements sanguinis restants tornen a la circulació. El procediment és ininterromput, de manera que no causa alteracions circulatòries, perquè el volum de sang que circula per l’organisme en tot moment és capaç de mantenir les funcions normals.
D’altra banda, la plasmafèresi es pot emprar com a mètode en la donació de sang. En aquest cas no es tracta d’aconseguir sang total, sinó exclusivament algun dels seus components; així, es pot aconseguir plasma, que és el procediment anomenat específicament plasmafèresi, o bé concentracions de plaquetes o leucòcits, procediments anomenats respectivament plaquetofèresi i leucocitofèresi. La utilitat d’aquesta forma de donació d’elements sanguinis és molt important per diverses raons. D’una banda, és possible obtenir elements sanguinis de conservació curta i que han d’ésser emprats de seguida, com és el cas de les plaquetes o els leucòcits; a més, com passa en el cas de preparats que continguin els factors de la coagulació per al tractament de l’hemofília, es necessiten moltes donacions per a aconseguir-ne una quantitat suficient, de manera que la plasmafèresi permet d’obtenir els elements que es necessiten sense que calgui extreure sang total. D’altra banda, si s’empra en l’obtenció de plasma, com que el líquid obtingut es recupera ràpidament en l’organisme del donant, és possible que pugui fer donacions amb molta freqüència, gairebé cada setmana.
En el terreny terapèutic, aquest procediment té aplicacions diverses, ja que es poden extreure de la sang selectivament elements anormals que es trobin en excés. Per exemple, en alguns casos de leucèmia es poden extreure leucòcits anormals; si hi ha un excés de plaquetes es pot eliminar una proporció de les cèl·lules, o bé en diverses alteracions es poden eliminar substàncies nocives que es trobin en el plasma.