Resultats de la cerca

Procedents dels diferents jaciments i intervencions arqueològiques efectuades en el territori analitzat, especialment necròpolis, s’han recuperat nombrosos materials funeraris, com també diversos objectes d’abillament i bronzes d’indumentària Presentem aquí un recull de tots aquests materials, separats del seu context arqueològic, ja comentat en un altre capítol aquests han estat desglossats en dos apartats d’una banda, els materials de procedència funerària i, d’altra banda, els materials procedents d’altres contexts Materials funeraris Necròpoli del Collet del Cargol Sant Mateu de Bages…

La boca és petita, i els llavis, carnosos En general són peixos litorals, que poden entrar dins els corrents d’aigua dolça, i no és gens estrany de trobar-los prop dels llocs de sortida de les aigües residuals A la Mediterrània occidental hom pot trobar-ne sis espècies, bé que els criteris d’especiació no són prou definits La llíssera llobarrera , també anomenada cabeçut o capgròs ,  Mcephalus  d’uns 70 cm, Mauratus , de 45 cm, i Msaliens , de 40 cm, són les més corrents a les costes dels Països Catalans Són comestibles, però poc apreciades

El museu El Museu Comarcal Salvador Vilaseca inicià la seva història l’any 1934 amb la inauguració del Museu Municipal de Reus, dirigit per S Vilaseca fins a la seva mort Actualment, el Museu té la seu a la plaça de la Llibertat núm 13, on s’organitzen exposicions temporals, i al Raval de Santa Anna núm 59, on, des de l’any 1984, és oberta al públic la collecció d’arqueologia En el fons del Museu cal destacar una sèrie d’esteles procedents de diversos indrets de la comarca, a algunes de les quals es pot atribuir una datació medieval MaCC Estela funerària de Vilaplana Detall del disc d’una…

La família de les pluteàcies se separa de la resta dels agaricals per caràcters microscòpics el color rosat de les espores, que no són anguloses, i l’anatomia de les làmines, però, en general, les seves espècies tenen les làmines també d’un to rosat i lliures, i viuen sobre femta en descomposició o en sòls rics de matèria orgànica per exemple, palla de gramínies L’espècie de la fotografia, Volvariella = Volvaria speciosa , és abundant, tant a la primavera com a la tardor, en vores de camins i prats Noteu el barret umbonat i molt viscós, i la presència de volva a la base del peu És comestible…

Situació Aspecte del mur de la casa forta que tancava l’espluga ECSA - V Roca Construcció situada en una espluga o balma al vessant est del turó del mas Barrat, damunt del Rialb Davant seu hi ha diverses feixes abandonades, on encara s’hi poden trobar, però, oliveres molt velles Damunt del cingle de l’espluga hi ha els camps abandonats del mas Barrat Mapa 34-12291 Situació 31TCG486596 Per a anar-hi, cal agafar des de la piscifactoria del Molí Nou la pista que segueix la riba dreta del Rialb i a uns 4 km del Molí Nou, sota el turó del mas Barrat, deixar l’automòbil Un camí fa la volta per la…

Situació Aquesta construcció, és bastida al cim d’una lleugera elevació —a uns 1 090 m d’altitud— situada a la part baixa d’una zona de camps o prats, des d’on hom domina una bona part de la vall del riu Mosoll Mapa 254M781 Situació 31TCG846705 Molt a prop del punt quilomètric 5 de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Tuixén, poc després de deixar a mà dreta el veïnat de la Pedra, cal agafar una pista que surt també a mà dreta, travessa la Ribereta i s’enfila fins als prats on hi ha aquesta construcció Torre Plantes i seccions dels diversos pisos de la construcció La torre de la…

Situació Fortificació rectangular en un puig que domina la masia de Joveró ECSA - J Bolòs Fortificació encimbellada en un turó, sobre la masia de Joveró És situada a uns 2 km al sud-oest de Jorba Mapa 35-15391 Situació 31TCG798074 S’hi pot anar des de Jorba, agafant la via asfaltada que uneix aquesta població amb la carretera que va d’Igualada a Santa Coloma de Queralt Resta a la dreta, al cim d’un pujol, al qual és més fàcil d’accedir per la banda de ponent JBM Història No es coneixen notícies històriques referents a aquesta torre, que sembla ésser una torre de guaita subsidiària del mas de…

Situació Conjunt de dues sepultures situades a ponent del mas Santfeliu, per damunt d’una zona de camps, entre les possibles restes de l’antiga església de Sant Feliu de Viver i un collet que s’obre cap a Serrateix fins que es construí l’actual carretera, devien ésser molt a prop del camí que anava de Viver a Serrateix Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 46,0 31 TDG 009460 Cal anar al mas Santfeliu de Viver i des d’aquesta casa seguir un camí cap a l’oest al llarg d’un mig quilòmetre…

S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts…

El peu de rata blanc dit també coliflor , R flava , de 7 a 15 cm d’alt, és de color groc clar, amb taques vermelles Es troba en boscs, sobretot a muntanya És mengívol un cop cuit El peu de rata groc dit també coliflor , R aurea , de 8 a 14 cm d’alt, té el tronc blanc i les branques grogues o d’un groc ataronjat Creix en boscs Cuit, és comestible El peu de rata rosat R botrytis presenta carpòfors massissos 7-17 × 6-20 cm, de peu ample, blanc, després groc, i ramificacions gruixudes, dividides en molts ràmuls curts, de color groc pàllid, vermell porpra…