Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
pausa

Pauses
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota o a sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’augmenten la durada en la meitat del valor anterior La pausa de rodona s’utilitza per a omplir qualsevol compàs…
ranz des vaches
Música
Nom que reben les melodies originalment tocades pels pastors de les muntanyes de Suïssa amb trompes alpines per a reunir els ramats de vaques.
Sovint presenten un ritme senzill en compàs compost i es basen en alternances dels intervals de l’acord tríada major i notes adjacents en un àmbit més aviat reduït El seu poder per a suggerir els paisatges alpins i les connotacions que comporten n’afavoriren l’ús en la música del segle XIX Alguns casos destacats que es poden recordar són el darrer moviment de la Simfonia pastoral , de L van Beethoven tema principal, la secció Andante en sol M de l’obertura de Guillaume Tell , de G Rossini, o la melodia inicial de la Scène aux champs de la Simfonia fantàstica , d’H Berlioz L’…
alla turca
Música
Expressió de caràcter descriptiu utilitzada en aquelles peces la instrumentació o el caràcter de les quals vol imitar el de la música militar turca (música dels geníssers).
WA Mozart Sonata per a piano en la M , KV 331, III Allegretto alla turca © Fototecacat/ Jesús Alises L’admiració que els militars europeus del començament del segle XVIII tenien per les bandes militars turques banda turca també es manifestà ben aviat als cercles musicals En una mena d’aposta per l’exotisme orientalitzant, molts compositors intentaren reproduir en la seva música el "color turc", caracteritzat per una estructura harmònica concisa, instrumentació brillant percussió, piccolo , etc, ús de seccions a l’uníson, compàs quaternari, estil de marxa, etc Entre les obres…
son
Música
Estil bàsic del folk cubà.
És una música per a cantar i ballar, de compàs binari Al segle XVIII, el son era obra dels grups musicals de l’oest de Cuba, formats per guitarra, baix, tres guitarra cubana de sis o nou cordes, maraques, claves i bongos, influïts per les percussions i els ritmes sincopats africans i les cançons espanyoles Era la música de les classes populars, i estigué prohibit per les seves lletres obscenes i antiesclavistes fins el 1920 Els primers que popularitzaren el son foren el grup Sexteto Habanero El son montuno és una evolució d’aquest estil, creada per Arsenio Rodríguez el 1940, que…
cos
Matemàtiques
Conjunt dotat de dues operacions, que hom acostuma a designar + i × (suma i producte), amb les següents propietats: respecte a la suma el conjunt té estructura de grup commutatiu, i també amb el producte és grup, commutatiu o no, i segons això el cos es dirà d’una manera o d’una altra.
A més, hom exigeix que l’operació × tingui la propietat distributiva respecte a la + Hom pot dir, doncs, que un cos és un anell tal, que cada element té invers respecte a l’operació × Un cos té només dos ideals el 0 i ell mateix Els exemples més immediats són el cos ℝdels nombres reals, amb les operacions usuals de suma i producte, el cos ℚdels nombres racionals i el ℂdels complexos Hi ha el cos de dos elements 0 i 1, amb les operacions + 0 element neutre 1 + 1 = 0, i × habitual Com a exemple de cos no commutatiu hi ha el dels quaternions La característica d’un cos és el nombre més petit p…
fuga
Música
Composició basada en la imitació, per part de totes les veus, d’un únic tema.
La fuga es caracteritza per un procés de creixement continuat i acumulatiu, aliè al seccionament, a les articulacions acusades o a l’ús del contrast, propis d’altres formes com ara la sonata S’ha dit que la fuga és una composició en expansió, que en el pla contrapuntístic té lloc gràcies a l’acumulació de les diferents veus i els posteriors artificis, com per exemple els stretti , i que en el pla tonal té lloc a través de les diferents tonalitats per les quals la fuga transita Aproximació teòrica La fuga, que gaudí d’un gran prestigi i fou considerada la pedra de toc per a mesurar l’ofici d’…
vorimitation
Música
Anticipació d’un element temàtic (com ara el versicle d’un coral) per part d’una secció imitativa basada en aquest element.
El terme alemany es pot traduir per ’preimitació’ Aquesta preimitació, característica dels preludis corals per a orgue i que es pot fer servir per a introduir cada versicle Jesu Christus unser Heiland , ’Jesucrist el nostre salvador’, BWV 665, de JS Bach, pot presentar de manera estricta el versicle corresponent o pot ser una imitació lliure, amb valors disminuïts i, eventualment, aplicant altres artificis contrapuntístics com ara el moviment contrari La introducció de l’element temàtic en valors més llargs després de la vorimitation , que es produeix en una veu extrema que generalment no ha…
quadrilla
Música
Dansa francesa, popular als segles XVIII i XIX, per a quatre o més parelles collocades davant per davant o formant un quadrat.
Es componia usualment de cinc seccions Le pantalon , L’été , La poule , La pastourelle i Finale , totes elles en compàs binari simple o compost i tempo ràpid Els noms d’aquestes seccions provenien de contradanses específiques i es continuaren mantenint amb noves músiques Les seves melodies eren majoritàriament adaptacions de melodies procedents del repertori popular o operístic El nom deriva de l’espanyol cuadrilla grup de genets, aplicat en els ballets francesos del segle XVIII al conjunt de ballarins que interpretaven una entrée Els conjunts de contradanses en aquests ballets…
balletto
Música
Composició vocal polifònica -de tessitura homofònica, estil sil·làbic i ritme de dansa- caracteritzada per la presència, en les seccions finals, d’un text sense sentit, generalment format per la repetició de les síl·labes fa-la-la.
Més o menys emparentat amb el balletto instrumental, aparegué a Itàlia al final del segle XVI promogut per Giovanni Gastoldi i s’expandí molt ràpidament a la resta d’Europa A Anglaterra fou popularitzat per Th Morley Balletts to Five Voyces , 1595 i Th Weelkes, el qual acostà el gènere a l’estil del madrigal A Alemanya, HL Hassler en fou l’introductor Ja al segle XVII, continuà essent practicat a Itàlia per A Banchieri i O Vecchi Escrit generalment en compàs binari i dividit en dues parts que es repeteixen, el balletto de Gastoldi, a més de contribuir d’una manera essencial a…
tedesca
Música
Terme genèric per a anomenar una dansa de caràcter o a l’estil germànic (alla tedesca).
Aplicat des de la darreria del segle XV a les danses, al final del XVI s’emprava a Itàlia per a designar també peces vocals properes al madrigal que imitaven l’accent germànic en els seus textos En les suites del segle XVII i començament del XVIII, l' allemande fou de vegades denominada Teutscher Tanz o tedesca Els darrers anys del segle XVIII i els primers del XIX, el terme s’aplicà a les danses ràpides en compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya, les principals de les quals eren la deutscher Tanz , el ländler i el vals En aquesta època, el terme fou reemplaçat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina