Resultats de la cerca

És situat al SW del coll de Deogràcies, esglaonat a la dreta de la riera de Vallverd , que neix damunt Vallverd i, després de passar per Rocafort de Queralt i per Sarral, s’uneix al riu d’Anguera vora Ollers L’església parroquial Sant Joan depèn de la parròquia de Rocafort de Queralt Hi ha algunes restes de l’antic castell de Vallverd , antigament dit de Bufalla així és anomenat en una donació feta pel comte Ramon Berenguer I el 1073, enderrocat al s XVIII El castell fou venut el 1178 per Estefania, comtessa de Pallars Jussà, al rei Alfons I, el qual el donà el 1191 a Roger de Conques…

El conjunt urbà és constituït per la ciutat, Puerto de la Cruz, Guanta i altres capitals de municipi molts edificis conserven l’arquitectura colonial, com és ara la catedral Barcelona centra les activitats ramaderes i agrícoles de les conques de l’Unare i del Neveri L’explotació del petroli terra endins, la installació de les refineries de Puerto la Cruz i el comerç han desenvolupat la ciutat en tots els aspectes durant els últims 20 anys Les urbanitzacions industrials uneixen la ciutat amb Puerto la Cruz, i els barris moderns avancen per les planes circumdants El port mercantil…

És un gran plec anticlinal de direcció est-oest, format a l’oligocè i constituït per capes paralleles alternants de materials sedimentaris conglomerats, gresos i margues que han facilitat l’acció erosiva dels rius Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent Les precipitacions són abundants i de règim regular uns 1 000 mm de mitjana anual Els alzinars fins a 800-900 m i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides fins a 700-800 m i les fagedes, les obagues L’explotació forestal,…

Les potes són petites i implantades molt enrere són uns magnífics nedadors i cabussadors Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera període de zel i de color gris i blanc a l’hivern Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla G arctica té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors…

Té centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera —Campó, Argoné, Seira—, de la Noguera Pallaresa —Espot, Lladres, Sant Maurici, Esterri, Unarri, Torrassa— i del Ter —Sau, Susqueda i Pasteral I— A través de Tèrmiques del Besòs SA 50% participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix Té el 23% d’Hispanofrancesa d’Energia Nuclear —Hifrensa— amb central a Vandellòs i intervé igualment a la central nuclear de Vandellòs II Estava estretament vinculada a Catalana de Gas i Electricitat i al Banco Urquijo, fins que el 1984, i com a conseqüència d’un fort endeutament,…

La llúdria Lutra lutra experimenta un lent però continuat procés de recolonització Jordi Ruiz-Olmo Cap a mitjan dècada de 1980 s’estimava que la llúdria, o llúdriga Lutra lutra , arribaria a desaparèixer de casa nostra, però entre el 1987 i el 1989 es va produir un punt d’inflexió i un canvi en la tendència de la població catalana Amb els anys, s’ha pogut esbrinar que la causa principal d’aquest canvi de tendència va ser la millora de la qualitat de l’aigua gràcies a l’augment progressiu de la depuració d’aigües i l’abandonament de l’ús de substàncies contaminants bioacumulables que s’…

Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…

Fulla de la dicotiledònia Sapindus , procedent dels jaciments miocens de la Bisbal Baix Empordà Jordi Vidal / MIPS A uns 2 km de la ciutat de la Bisbal, a la localitat de Cruïlles, en una pedrera dels seus voltants, hom ha trobat restes d’una flora fòssil pertanyent possiblement al Vallesià superior, ja que se situa per sobre d’un jaciment de mamífers datat com del Vallesià mitjà Les plantes apareixen en capes argiloses de tonalitat vermellosa i groguenca amb intercalacions d’arenes i de conglomerats En l’estudi paleoecològic de la flora trobada es poden diferenciar dues paleofitoassociacions…

La capital és Santa Rosa 51 678 h 1980 Ocupa la part SW de la Pampa deprimida, al N del riu Colorado Limita al N amb les províncies de Mendoza, San Luis i Córdoba, a l’E amb la província de Buenos Aires, al S amb Río Negro i a l’W amb Mendoza Es tracta d’una gran plana, però cap a l’W el relleu es torna abrupte La xarxa hidrogràfica es divideix en les conques dels rius Colorado, Atuel i Salado La població es concentra a l’E, al límit amb la província de Buenos Aires En regressió entre el 1947 i el 1960 a causa de l’emigració -0,5%, entre el 1960 i el 1970 es recuperà Economia…

Forma part entre el coll de les Encebres i el coll d’Abril de l’alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines a la ratlla de Castella fins a la serra de Crevillent al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura separa les conques de la rambla de Favanella tributària del Segura, amb els seus afluents per l’esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa tributària del Vinalopó, amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó El cim culminant 1 052 m alt és termenal dels…