Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
q
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Dissetena lletra de l’alfabet català anomenada cu [pl cus].
La Q llatina majúscula prové del fenici a través del grec occidental de Beòcia el grec clàssic no mantingué aquesta lletra, que passà a l’etrusc i altres alfabets itàlics La Q clàssica romana consta d’un cercle i d’un traç inferior oblic descendent d’esquerra a dreta, una mica corbat amunt El cercle es traçava en dos temps començant per dalt Amb la velocitat el primer traç s’uní amb la cua obliqua en un sol temps ben aviat, però, el cercle, esdevingut ovoide, fou fet tot en un sol temps i aleshores la cua obliqua arrencava de la part superior esquerra i era…
platirrins
Zoologia
Infraordre de primats antropomorfs que comprèn els simis del continent americà.
Tenen el nas pla i la cua llarga i prènsil Són arborícoles i habiten als boscs des de Mèxic fins al Brasil
tètol

Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua…
mart

Mart comú
Surreyjohn (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que atenyen uns 50 cm de longitud, amb el pelatge burell i una gran taca groga a la gorja.
Són animals nocturns i arborícoles, i s’alimenten de mamífers, ocells, etc La seva pell és molt apreciada en pelleteria això fa que durant anys hagi estat molt caçat, però actualment és protegit, per tal d’evitar-se l’extinció El mart comú Martes martes ateny uns 40-50 cm de longitud, i la cua n'arriba a fer uns 20-27 pesa 1-2,5 kg, i fa 15 cm d’altura a la creu Habita per tot Europa i a una part del sud d’Àsia Als Països Catalans n'hi ha a les zones pirinenques i a les Illes El mart gibelí o gibelí Martes zibellina ateny uns 30-45 cm de longitud, i la cua en fa uns 14-18 És molt caçat,…
neornites
Ornitologia
Subclasse d’ocells que tenen menys de tretze vèrtebres caudals lliures i les de l’extrem generalment soldades formant el pigostil.
La cua, doncs, és reduïda i amb les plomes disposades en ventall Comprèn tots els ordres d’ocells vivents i alguns de fòssils
cercària
Zoologia
Fase larval del cicle evolutiu dels trematodes compresa entre la rèdia i la metacercària.
Les cercàries tenen el cos ovalat i una llarga cua mitjançant la qual neden activament fins que es fixen en un vegetal aquàtic
Argos
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, fill d’Arèstor, que tenia cent ulls.
Hera l’encarregà de la custòdia d’Ió i, mort per Hermes, els seus ulls foren transferits a la cua d’un paó
La preparació de la carn
La carn pot estar contaminada fins i tot si és fresca i es troba en bon estat, per la qual cosa és aconsellable de coure-la abans de consumir-la Per tal d’aprofitar millor els nutrients continguts en la carn és convenient que, segons els talls o trossos de què es tracti s’utilitzin diversos mètodes de cocció Com a norma general, és preferible recórrer als mètodes de preparació més ràpids i senzills, com la planxa i el forn, per als talls o els trossos més tendres que es caracteritzen per la fàcil digestió, i reservar els més elaborats, com els guisats i els estofats, per als més durs o…
agàmids
Herpetologia
Família de rèptils constituïda per diversos gèneres de saures terrestres i arborícoles de les regions càlides del vell continent, tret de Madagascar.
Tots ells són acrodonts, tenen la cua ampla i les parpelles mòbils En general, presenten mimetisme Són inofensius, i la majoria s’alimenten d’insectes saures
bau
Transports
Cadascuna de les bigues transversals, lleugerament arquejades ( brusca del bau
), que, col·locades entre les dues costelles de cada quaderna, la subjecten alhora que sostenen una coberta.
El bau de la quaderna mestra és anomenat bau mestre En els bastiments de fusta, els extrems dels baus s’emmetxen amb cua d’oronella en els dorments
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina