Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
flor

Parts d’una flor
Josep Lluís Ferrer
Botànica
En les plantes superiors, conjunt dels diversos òrgans relacionats amb la producció de les llavors.
Les flors són exclusives i característiques de les fanerògames Des del punt de vista morfològic, la flor és considerada com un eix caulinar de creixement definit sobre el qual van inserits els òrgans de la reproducció estams i carpels i generalment òrgans accessoris pètals i sèpals, de funció protectora o per a atreure pollinitzadors Les peces florals van sobre un eixamplament caulinar receptacle o tàlem , disposades en verticils o cicles flor cíclica o en hèlix flor acíclica Normalment hi ha quatre verticils distints, que, de fora a dins, són el calze, format pels sèpals, d’aparença foliar…
Sant Simeó l’Estilita (el Bruc)
Art romànic
Situació Restes de l’església que es confonen amb el cos del mas que es va construir entorn seu ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta església són situades en un indret ara totalment despoblat, amb les cases abatudes, prop de Ca N’Oller i Can Ferran, a la banda nord-occidental del terme, prop dels límits bagencs Mapa 35-15391 Situació 31TCG949107 Entre els quilòmetres 571-572 de l’antiga carretera nacional es troba la urbanització de Montserrat Park, des d’on, pel carrer Manresa, cal encaminar-se cap a Sant Pau de la Guàrdia, trencall situat a la dreta, però que deixarem per…
palma

Palmes
Etnografia
Cristianisme
Fulla de palmera, engroguida a l’arbre com els palmons i treballada segons l’art de cistelleria per tal de donar-li un aspecte decoratiu, que hom acostuma a dur en la benedicció dels rams el diumenge de Rams.
Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà en el sector…
cornucòpia
Art
Objecte decoratiu consistent en un marc molt historiat i generalment daurat, basat en el tema del corn de l’abundància, que pot tenir un o més braços per a posar-hi bugies; fou un element típic de la decoració rococó.
Sant Martí (Caçà de la Selva)
Art romànic
Situació A Caçà de la Selva s’hi arriba per la carretera que va de Girona a Sant Feliu de Guíxols L’església parroquial de Sant Martí està situada al centre de la població Mapa L39-13334 Situació 31TDG896375 MLIC Història El lloc de Caçà és esmentat l’any 914 “ villa Caciano ” La primera notícia sobre l’església de Sant Martí és la donació de què fou objecte l’any 1019 a la seu de Girona, per tal de dotar la canònica Tanmateix l’any 1159 l’església era evacuada per Arnau de Llers a la canònica i el 1172 el bisbe de Girona Guillem de Monells la tornà a lliurar a la canònica gironina L’any 1246…
Mosaics de la vil·la de Paretdelgada (Selva del Camp)
Planta del santuari marià de Paretdelgada, amb la indicació dels sectors on el 1935 es localitzaren mosaics J Guitert La villa baiximperial de Paretdelgada es troba a l’emplaçament de l’ermita de la Mare de Déu del mateix nom, a 4 km al NE del poble de la Selva del Camp Baix Camp, i a poca distància del marge dret d’un afluent del Francolí El seu nom deriva del topònim llatí Parietes Graciles , del qual es coneixen amplis testimonis documentals des del segle XII fins al XVII És força coherent creure que el topònim fa referència directa a les parets pintades de la villa La troballa el 1935 de…
Sant Joan de Betesa (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Petit nucli de Betesa amb l’església de Sant Joan, en primer terme, que presenta un campanar de torre de quatre pisos i la porta d’entrada a la part baixa ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Sant Joan Evangelista es troba aïllada del nucli de població de Betesa, a ponent, prop de la carretera Mapa 32-10 213 Situació 31TCG099917 Per a anar-hi cal agafar el desviament que hi ha passat el quilòmetre 112 de la N-230 en direcció a la Vall d’Aran Des de la cruïlla s’ha de remuntar la carretera que puja a Sant Orenç durant 1 km Una carretera a mà esquerra du, cinc quilòmetres més enllà…
Torre de Benviure (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte actual de la torre després de ser alliberada de l’antic mas que tenia adossat F Baltà És emplaçada als vessants nord-orientals de la muntanya de Sant Ramon Mapa 36-16420 Situació 31TDF183790 Des de Sant Boi s’ha d’agafar la carretera de Sant Climent i, poc després de deixar enrere els últims blocs de pisos, en arribar al del casal del Bori, cal desviar-se a l’esquerra per un camí que porta a la barriada de Benviure, on hi ha la torre, a 81,7 m d’altitud Història El 1023 Eliarda vengué a Chilio cases i terres, arbres i un pou situats dins la parròquia de Sant Boi, a la Villa…
Sant Martí d’Escaró
Art romànic
Situació La primitiva parròquia de Sant Martí d’Escaró, avui desapareguda, era situada al Veïnat d’Amunt Per a arribar a Escaró, cal prendre des de la carretera N-116, a l’altura del poble de Joncet, a Serdinyà, la carretera D-27, que ressegueix la Vall Marçana PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 981, en què la cella Sancti Martini , al Conflent, fou confirmada per un precepte del rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Al principi del segle XI apareix a mans dels comtes de Cerdanya El comte Guifré II bescanvià amb el bisbe d’Elna l’església de Sant…
Sant Miquèu de Vilamòs
Art romànic
Situació Una vista de l'exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, la part superior del mur del qual és coronada per un fris d’arcuacions cegues F Junyent-A Mazcuñan La capella s’assenta dalt un turó, situat a uns 500 metres de la població, vers llevant, en un indret enlairat a mà dreta de la Garona i protegit per la muntanya de Peguèra e Sodeveda Mapa 148M781 Situació 31TCH135358 Hom hi va per un camí que s’inicia davant mateix d’un camp de futbol, vorer a la població i a redós de les ruïnes del castell El seu recorregut fins als peus del turó, on és encimbellada l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina