Resultats de la cerca

Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret Fou un dels primers deixebles de J Vicens i Vives i adjunt d’aquest a la seva càtedra de Barcelona collaborà amb ell en la introducció a la Universitat de la metodologia històrica francesa dels Annales , de M Bloch i L Febvre Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica La lucha por el Valle de Arán Siglos XIII-XIV 1951 El 1958 obtingué la càtedra d’història moderna de la Universitat de Santiago de Compostella, però no arribà a ocupar-la perquè el mateix any guanyà la mateixa càtedra a la…

Els fidels primitius s’anomenaven ells mateixos germans, deixebles, sants o creients el mot cristià és molt antic entre el 40 i el 45 dC, emprat pels qui no pertanyien a l’Església El llibre dels Actes dels Apòstols el fa originari d’Antioquia, fora de Palestina el qui inventà la paraula no sabia que Crist era només un títol i no un nom propi, i li collocà una desinència llatinitzant igual que la d’altres mots que en aquell moment significaven afiliació política herodians, cesarians, pompeians Només a la fi del s II començà d’ésser acceptat pels interessats i s’universalitzà Ha esdevingut,…

Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de…

Es conserven nombroses colleccions de sermons dels grans pares de l’Església, tals com Orígenes, Joan Crisòstom, Cromaci d’Aquileia, Agustí, Lleó el Gran, Pere Crisòleg i Gregori el Gran, entre d’altres, formades per ells mateixos o pels seus deixebles Cesari d’Arle 470-543, per facilitar la predicació en les parròquies rurals, i utilitzant texts propis i d’altri, creà sermonaris on les peces eren posades segons l’ordre de les festes de l’any litúrgic, gènere que gaudí d’una gran popularitat durant tota l’edat mitjana i ha perdurat fins a l’actualitat A partir dels antics…

El terme fou creat a finals del segle XVI pels deixebles de Domingo Báñez per designar la doctrina de la gràcia de Luis de Molina  molinisme Sosté que la diferència entre escollits i rèprobes depèn no pas de la predestinació divina, sinó de la voluntat humana, de la qual procedeix també la iniciativa de la fe o almenys de la credulitat pius credulitatis affectus i, doncs, de la salvació Idees considerades reminiscència del pelagianisme , foren combatudes per Pròsper d’Aquitània, Fulgenci de Ruspe i Cesari d’Arle, que n'obtingueren la condemna al segon sínode d’Aurenja 529, on…

Es formà bàsicament a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i orientà la seva carrera com a pianista El 1942 fou nomenat catedràtic de piano al mateix centre i el 1967 n’assolí el càrrec de sotsdirector Alguns dels molts deixebles que tingué han esdevingut, posteriorment, personalitats importants dins el panorama musical català, com és el cas, per exemple, d’Antoni Ros Marbà Les seves composicions estan molt arrelades a la tradició Autor de diverses sarsueles, entre les més populars destaquen La embajada en peligro , El caballero del amor i Romanza húngara Es dedicà…

La principal aportació de Cooke a la música anglesa de l’època posterior a la Restauració fou la introducció de les tècniques de composició i de cant de la música italiana al cor de la capella reial Ell mateix adoptà molts dels elements de la música italiana en les seves obres Amb tot, la seva contribució com a compositor fou de caràcter menor, i la seva importància rau en la tasca que desenvolupà a la capella com a professor de cant i com a mentor de joves talents Molts dels seus deixebles, per exemple P Humfrey, J Blow, M Wise, W Turner i T Tudwey, esdevingueren les figures…

Fill de Nicolas Couperin i parent de François Couperin el Gran , el 1752 contragué matrimoni amb Elisabeth-Antoinette Blanchet, filla d’un famós constructor de clavicèmbals D’aquesta unió tingué quatre fills, dels quals Pierre-Louis, Gervais-François i Antoinette-Victoire es dedicaren a la música El 1748 succeí el seu pare com a organista de Saint-Gervais, i posteriorment ho fou també de la Sainte Chapelle 1760 i Notre-Dame El 1780 entrà al servei reial com a organista del rei Amb la família i els deixebles actuà corporativament, assegurant, així, les funcions en molts dels llocs…

Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares, ciutat on visqué tota la seva vida i on es graduà en arts el 1652 Exercí com a organista de l’església dels Sants Just i Pastor de la mateixa ciutat L’any 1672 publicà el seu tractat teòric El porqué de la música , obra que fou reeditada el 1690 i el 1699 i que obtingué un gran ressò Aquest treball és un dels millors i més complets dels tractats musicals publicats a la Península Ibèrica durant el segle XVII Els temes exposats són el cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició Dedicat també a la docència, entre els seus deixebles…

Es formà a Moscou amb Konstantinos Mostras L’any 1922 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Lucien Capet Dos anys més tard començà la seva carrera com a concertista en aquesta ciutat, però el 1939, a causa de la Segona Guerra Mundial, emigrà als Estats Units El 1944 fou nomenat professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia, i poc després, de la Juilliard School de Nova York En el terreny pedagògic, la seva influència sobre els ensenyaments musicals ha estat fonamental Entre els seus deixebles destaquen Itzhak Perlman, Miriam Fried, Jaime Laredo i Pinchas Zukerman L’any 1962…