Resultats de la cerca
Es mostren 607 resultats
Laura
Literatura catalana
Protagonista de Laura a la ciutat dels sants (1931), de Miquel Llor.
Noia jove, d’extracció humil i òrfena, nascuda el 1902 No és excepcional ni pel seu físic ni per la seva intelligència El seu caràcter és voluble i contradictori De formació escolar anàrquica, influïda pel seu pare, d’aquí el seu plaer per llegir i escoltar música Ella s’ha creat un món ideal, al qual aspira, i que es concreta a esdevenir l’objecte d’un amor pur i elevat, com ja indica el seu nom, de clara referència petrarquiana L’objectiu principal de la seva vida és el matrimoni com a sortida de la realitat grisa que l’envolta Laura pensa que la felicitat és una fita humana ben legítima i…
La vida i la mort d’en Jordi Fraginals
Literatura catalana
Novel·la de Josep Pous i Pagès, publicada el 1912.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la lluita constant que Jordi Fraginals , fadristern d’una família de propietaris rurals, ha de mantenir enfront de les convencions socials per tal de construir-se el seu propi destí i imposar la seva voluntat al medi que l’envolta Estructurada en cinc parts, la novella mostra l’evolució vital del personatge començant per un petit Jordi Fraginals actiu i ple d’ideals que va creixent al costat del mestratge de mossèn Llorenç Aquesta harmonia inicial, però, es trenca quan el seu pare, Mateu Fraginals, decideix enviar-lo al seminari, seguint el…
Cap al cel obert
Literatura catalana
Novel·la de Carme Riera publicada l’any 2000.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de la mallorquina Maria Fortesa, que, a la segona meitat del s XIX, emigra a Cuba i és víctima de les lluites polítiques que enfronten l’oligarquia cubana amb els interessos colonials espanyols Maria acompanya la seva germana Isabel, que viatja a Cuba per contreure matrimoni amb un cosí llunyà seu, Miquel de Fortalesa Com a conseqüència d’una tempesta i de la febre, Isabel mor en el viatge i la família del seu futur marit confon Maria, malalta, amb la seva germana Un cop aclarit l’equívoc es desfà el matrimoni anterior i qui hauria d’haver estat…
Alexander von Humboldt: un romàntic paradoxal
El romanticisme de Humboldt ha estat vehiculat paradoxalment per un racionalisme profund Certament, en la natura, tractarà sempre de considerar “el tot penetrat d’un alè de vida”, però per fer-ho, a diferència de Goethe, no refusarà l’anàlisi per reduccionista sinó que hi recorrerà sovint El segon dels passatges reproduïts no pot passar desapercebut per a tot aquell que s’interessi per l’encaix dels humans a la biosfera cal remarcar que Humboldt té per verificable la hipòtesi, llavors controvertida, del monogenisme de l’espècie humana, mitjançant una ‘geografia dels humans’ de la qual ha…
xarxa multisalt
Electrònica i informàtica
Xarxa de comunicació on els equips terminals es comuniquen mitjançant diversos equips intermedis, els quals participen de la comunicació retransmetent la informació d’un punt a un altre cap al seu destí.
El terme es refereix normalment a tecnologies de xarxes sense fils En xarxes de cable, aquest concepte es coneix com a xarxa punt a punt commutada En l’àmbit de les xarxes sense fil, es parla de xarxes multisalt per contrast amb les xarxes d’accés basades en la comunicació amb una estació base o un punt d’accés que gestiona les comunicacions de tots els terminals al seu abast En una xarxa multisalt, els terminals poden participar en comunicacions alienes agafant el rol de node intermedi encarregat de la retransmissió Els dos conceptes es poden combinar per ampliar la cobertura d’una xarxa…
fatalisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot és predeterminat pel fat, darrer principi o suprema llei, de caràcter necessari, el qual estableix el destí i els esdeveniments per endavant i d’una manera inevitable.
mal
Filosofia
Religió
Privació del bé, allò que fa que un ésser (una cosa, una persona) no sigui bo.
Com a concepte filosoficoreligiós susceptible de les més oposades interpretacions, en donar-ne una definició general cal recollir el caràcter que, per a una comprensió optimista del món cristiana o racionalista, té el mal com a simple negació del bé i alhora el caràcter de positiva realitat que rep en una concepció del món pessimista dualisme, irracionalisme, existencialisme ateu L’optimisme cristianoracionalista no nega, però, l' existència del mal segons el cristianisme tipificable en Agustí d’Hipona, tot el real és originàriament bo com a creat que ha estat per Déu, summa bondat, i el mal…
cristologia
Cristianisme
Part de la teologia que tracta de la persona i l’obra de Crist.
Hom aplica tradicionalment aquest nom al tractat dogmàtic sobre l’ésser de Crist i la unió en ell de les natures humana i divina, i anomena soteriologia l’estudi de la seva missió redemptora El desenvolupament teologicodogmàtic dels cinc primers segles, sobretot amb els concilis de Nicea 325, de Constantinoble 381 i de Calcedònia 451, conreà una doble problemàtica cristològica A remolc d’especulacions diverses adopcionisme, docetisme, nestorianisme, monofisisme, etc, hom abordà ensems la interpretació de la filiació divina de Crist, la qual donà peu a l’elaboració de la teologia trinitària, i…
premi Ramon Llull
Literatura catalana
Premi de novel·la en llengua catalana que atorga anualment l’Editorial Planeta.
Fou convocat per primera vegada el 1981, i entre el 2007 i el 2009 fou convocat conjuntament amb el govern d’Andorra En les edicions de 2011 i 2012 la Fundació Ramon Llull n’assumí la coorganització i el cofinançament Posteriorment tornà a ser organitzat i finançat exclusivament per Planeta Relació de guardonats 1981 Les aventures del cavaller Kosmas de Joan Perucho 1982 Sala de miralls de Ramon Folch i Camarasa 1983 Fortuny de Pere Gimferrer 1984 El rellotge del pont d’Esplugues d’ Ignasi Riera 1985 El misteri del cant Z-506 de Miquel Ferrà 1986 Zona marítima d’ Olga Xirinacs 1987 Lliçons d…
religió egípcia
Religió egípcia
Religió pròpia de l’Egipte faraònic.
Pròpiament no hi hagué mai una sola religió, sinó un conjunt de teologies Les més importants foren l' heliopolitana , a Heliòpolis, entorn de Ra i del culte solar, l' hermopolitana , pròpia d’Hermòpolis i amb Thot com a divinitat principal, la memfita , originària de Memfis, que esdevingué preponderant durant una gran part del Regne Antic Ptah n'era el déu principal, i la tebana , radicada a Tebes, la qual sustentava la primacia d'Amon Durant el regnat d'Akhenaton, sorgí la d’Al-Amārna o atoniana puix que Aton n'era l’única divinitat Enfront d’aquesta diversitat teològica, el culte, presidit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina