Resultats de la cerca
Es mostren 1586 resultats
material termocròmic
Química
Material capaç de canviar de color en funció de la temperatura ambient.
En general es tracta de molècules orgàniques amb una certa inestabilitat que canvien d’estructura molecular per ruptura d’enllaços covalents per la influència de la temperatura Aquest canvi molecular canvia l’espectre d’absorció de la molècula i, per tant, el seu color El canvi, o canvis de color, es produeix a una determinada temperatura característica de cada material que es pot modificar amb la introducció d’impureses en la seva matriu Actualment, la seva principal aplicació és com a sensors de temperatura Tot i que generalment els canvis de color són reversibles, s’han desenvolupat tipus…
engreix
Zootècnia
Acció d’engreixar un animal per mitjà d’una alimentació adequada.
Hom l’aplica solament als animals i races destinats a la producció de carn El període d’engreix depèn de l’animal de què es tracti Així, en l’aviram l’engreix comença l’endemà mateix del naixement per contra, en els porcs comença al final del deslletament al cap de sis a vuit setmanes del naixement La duració d’aquest període depèn de la raça, del pes que hom vol aconseguir i de l’aliment emprat La tècnica de l’engreix varia segons l’aliment aliment únic durant tot el el procés o disminució gradual del contingut energètic, la presentació en forma granular, en pasta, etc i el…
carrer
Urbanisme
Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o ciutat i la comunicació entre ells.
Quan els carrers són indiferentment per a vehicles i vianants, solen tenir reservats per a aquests últims dues voravies en posició lateral i separades i elevades, respecte a la via rodada, mitjançant una vorera Tant la via com la voravia requereixen paviments adequats Generalment, també les façanes de les edificacions s’arrengleren a ambdues bandes, parallelament a l’eix del carrer Els carrers poden ésser també destinats exclusivament als vianants En època medieval, els gremis se solien agrupar en carrers, que sovint prenien el nom de l’ofici carrer de l’Argenteria, carrer de…
diquat
Fitopatologia
Nom genèric del dibromur de 6,7-dihidrodipirido [1,2-a:2’,1’-c] pirazinadiïli.
Aquest producte és emprat per la seva potent acció herbicidaEl seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre espècies sensibles de dicotiledònies en conreus farratgers durant la parada hivernal, en fruiters i en alguns conreus hortícoles en pre-emergència Hom també l’utilitza com a dessecant i defoliant en diversos conreus cotó, patata, farratges, etc destinats a la producció de llavors o simplement per facilitar la recollida dels fruits Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat és de dies Hom troba aquesta matèria activa al mercat…
Dominica 2014
Estat
Les relacions amb la Xina es van reforçar amb la signatura d’un nou acord econòmic per valor de 300 milions de dòlars, destinats a la construcció d’un aeroport internacional i d’un hotel D’aquesta manera, el Govern va renovar l’aposta estratègica pel turisme per superar l’atonia econòmica que arrossega el país des que va esclatar la crisi internacional D’altra banda, Dominica va decidir adoptar el Tribunal de Justícia del Carib com a darrera instància d’apellació del país, després d’aconseguir un acord amb Londres per a deslliurar-se de l’última vinculació política –els tribunals…
pronunciament
Militar
Política
Acció que un grup militar executa contra el govern per enderrocar-lo o alterar el sentit de la seva política.
És de menys volum que la rebellió i la guerra civil, sol produir poques víctimes i ha de triomfar o fracassar en un espai molt breu de temps És molt propi de societats amb estructures socioeconòmiques poc desenvolupades Són diferents els pronunciaments comandats per generals o caps importants i els dirigits per oficials o classes Els primers es beneficien del funcionament de l’estructura de la institució militar, els segons necessiten trencar-la i estan destinats al fracàs si no compten amb la possibilitat d’estendre's cap a la població civil o d’arribar ràpidament als centres…
absis

Absis 1) de planta quadrangular amb absidioles de ferradura, de Sant Quirze de Pedret (segle X); 2) de planta trilobulada, de Sant Pere de Terrassa (segle IX); 3) de planta quadrangular exteriorment i de ferradura a l’interior, de Santa Maria de Terrassa (segle X); 4) de planta semicircular amb edicles a l’interior, de Santa Maria de Roses (segle XI); 5) de planta composta d’absidioles poligonals, de la Catedral de València (segle XIII)
© fototeca.cat
Arquitectura
Construcció adossada a la nau o a les naus d’una església.
Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat…
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats
Fundació impulsada conjuntament pel departament d’innovació, universitats i empresa de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).
Regida per un patronat, treballa en collaboració amb universitats i centres de recerca, contractant investigadors d’arreu del món al mateix temps que facilita el retorn d’investigadors propis que han desenvolupat la seva tasca fora de Catalunya Els seus objectius són la cooperació, l’obertura internacional i l’afany d’excellència en qualsevol àmbit del saber, com ara les àrees d’humanitats, ciències de la vida i medicina, ciències experimentals i matemàtiques, ciències socials i diverses àrees tecnològiques Ofereix també la dotació dels premis Congressos ICREA, concedits anualment i …
ribot
ribot de fusta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina del fuster que serveix per a rebaixar, adreçar, allisar, etc., les peces de fusta.
Hom l’anomena també plana Hi ha ribots de formes, dimensions, etc, diferents, coneguts amb noms diferenciats propis, segons el treball concret al qual són destinats, però el ribot comú o ordinari sol consistir en un bloc prismàtic de fusta, anomenat caixa, a l’interior del qual és fixada, obliquament al pla de la base del bloc, una fulla de ferro, de tall generalment recte, que sobresurt una longitud regulable de la cara inferior de la caixa i té al davant, segons el sentit de treball, una obertura per la qual surten els encenalls aixecats de la fusta en treballar-la Són ribots…
Àngel Jiménez i Navarro
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Es llicencià en història a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, d’ençà del 1985 és director del Museu d’Història i de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, on ha impulsat des del 1986 uns tallers d’història destinats a introduir la història local en l’ensenyament primari i secundari Entre les seves obres destaquen El federal Pere Caimó 1819-1878 1975, en collaboració amb Josep Clara, Sant Feliu de Guíxols 1986, La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols 1936-1939 1995 i Sant Feliu de Guíxols Una lectura històrica 1997 La seva producció es caracteritza per una gran…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina