Resultats de la cerca
Es mostren 824 resultats
El Propagador de la Libertad
Periodisme
Publicació política en castellà apareguda a Barcelona, sense una periodicitat fixa, de l’octubre del 1835 a mitjan 1838.
La seva redacció era formada per FRaüll —editor i redactor en cap—, AFontcuberta —personatge d’identitat no aclarida que amb el pseudònim de JAde Covert-Spring signà quasi totes les crítiques teatrals i articles doctrinals—, Pere Mata, FAltés i Gurena, ARibot, Gener i Solanes, AGironella, JEydoux i JStrozzi Segons declarava, es proposava difondre entre la gent del camp les idees i institucions liberals, però també nocions de legislació, història, geografia i nous descobriments tècnics Propagà també un cert socialisme utòpic influït per Saint-Simon Arran dels fets revolucionaris…
Capacitat d’invasió dels microorganismes
Patologia humana
Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en…
Via de propagació o difusió dels microorganismes
Patologia humana
És anomenat via de propagació o difusió el recorregut que efectuen els microorganismes després de passar la porta d’entrada Les vies de propagació són immensament variables segons la localització de la porta d’entrada de la infecció i el tipus de microorganismes de què es tracta N’hi ha, però, de molt característiques Una de les vies de propagació més importants és la determinada pels conductes i els òrgans a través dels quals els teixits orgànics comuniquen amb l’exterior o amb el tub digestiu Així, per exemple, gèrmens que s’estableixen en la uretra poden avançar per aquest conducte fins a…
Agència de l’Habitatge de Catalunya
Dret
Entitat amb personalitat jurídica pròpia de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu executar i gestionar les polítiques d’habitatge de la seva competència, especialment les actuacions en relació al creixement de la població.
Creada per la Llei 13/2009, de 22 de juliol, té per funció gestionar, executar, coordinar i difondre els ajuts destinats a la promoció, foment i compra d’habitatge, així com l’administració i la gestió del parc d’habitatges de la Generalitat, les promocions d’habitatge de protecció oficial en règim de lloguer i la posada a disposició del mercat dels habitatges privats que tinguin com a destí lloguer social, entre d’altres També actua amb funcions d’inspecció i sanció en matèria d’habitatge, en el control de l’atorgament de les cèdules d’habitabilitat i en el control del compliment dels…
René Leibowitz
Música
Compositor, director d’orquestra i teòric francès d’origen polonès.
Tot i haver-se iniciat a nou anys com a concertista de violí, el fet més decisiu de la seva carrera fou haver estudiat composició amb A Webern a Viena i amb A Schönberg a Berlín 1930-33 També realitzà estudis d’instrumentació a París amb M Ravel 1934-38 Feu nombroses gires i enregistraments discogràfics amb l’Orquestra Nacional de la RTF A partir del 1945 visqué a París, on impartí classes i organitzà el Festival Internacional de Música de Cambra Contemporània 1947 Feu cursos a Darmstad i sobretot es preocupà de difondre la música de la Segona Escola de Viena a través dels…
Salvador Escamilla i Gómez
Salvador Escamilla i Gómez
© AVUI
Ràdio i televisió
Música
Teatre
Radiofonista, actor i cantant.
Actuà en teatre català i fou un dels impulsors de la Nova Cançó, que contribuí decisivament a difondre Com a cantant començà la seva carrera en castellà, al final dels anys cinquanta, però de seguida es passà al català, llengua que usà fins que deixà el món de la cançó, cap a la darreria dels seixanta El seu repertori se centrà en versions de temes cèlebres d’autors com Charles Aznavour, George Gershwin, Josep Maria Espinàs o Bob Dylan, i també en temes de pellícules de Walt Disney, entre d’altres Enregistrà una quinzena de discs Fou pioner dels programes radiofònics en català a…
Desideri Lombarte i Arrufat
Literatura catalana
Poeta, narrador i dramaturg.
Aparellador d’ofici, personalitat i persona essencial en la història de la literatura i la cultura catalanes a l’Aragó, escriptor de caràcter i acceptació populars, és autor, en narrativa, de Memòries d’una desmemoriada mula vella 1997 en teatre, de Pena-roja i Vallibona, pobles germans 1987 i Teatre inèdit 1992 dels treballs d’investigació 600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja 1990 i Pena-roja Una vila a la frontera 1999, i dels reculls de poesia Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort 1987, A l’ombra de les roques del Masmut 1991, Sentències comentades / Voldria ser 1993,…
sensacionalisme
Sociologia
Tendència a difondre notícies, a exposar fets, etc, d’una manera espectacular, que cridi l’atenció, que causi sensació.
publicació de música enregistrada
Música
Edició de música que ha estat prèviament enregistrada a fi de reproduir-la i difondre-la entre el públic.
En posà les bases i la consolidà industrialment Emil Berliner Alguns anys després que Th Edison inventés el fonògraf, Berliner patentà el disc 1887 i el 1893 creà als Estats Units la United States Gramophone Co i s’associà amb Fred Gaisberg, un dels personatges més importants de la història del gramòfon i dels enregistraments comercials El 1897 Berliner fundà The Gramophone Company a Londres amb els socis William Barry Owen i Trevor Lloyd Williams Aquesta discogràfica comercialitzà el cèlebre segell His Master’s Voice El 1898 Berliner creà, amb el seu germà Joseph, la Deutsche Grammophon…
Centre Excursionista de Catalunya - Secció de Cinema i Vídeo
Cinematografia
Entitat cultural i esportiva de Barcelona que creà una branca per a promoure i difondre el cinema d’afeccionat.
Al final del 1930 la Secció de Fotografia del CEC organitzà una projecció de cintes d’ amateurs illustrades amb comentaris del pioner Josep Fontanet i Manén L’any següent ell mateix publicà l’article La cinematografia d’aficionat , el primer que s’editava sobre aquest tema Els cineastes amateurs s’organitzaren com a Agrupació de Cineastes Aficionats o Subsecció de Cine d’Aficionat, i el 1932 convocaren el I Concurs Català de Cinematografia d’Aficionat El mateix 1931 alguns representants destacats del grup promotor –Delmir de Caralt, Francesc de Paula Blasi, Marcellí Soler, Joan Sàbat i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina