Resultats de la cerca
Es mostren 721 resultats
Simeón Roncal
Música
Compositor i pianista bolivià.
El seu primer contacte amb la música fou com a escolanet a la catedral de la seva ciutat natal El 1910 exercí de docent al Colegio Pichincha de Potosí, ciutat on deu anys més tard fundà el Círculo de Bellas Artes De tota la seva obra destaquen les primeres composicions, les marxes fúnebres Tres de febrero i Las campanas de la Catedral , i una gran quantitat de peces escrites per a piano, basades en les danses populars bolivianes -les cuecas , els bailecitos , les tonadas i les burro katinas -, entre les quals sobresurt la cueca Rosa Ha estat un dels compositors més destacats de…
Augustus Frederic Christopher Kollmann
Música
Pedagog i teòric musical britànic d’origen alemany.
Nascut en una família de músics, després de completar els estudis fou nomenat organista a Lüneburg 1781, càrrec que abandonà per una ocupació com a organista i docent a la Royal German Chapel of St James Londres, tasca des de la qual realitzà una aportació bàsica en la tradició musical anglesa Autor d’un gran nombre de mètodes didàctics, que illustrà amb composicions escrites a propòsit, presentà una rigorosa teoria musical en què es mostrà un entusiasta defensor de l’obra de Johann Sebastian Bach, com quedà reflectit en diverses obres An Essay on Musical Harmony 1796, An Essay…
Lola Rodríguez de Aragón
Música
Soprano castellana.
Establerta a Cadis, hi estudià música a l’Academia de Santa Cecilia i posteriorment cursà estudis de piano al Conservatori de Madrid Amplià la seva formació a París, i més tard fou deixebla d’E Schumann Inicià la seva activitat concertística -en la qual destacà especialment- amb uns primers recitals a París, acompanyada al piano per J Turina i J Nin Especialitzada en el repertori cambrístic, el 1945 actuà a Barcelona dirigida per E Toldrà Ocasionalment participà en representacions operístiques Es retirà el 1953 i a partir d’aleshores desenvolupà una intensa carrera com a docent…
Enedina Lloris i Camps
Música
Soprano valenciana.
Estudià cant al Conservatori de València amb MC Martínez Lluna i acabà la carrera el 1981 amb les màximes qualificacions Posteriorment es traslladà a Milà, on perfeccionà la seva tècnica al costat de G Simionato El 1983 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas de Barcelona Especialitzada en els papers de soprano de coloratura , interpretà amb èxit papers com els de Carolina Il matrimonio segreto , el titular de Lucia di Lammermoor , Olímpia -de Les contes d’Hoffmann , que interpretà al Gran Teatre del Liceu el 1986 al costat d’A Kraus-, Susanna Les noces de…
Thomas Quasthoff
Música
Baríton alemany.
Estudià cant amb C Lehmann i posteriorment amplià la seva formació amb C Richardson, tot alternant aquesta activitat amb els estudis de dret i una feina de locutor de ràdio El 1984 guanyà el Premi Kaminsky de Berlín i després es traslladà a Munic El 1993 inicià la seva carrera docent a l’Escola Superior de Cant de la seva ciutat natal i dos anys més tard debutà al Festival de Salzburg Ha desenvolupat una intensa tasca com a professor Protagonista de diversos enregistraments d’òpera, ha destacat en el repertori liederístic i s’ha centrat especialment en el lied romàntic alemany El…
Otakar Kraus
Música
Baríton txec naturalitzat britànic.
Estudià a la seva ciutat natal amb Konrad Wallerstein, i posteriorment fou deixeble de Fernando Carpi a Milà Debutà el 1935 a Brno com a Amonasro Aïda i entre el 1936 i el 1939 cantà a l’Òpera de Bratislava Durant la Segona Guerra Mundial es traslladà a Anglaterra, on romangué com a membre de diverses companyies líriques El 1946 ingressà en l’English Opera Group i cinc anys després debutà al Covent Garden de Londres S’especialitzà en papers wagnerians, alguns dels quals pogué cantar a Bayreuth entre el 1960 i el 1963 Participà en l’estrena de diverses òperes de compositors del segle XX com…
Emma Albani
Música
Nom amb què és coneguda la soprano canadenca Marie Louise Cécile Emma Lajeunesse.
Nascuda en una família de músics, debutà a Mont-real a l’edat de nou anys com a pianista i cantant Més tard es traslladà amb la seva família a Nova York, on dirigí el cor de la catedral de Sant Josep d’Albany Posteriorment estudià a París i Milà i debutà com a cantant d’òpera a Messina amb La sonnambula Del 1872 al 1896 cantà al Covent Garden de Londres, i combinà les seves actuacions a teatres de Moscou, Sant Petersburg, els Estats Units, Alemanya, París, Brusselles o Milà Ch Gounod escrigué per a ella l’oratori Mors et Vita Es retirà dels escenaris operístics el 1896 i del cant el 1911, i…
André Schaeffner
Música
Musicòleg francès.
Estudià música amb A Philip i V d’Indy a la Schola Cantorum, i etnologia amb M Mauss a la Universitat de París Interessat en un principi en els estudis sobre música romàntica i moderna, aviat decantà la seva tasca investigadora vers l’organologia, especialment de caràcter etnomusicològic, i realitzà diversos treballs de camp a l’Àfrica occidental 1931-58 El 1929 fundà el departament d’etnomusicologia del Museu del Trocadero des del 1937, Museu de l’Home, que dirigí fins el 1965 Fou també investigador del CNRS 1941-65 i docent a l’Institut d’Ethnologie 1936-43 Entre les seves…
András Kórody
Música
Director d’orquestra hongarès.
Estudià composició i direcció d’orquestra a l’Acadèmia Ferenc Liszt de la seva ciutat natal, al mateix temps que es formava en les disciplines de piano i clarinet El 1946 fou contractat com a repetidor de l’Òpera de Budapest, de la qual el 1973 fou nomenat primer director El 1957 inicià la seva tasca docent a l’esmentada Acadèmia, i el 1967 li arribà el nomenament de director permanent de l’Orquestra Filharmònica de Budapest Dirigí amb èxit a l’URSS, Alemanya i el Japó, entre altres països Rebé nombroses distincions, entre les quals cal destacar el Premi Ferenc Liszt 1952 i 1958…
Georges Straka
Lingüística i sociolingüística
Fonetista i romanista francès.
Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina