Resultats de la cerca
Es mostren 1616 resultats
enharmonia
Música
Relació entre notes, conjunts de notes o intervals que, malgrat ser de diferent nom, tenen la mateixa acuïtat en el sistema del temprament igual, és a dir, corresponen a les mateixes tecles en un piano.
Així, es diu que les notes do♯ i re♭ són enharmòniques, o que un interval de 3a m és enharmònic d’un de 2a aug tots dos tenen tres semitons Aplicat als acords, per exemple, es pot dir que les tríades do♯ M i re♭ M i les tonalitats del mateix nom són enharmòniques Una nota, un interval o un acord pot tenir més d’un nom perquè aquests noms expressen en certa manera una funció dins del sistema musical Per exemple, quan en la tonalitat de do M s’escriu o es diu fa♯, no tan sols es vol designar ’aquella tecla negra que també es pot anomenar sol♭', sinó que s’especifica que es tracta d’un 4t grau…
ceratopsians
Paleontologia
Clade de dinosaures ornitisquis marginocefalis.
Aquests dinosaures han estat registrats des del Juràssic superior d’Àsia fins al Cretaci terminal d’Amèrica del Nord i Àsia Aquest clade comprèn les formes quadrúpedes amb banyes, i també altres grups que tenen en comú la presència de narius externes separades del marge ventral del premaxillar, un os rostral, un jugal que conté una gran expansió lateroventral, i un premaxillar en forma de bec de lloro Com a mínim algunes espècies de ceratòpsids, com ara la Centrosaurus , visqueren en bandades de centenars d’individus i esdevingueren molt abudants durant els últims milions d’anys del Cretaci…
moviment lent
Sociologia
Corrent cultural que promou la necessitat d’alentir les activitats humanes en tots els àmbits de la vida social.
El moviment lent o filosofia slow es proposa recuperar el control i l’equilibri del temps, en una societat, l’occidental, en què l’acceleració i la submissió a l’exigència del temps s’ha convertit en la tònica dominant Els seguidors del moviment lent creuen que, tot i que els avenços tecnològics permeten accelerar els ritmes en totes les esferes de l’activitat humana —tant en les de la producció com en les del consum—, hi ha espais que haurien de quedar al marge d’aquesta acceleració aparentment incontrolable Davant del menjar ràpid , per exemple, proposen recuperar la…
Disputa d’en Buch ab son cavall
Literatura catalana
Poema de 343 versos octosíl·labs apariats, compost probablement a la segona meitat del segle XIV, de caràcter satíric.
Desenvolupament enciclopèdic El poema desenvolupa un diàleg entre el bandoler Bernat dez Buch, un ésser marginal que viu del pillatge, incapaç de fer cap feina lícita, i el seu cavall, que s’esforça, tot i una biografia no gaire exemplar, a posar-lo en el bon camí Malgrat el to de crítica dels mals costums i de la vida que deconeix tant la religió com les normes societàries, el poema destaca pel to de paròdia —per exemple, en el testament final d’en Buch— i per revelar l’existència d’un món descregut, d’esquena als principis de la cultura dominant, laica i religiosa Bibliografia…
iòdel
Música
Forma de cant pròpia dels Alps, especialment del Tirol, en la qual s’alternen de manera ràpida la veu de cap (o el falset) i la veu de pit.
La melodia consisteix principalment en arpegis dels acords de tònica i dominant amb 7a i també amb 9a En moltes obres de compositors austríacs es poden trobar allusions al iòdel, per exemple en els valsos de la família Strauss Però no sols en la música de dansa, sinó també en simfonies i en la música de cambra el segon tema del primer moviment de la Simfonia núm 6 , ’Pastoral', de Beetho-ven compàs 67 i següents està escrit clarament amb l’estil d’un iòdel Les característiques del iòdel no es troben només a les regions europees esmentades, sinó que es poden trobar també en la…
escapada
Música
Ornament consistent en la introducció d’una nota estranya, en situació mètrica dèbil, que ve d’una nota real per moviment conjunt i que es resol per salt, normalment de 3a i en la direcció contrària al moviment anterior (ex.1).
També és conegut per la forma francesa échappée Aquesta nota estranya, que es pot considerar com una brodadura incompleta ex 2, és molt menys freqüent que la nota de pas, la brodadura o el retard Tanmateix, l’escapada superior és característica de les cadències i acostuma a estar situada en el soprano ex 3 tot i que també es pot produir en dues veus ex 4 En el Classicisme era freqüent l’escapada a distància de 2a de la 5a de la dominant ex 5, que ja en el Romanticisme s’atacà sense preparació ex 6 Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemples 3 i 4 © Fototecacat/ Jesús…
Torre del Roc de Mallorca (Castellnou dels Aspres)
Art romànic
A una altitud de 443 m, sobre una roca calcària, dominant el castell de Castellnou del costat de migdia, es veuen els vestigis arrasats o la fonamentació d’una torre de planta rectangular, que segurament havia estat construïda amb la finalitat de fer de guaita del castell de Castellnou El nom mateix de la roca recordaria la intervenció del rei de Mallorca Jaume II, als anys 1285-95, contra el vescomte Jaspert V, el qual havia estat partidari del rei d’Aragó Pere el Gran Fou també a partir d’aquesta posició que el 1559 l’artilleria del governador de Rosselló reduí Perot de Llupià…
Sant Bartomeu de Montellà (Montellà i Martinet)
Art romànic
Aquesta església, de la qual no es tenen referències documentals, ha donat nom a una masia del terme de Montellà, situada en una posició dominant sobre la vall de Bastanist És construïda en un planell a l’extrem del qual es diu que hi havia una torre De l’església només es pot identificar, en el seu estat actual, un mur de clara factura medieval, incorporat a una dependència del mas destinada a bestiar Aquest mur és format per carreus ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i regulars, que palesen les formes constructives de la fi del segle XI Tanmateix, en l’…
Santa Fe d’Organyà o de Mont-roi
L’ermita de Santa Fe és situada dalt del rocam de la serra de Santa Fe, dominant la vila d’Organyà, entre aquest municipi i el de Cabó L’ermita apareix esmentada l’any 1075, en què Guitard Isarn donà a la seva muller Gebelina diverses propietats a la vall de Cabó, el límit de les quals, per ponent, era “ Sancte Fide vel in roca Aguda sive in ipso grad de Fenestras ” En l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà, del 1090, entre els béns confirmats consta l’ermita de Santa Fe L’ermita fou reformada vers l’any 1880, amb l’allargament de la seva nau, i…
Agustí Salvans i Claramunt
Música
Compositor, pianista i musicòleg català.
Inicià els estudis de piano amb P Tintorer i posteriorment els amplià a París amb AF Marmontel i A Quidant De nou a Barcelona, exercí com a professor de piano al Conservatori del Liceu Com a pianista, era considerat un bon intèrpret de F Chopin, i fou un músic prestigiós a la Barcelona vuitcentista El 1888 participà activament en la fundació de l’Associació Musical de Barcelona Dirigí la revista "La Música Ilustrada Hispano-Americana", publicació que es mantingué fins el 1902 Pel que fa al vessant compositiu, Salvans escriví principalment repertori per a orquestra, amb obres com Danzas…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina