Resultats de la cerca
Es mostren 7700 resultats
Francesc Guillamon Nieto

Francesc Guillamon Nieto (a la dreta)
Arxiu Antoni Villena
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Durant les dècades de 1950 i 1960, amb el seu cosí, Josep Manuel Anglada, donà un gran impuls a l’escalada amb la introducció de noves tècniques i l’obertura de vies, conegudes amb el nom Anglada-Guillamon, a parets de Montserrat, el Pedraforca, Riglos o Terradets També van realitzar diverses primeres escalades estatals a les Dolomites El 1961 participà en la primera expedició estatal als Andes del Perú, un projecte iniciat pel seu cosí Josep Manuel Anglada, Jordi Pons i ell mateix Els expedicionaris ascendiren diversos cims verges i aconseguiren la primera absoluta a l’aresta nord-est del…
Trinitari Castell Colell

Trinitari Castell Colell (a la dreta)
Arxiu T. Castell
Esgrima
Tirador i mestre d’armes.
Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al FIDES Entre els seus…
Hayrapet Apikyan

Hayrapet Apikyan (a la dreta)
Federació Catalana de Lluita
Altres esports de combat
Lluitador.
Membre de l’Escola de Lluita Olímpica Hayastan de Barcelona, es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya de lluita grecoromana 2009, 2010 També aconseguí la tercera posició en el Cam-pionat de Catalunya de lluita lliure olímpica 2009
Cercs

Vista del pantà de La Baells dins el terme de Cercs
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà estès a la dreta del Llobregat i al N de la ciutat de Berga.
Situació i presentació Limita Al SW els rasos de Peguera rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera el Pedró, 2067 m, baga de Segalers, coll d’Hortons, pla de Dalt, etc, ho fan del de Fígols Vell Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix Pedret a la banda esquerra del…
Sant Feliu d’Amunt
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a la dreta de la Tet, des del límit amb la plana de Tuïr fins al riu.
El terme és drenat, a més, per la riera de Sant Julià L’agricultura és la principal activitat econòmica del municipi gràcies a la canalització de l’aigua del Bolès i de la Tet canals de Corbera, de Castellnou i de Perpinyà La superfície agrícola és de 367 ha els arbres fruiters ocupen 104 ha 84 de presseguers i 20 d’albercoquers, la vinya, 204 ha 58 que produeixen vi amb denominació d’origen controlat, les hortalisses, 74 ha 25 d’enciams, 31 d’escaroles, 9 de tomàquets, els cereals i el farratge ocupen 1 ha cadascun La ramaderia consta de 205 caps de bestiar oví El poble 423 h agl 1982,…
Alcanadre
Riu
Riu de la península Ibèrica, Aragó, a la conca de l’Ebre, afluent per la dreta del Cinca (138 km).
El seu règim és nival al curs alt i nivopluvial a la plana Neix a les calcàries cretàcies prepirinenques de la serra d’El Galardón, flueix en direcció meridiana i recorre el terciari detrític del Somontano i dels Monegros Per la vora dreta rep el Guatizalema i, aigua avall de Sarinyena, el Flumen Torça després en angle recte cap a l’E i desguassa al Cinca, prop de Ballobar Des que rep el Guatizalema fins a la confluència, la ribera de l’Alcanadre és regada per canals i séquies Mou les hidrocen trals de Huerto potència installada 80 kW i de Bierge 80 kW El territori comprès entre…
Torrelles de la Salanca
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, situat a la costa, a la dreta de l’Aglí, límit N del terme.
Travessa el terme d’W a E el rec del Bordiu, que a la seva desembocadura a la mar forma l’estany del Bordigó i les extenses zones d’aiguamolls, que s’estenen al llarg de tota la façana litoral, i que han esdevingut un espai ecològic protegit De les 1 181 ha conreades, la major part ho són de vinya 721 ha, 137 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha 262 ha d’hortalisses 108 d’escaroles, 76 de carxofes, 21 d’api, 20 d’espàrrecs, 11 de tomàquets, 10 d’enciams, 7 de fruits primerencs, 2 de coliflors i 1 de julivert, 199 ha d’arbres fruiters 187 d’albercoquers, 6 de…
pilota

Emiliano Skufca (darrere, a la dreta) i Carles Sanz (davant) durant un partit de pala curta
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
Altres esports de pilota o bola
Esport que es disputa en un frontó o en un trinquet entre dos equips d’un jugador o bé de dos, els quals llancen contra una paret, anomenada frontis, una pilota amb la mà, amb una cesta corba (cesta punta), amb una raqueta, o bé amb una pala o una paleta, instruments que reben el nom genèric d’eines.
La paleta té dues modalitats la que es juga amb pilota de cuir i la que es fa amb pilota de goma Al trinquet, s’hi juga a mà individual i a mà per parelles, a paleta de cuir i a paleta de goma, reservada també a les dones En totes les especialitats, la pilota només pot fer un bot al terra L’única que es juga en individuals i en parelles és la de mà La resta es fa en parelles El frontis té una amplada i una alçària de 10 m A un metre del terra hi ha una xapa que delimita fins on pot arribar el cop de la pilota Al frontó de 30 m, la xapa està collocada a 70 cm del terra A l’esquerra del frontis…
Cogolls
Poble
Poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall de Cogolls , drenada per la riera de Cogolls , afluent, per la dreta, del riu Brugent, que neix al vessant occidental del puig Rodó, contrafort meridional de la serra de Finestres.
L’església parroquial Sant Cristòfol és a la dreta de la riera
Lliga Catalana
Història
Nom que adoptà la Lliga Regionalista l’any 1933, en reestructurar-se com a partit i incorporar-hi diverses formacions polítiques afins, com la Dreta Liberal Republicana de Catalunya
.
Aquest fet rubricà la vinculació de la Lliga a la República i la incorporació del sector cofessional d’Acció Catalana, quan aquest es negà a continuar formant part d’Acció Catalana Republicana El nou bloc representava l’alternativa oposada a l’Esquerra Republicana de Catalunya, amb vista a les eleccions del novembre del 1933, que foren un èxit Això irrità els sectors republicans i esquerrans, que es reorganitzaren per a les eleccions municipals del gener del 1934, on la Lligà sofrí un cert retrocés i una campanya d’agressions, que dugué els seus representants a abandonar el Parlament de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina