Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Francesc Xavier Llampilles
Cristianisme
Historiografia
Literatura
Assagista i historiador de la cultura.
Vida i obra Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas…
, ,
Canadà 2018
Estat
El país va viure un any convuls, sobretot en l’escena internacional, atès que hi va haver xocs diplomàtics amb els Estats Units, l’Aràbia Saudita i la Xina L’afer que va centrar gran part de l’atenció mediàtica van ser les picabaralles entre el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, i el president nord-americà, Donald Trump, perquè aquest últim va anunciar la renegociació del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord ALCAN o NAFTA i la imposició d’aranzels a productes canadencs tan estratègics com són la fusta i l’acer Parallelament, a l’agost, els Estats Units i Mèxic van arribar a un…
bastoner
Història
Oficial que duia un bastó com a símbol d’autoritat, especialment per tal d’assenyalar que havia estat revestit de poder executiu, com era el cas, als Països Catalans, del bastoner del morbo
, instituït des del s XV amb caràcter temporal, durant les epidèmies de pesta.
Les proliferacions dels bastoners era limitada per les Constitucions de Catalunya
Antigua i Barbuda

Vista de la costa d’Antigua i Barbuda
© Tourism of Antigua and Barbuda
Estat
Estat de les Petites Antilles que comprèn les illes Antigua (280 km2), Barbuda (161 km2) i Redonda (1 km2); la capital és Saint John's, situada a l’illa d’Antigua.
La geografia Respecte a l’agricultura, els principals conreus són la canya de sucre, la fruita i les hortalisses La ramaderia bovina ha assolit importància, com també la pesca, especialment de marisc La indústria deriva bàsicament de la transformació de la canya, però també tenen un cert pes el tèxtil, la fabricació de mobles i l’assemblatge de components electrònics El transport es fa per bones carreteres, pel port de Saint John’s, i per l’aeroport de Coolidge, situat 7 km al NE de Saint John’s El comerç exterior, molt deficitari, intercanvia manufactures i béns de primera necessitat Les…
Castell de Camporrells
Art romànic
El poble de Camporrells s’emplaça entre dos torrents, el barranc del Molí del Pubill i un brancal que hi conflueix El topònim del lloc és consignat per primera vegada l’any 1063, com a límit territorial del terme d’Estopanyà i, per tant, dels dominis dels comtes de Barcelona En aquest temps, Camporrells fou conquerit pels futurs vescomtes d’Àger així, consta que l’any 1090 Guerau II Ponç de Cabrera i la seva esposa Estefania feren donació a l’abadia de Sant Pere d’Àger de totes les esglésies que hi havia i les que en un futur es “ in castrum Camporelios ” i en els castells de Tragó,…
Camí del Diable (Seròs)
Art romànic
Situació Restes de l’antic camí medieval, successor d’una via romana secundària que unia Lleida amb la ciutat de Celsa l’actual Gelsa, a la riba esquerra de l’Ebre, als Monegres, Saragossa, travessant el Cinca per Massalcoreig ECSA-JI Rodríguez L’anomenat camí del Diable és una llarga via de comunicació, els vestigis de la qual es poden resseguir al llarg dels termes de Soses, Aitona, Seròs i Massalcoreig hom l’inclou en aquest terme municipal perquè el fragment encara conservat es troba a la partida de Matacanyes, dins el terme de Seròs L’esmentada partida es troba al nord del nucli urbà de…
Alexandre VI
Alexandre VI (detall d’un fresc del Pinturicchio)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Papa (1492-1503; Roderic de Borja).
Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià, i era fill d’una germana del també papa Calixt III Destinat d’infant a la carrera eclesiàstica, abans de complir els setze anys ja li havien concedit un benifet a Xàtiva i unes canongies a Sogorb i a València Passà a estudiar a Itàlia el 1449 El 1456 es doctorà en dret canònic a Bolonya aquell mateix any, el seu oncle ascendí al pontificat i el nomenà cardenal diaca de Sant Nicolau in Carcere Tulliano A partir d’aleshores, la seva influència a la cúria romana hagué d’ésser cada dia més gran, si hom té en compte el nombre i les…
Central Intelligence Agency
Política
Militar
Organisme d’espionatge i contraespionatge del govern dels EUA, creat el 1947 per la Llei de seguretat nacional, i dependent del Consell de Seguretat Nacional, bé que els seus caps tenen contacte directe amb la Casa Blanca.
La CIA durant la guerra freda Autoritzada des del 1948 per a efectuar operacions especials i secretes que poguessin ésser desmentides pel Govern, mobilitza uns 200000 homes, repartits entre les ambaixades de tot el món i el seu centre de Langley Virginia Té el seu precedent més directe en l’Oficina de Serveis Estratègics, servei secret creat durant la Segona Guerra Mundial 1942-45 Bé que n’adoptà l’organització i els mètodes, la CIA nasqué com a conseqüència de la guerra freda i amb l’objectiu de frenar l’avenç del comunisme mundial i la influència soviètica, especialment al Tercer Món Entre…
barretina
barretina vermella plegada plana
© Fototeca.cat
Indumentària
Lligadura de llana o d’estam en forma de bossa.
Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de Tarragona Hom pot…
Ramon Berenguer II de Barcelona
Sepulcre de Ramon Berenguer II de Barcelona (segle XIV), obra de Guillem Morei, a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1076-82), fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d’ Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II de Barcelona.
El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina