Resultats de la cerca
Es mostren 703 resultats
Adrià del Valle i Costa
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Periodisme
Escriptor, periodista i bibliotecari.
A Barcelona s’inicià com a redactor en un setmanari estudiantil, i més tard fou collaborador en El Productor , en què firmava amb el pseudònim de “Palmiro” Obert a les noves idees del moment, visqué a Barcelona l’ambient llibertari de la darreria del s XIX Més tard, viatjà per diversos països i s’establí a Nova York Hi reprengué la seva tasca periodística com a collaborador i director d' El Despertar , on hom publicà pamflets a favor de la independència de Cuba El 1895 se n'anà a l’Havana, on prengué contacte amb els partidaris de la causa independentista Retornà a Nova York i es relacionà…
Bartomeu Vilà i Sala
Cinematografia
Director.
Vida Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i a continuació a l’EMAV 1972-75, on dirigí els curts documentals Quelcom més 1972 i Ceràmica catalana 1975, aquest amb Carles Rovira Membre del Collectiu SPA, juntament amb Mercè Conesa, Joan Simó i Rosa Babi, realitzà el curt documental de denúncia social sobre l’emigració, Viaje a la explotación 1974 Aquest grup de l’Hospitalet s’integrà a la Cooperativa de Cinema Alternatiu CCA, on rodaren el llarg documental Entre la esperanza y el fraude España 1931-1939 1976-77 Després, i amb la seva dona, la periodista M Conesa, realitzà…
Partido Andalucista
Història
Organització política creada pel juliol del 1976 enquadrant diversos nuclis andalusistes sorgits d’ençà del 1965 i que, el 1973, s’estructuraren en l’Alianza Socialista de Andalucía.
Partint d’un regionalisme popular-proletari que associava la idea d’autonomia a les de reforma agrària, retorn de l’emigració, etc, desembocà en un nacionalisme de tons tercermundistes que responsabilitzava les zones riques de l’Estat espanyol Catalunya, País Basc de l’empobriment andalús Sota la direcció d’Alejandro Rojas Marcos, adoptà el nom de Partido Socialista de Andalucía, fou membre de la Federació de Partits Socialistes i, després d’una fracassada coalició amb el PSP 1977, el 1979 obtingué un considerable triomf i 5 diputats a corts La seva tortuosa política d’aliances, però, i…
António de Oliveira Salazar
Història
Estadista portuguès.
Professor d’economia política i diputat 1921, defensà la concepció clàssica de la moneda i de l’economia, basada en un pressupost equilibrat que evités la inflació i el dèficit Catòlic conservador, fou influït per les doctrines polítiques integristes i pel pensament de Charles Maurras Es declarà nacionalista, antimarxista i partidari d’una societat corporativista i paternalista, en la qual els treballadors havien d’estar associats als terratinents i als empresaris El cop d’estat del 1926 el féu ministre de finances, però dimití poc després Cridat novament pel president Carmona 1928, en un any…
Bel·lovès
Història
Capitost gal, mític fundador de Milà (Mediolanum) i vencedor dels etruscs en una emigració cèltica al nord d’Itàlia comandada pel rei Ambiogat, deguda a un excedent de població.
Slesvig
Regió
Regió del N d’Alemanya, al sector meridional de la península de Jutlàndia, separada del Holstein, al S, pel riu Eider.
Prolongació de la plana alemanya, entre la mar del Nord i la Bàltica, ofereix un paisatge de plana monòtona accidentada pels dipòsits morènics que formaren les glaceres quaternàries És una regió agrícola i ramadera, i també hi té importància la pesca El centre més important és Flensburg El territori fou ocupat pels danesos, després de l’emigració dels angles i els juts a la Britània Amenaçats per Carlemany, que intentà la creació d’una marca danesa, els danesos construïren el Dannevirke, un mur de terra que unia la desembocadura del Sli amb la de l’Eider, i el reforçaren a l’E amb el port…
Samos
Illa
Illa grega de l’arxipèlag de les Espòrades meridionals, al nomós homònim pertanyent a la regió de l’Egea Septentrional.
És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n’és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC,…
Parcent
Parcent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop.
Estès en una curta depressió de margues triàsiques recobertes en part pel Quaternari i tancada pels relleus prebètics cretacis de la serra de les Coves, de la del Carrascar de Parcent 994 m alt, que limita en arc per l’W, la serra del Ferrer, que hi connecta pel coll de Rates 783 m alt al mig del pla s’alça el tossal de Sant Isidre 246 m alt, miocènic Corre per la vall el riu de Gorgos o de Xaló o de Pop, que fa de límit amb Murla pel NW Els conreus es limiten al secà vinya, ametller, oli, pera i garrofer Les activitats industrials se circumscriuen a la manipulació del vímet,…
Xestalgar
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat a la part oriental de la comarca, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria Per sobre la vall del riu s’alcen encara muntanyes, sobretot cap al S, al límit amb la Foia de Bunyol L’àrea no conreada ocupa 4 800 ha 75% del total, amb predomini del matollar 3 500 ha sobre l’àrea forestal 1 200 ha El conreu ocupa 1 300 ha de secà i 200 de reg a les proximitats del riu El secà és dedicat a cereals i sobretot a garrofers, oliveres i vinya 100 ha, mentre que el regadiu ho és a hortalisses, blat de moro…
Càlig
Càlig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a les terres prelitorals de la conca baixa de la rambla de Cervera, entre aquesta vila i Benicarló, al raiguer de les muntanyes que prolonguen les Talaies d’Alcalà.
El terme comprèn una part muntanyosa, d’origen cretaci, amb altures poc considerables el coll de Càlig , de 171 m d’altitud, és a la divisòria d’aigües entre la rambla de Cervera i la d’Aiguadoliva, i una altra que pertany a la plana litoral, d’origen plistocènic Més del 90% del terme correspon a conreus de secà 2500 ha, un 6% 160 ha a terres de muntanya, poc productives, i la resta a regadiu, que ha tingut un lleuger expandiment els darrers anys Els conreus principals són el de garrofers, d’oliveres, d’ametllers, de la vinya i de cereals 500 caps de bestiar oví Hi ha també pedreres de marbre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina