Resultats de la cerca
Es mostren 674 resultats
Prolapse genital
Patologia humana
Definició És anomenada prolapse genital la caiguda cap a una posició inferior d’algun dels òrgans genitals femenins localitzats a l’interior de la pelvis —de vegades acompanyada de la davallada d’algunes vísceres properes— a conseqüència d’una debilitat en els teixits que els sostenen en la seva posició normal, i que en grau extrem causa la sortida a l’exterior d’una part d’aquests òrgans per fora de la vulva Tipus L’alteració més habitual és el prolapse uterí , és a dir, la davallada de l’úter, que fa protrusió en un grau menor o major per l’interior de la vagina, ja que la porció inferior…
bany
Fotografia
Qualsevol de les preparacions aquoses ( bany de revelat, bany clarificador, bany de fixació, etc) utilitzades en els processos fotogràfics
.
El bany de parada és una solució d’àcid acètic o cítric, o de metabisulfit potàssic molt diluïda, que s’afegeix al bany d’aigua intermedi Hom l’empra a vegades després del bany de revelat, a la fi de frenar-ne immediatament els efectes, neutralitzant completament l’alcalinitat del revelador, els efectes del qual continuarien, en certa mesura, si hom només emprava el bany d’aigua intermedi
peu

Estructura interna del peu
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part terminal de les extremitats abdominals de l’home que comprèn el tars, el metatars i els dits.
Els ossos del tars es distribueixen en dues fileres, una de posterior, amb l’astràgal a dalt i el calcani per sota, i una altra d’anterior, amb l’escafoide per dintre, els tres cunys per davant i el cuboide per fora Els metatarsians són cinc per darrere s’articulen amb els tres cunys i el cuboide, i per davant amb les falanges dels dits Completant aquesta estructura òssia hi ha uns potents tendons procedents dels músculs de la cama i dels músculs propis del peu, i lligaments, el conjunt dels quals contribueix a la fixació de les peces òssies Els músculs s’agrupen en quatre…
Cervera de la Marenda
Cervera de la Marenda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb l’Alt Empordà, a la façana marítima de la Marenda, des de la cala de Terrimbou fins passat el cap de Cervera.
Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes espanyola i…
lingüística cognitiva
Lingüística i sociolingüística
Paradigma inscrit en les ciències cognitives que estudia les relacions entre pensament i llenguatge.
S'inicià el 1987 als Estats Units amb la publicació de dues obres fonamentals Women, Fire and Dangerous Things , de George Lakoff, i Foundations of Cognitive Grammar Theoretical Prerequisites , de Ronald Langacker, autors vinculats anteriorment al generativisme i considerats els fundadors del paradigma se'n troben precedents, però, en obres del final dels anys setanta i principi dels vuitanta Els darrers anys s’ha desenvolupat també a Europa, especialment a Alemanya, Bèlgica i Holanda Aquesta disciplina nova i diferenciada pren en consideració les relacions entre pensament i llenguatge, i…
cicle del nitrogen

Cicle del nitrogen
© Josep Lluís Ferrer
Bioquímica
Procés de fixació del nitrogen de l’aire i la seva transformació en matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes.
La conversió del nitrogen atmosfèric en amoníac deixa aquest element disponible per a la síntesi de proteïnes vegetals i animals aquest procés condiciona la productivitat biològica de les zones fèrtils de l’escorça terrestre i és un element important per a corregir el dèficit proteic en l’alimentació i també el problema de la fam Altres etapes del cicle són la nitrificació conversió de l’amoníac del sòl en nitrits i nitrats, l’amonificació retorn del nitrogen al sòl en forma d’amoníac després de la descomposició de la matèria orgànica i la desnitrificació restitució del nitrogen a l’atmosfera…
impregnació
Ornitologia
Procés de fixació, i resposta de seguiment i comportament social i sexual, que presenten especialment tots els anatiformes i alguns ràl·lids.
És un procés irreversible i s’esdevé durant les primeres 48 hores de vida
Louis Couperin
Música
Compositor, violista de gamba i organista francès.
Fou fill de Charles Couperin -organista a la localitat de Chaumes-en-Brie-, de qui probablement rebé la seva formació musical bàsica Cap a l’any 1650, ell i els seus germans Charles i François el Vell oferiren una serenata a Jacques Champion de Chambonnières Amb la protecció de Chambonnières, cap al 1651 tots tres s’installaren a París Louis ocupà el càrrec d’organista a la parròquia de Saint-Gervais 1653 i el 1656 fou nomenat gambista del rei Quan li fou oferta la plaça de Chambonnières, bé per incapacitat o bé pel poc interès d’aquest clavecinista per a continuar les seves tasques, Couperin…
conservació del sòls
Geologia
Conjunt de tècniques per a defensar els sòls de l’erosió, especialment l’antròpica.
L’alteració de l’equilibri natural de formació i destrucció dels sòls es deu fonamentalment a l’acció de l’home en treballar la terra, eliminar la vegetació, rompre amb l’arada la superfície del terreny i remoure-la periòdicament, afeblint així les barreres naturals que s’oposen a l’acció dels agents erosius L’eficàcia de l’erosió depèn dels factors geomorfològics, així com el conjunt de factors socials i econòmics que afecten la producció agrària excés de població, minifundisme, falta de capitalització, distribució i selecció inadequades dels conreus, que poden dur a una explotació…
any
Cronologia
Història
Període de temps que abraça de l’1 de gener al 31 de desembre, i aquest període considerat, no d’una manera absoluta, sinó amb relació als fets que s’hi han esdevingut i amb relació als anys precedents i subsegüents.
La fixació de l’any dels esdeveniments, així com la datació dels documents, ha variat segons els temps i els llocs La llei romana prescrivia que els actes públics fossin datats per l' any dels cònsols nomenats el dia 1 de gener A partir de l’any 567 només hi hagué un cònsol, l’emperador, i els documents foren datats pels anys del postconsolat Després fou afegit l' any de l’imperi , que aviat substituí l’anterior El papa Adrià I s VIII introduí la fórmula de l' any del pontificat La datació de documents pels anys dels reis francs fou usada a Catalunya, Aragó i Navarra des de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina