Resultats de la cerca
Es mostren 993 resultats
diploma
Diplomàtica i altres branques
Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial i, per extensió, d’una d’eclesiàstica.
En el sentit estricte, el terme diploma és anàleg al de precepte A Roma, eren anomenats així els permisos de circulació i les llicències militars, presentats en forma de díptic de bronze El terme fou aplicat pels erudits del Renaixement en els documents i privilegis solemnes L’accepció fou adoptada definitivament per Jean Mabillon, fundador de la ciència diplomàtica Les cancelleries qualificades elaboraren una formulació precisa i detallada, inspirada en les regles de la retòrica, per a la redacció dels diplomes i documents solemnes, i que afectava la distribució de les clàusules, l’estil…
Aleksandr Abramovič Krein
Música
Compositor i violoncel·lista rus.
Estudià violoncel amb AE Glen i composició al Conservatori de Moscou amb L Nikolajev, R Glière i B Javorskij Feu classes al Conservatori Popular 1912-17 i treballà al Comissariat d’Instrucció 1918-27 i a l’Editora Estatal de Música Collaborà en les obres del Teatre Hebraic de Moscou i exercí de crític musical Si bé els primers anys del règim soviètic encara estigué sota la influència del seu amic A Skr’abin, aviat formà part de l’Associació per a la Música Contemporània, amb N Roslavec i A Mosolov El seu interès pels diferents folklores orientals deixà pas a fórmules menys personals i més…
estil brillant
Música
Tòpic estilístic del Classicisme que consisteix en passatges basats en diverses fórmules d’arpegis i escales de gran virtuosisme i espectacularitat.
És freqüent trobar exemples d’estil brillant tant en la música per a instrument sol com en música de cambra o orquestral, i en les parts de caràcter menys temàtic, com ara en les transicions i les codes, o les cadenze dels concerts Es pot considerar com a precursor de l’estil brillant l’escriptura dels passatges d’autors del Barroc italià A Vivaldi, A Corelli, etc basats en les repeticions i progressions
correlació objectiva
Literatura
Tècnica literària segons la qual els esdeveniments, les situacions i els objectes esdevenen fórmules precises per a evocar emocions i sentiments.
acceptilació
Dret romà
Forma d’extingir les obligacions consistent en un conveni que es realitzava per mitjà de preguntes i respostes segons fórmules sacramentals.
Abans de l’època imperial romana era una anotació en el llibre del pater familias que rebia diners d’un altre pater familias , i que, junt amb l’anotació en el llibre d’aquest darrer expensilació , acreditava la quantitat deguda Inexistent a les actuals legislacions, l’acceptilació subsistí, però, en el dret aragonès, fins el 1925
trigonometria

1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…
Dave Brubeck

Dave Brubeck
© Library of Congress, Prints Photographs Division, Carl Van Vechten Collection, [reproduction number, e.g., LC-USZ62-54231]
Música
Pianista, arranjador i director d’orquestra de jazz nord-americà
D’adolescent aprengué tot sol a tocar el piano, bé que sense saber solfeig Començà estudis de veterinària que aviat canvià pels musicals, i el 1942 es graduà al College of the Pacific de Stockton, Califòrnia Mobilitzat a Europa durant la Segona Guerra Mundial, hi dirigí una orquestra que tocava per als soldats El 1943 conegué a l’exèrcit Paul Desmond, un saxofonista contralt que tindria una gran influència en la seva trajectòria musical Després de la guerra amplià estudis amb Darius Milhaud, el qual el familiaritzà amb les fórmules musicals de la música clàssica, com ara el contrapunt i la…
Jan Novák
Música
Compositor txec.
Estudià composició amb T Schaeffer, i amb V Petrželka al Conservatori de Brno 1940-46 Continuà estudis a Praga amb P Borkovec i, gràcies a la Serenata , per a petita orquestra, obtingué una beca d’estudis als EUA, on assistí al curs d’estiu d’A Copland Posteriorment estudià amb BJ Martinu a Nova York 1947-48 A partir del 1968 visqué en diverses ciutats europees fins que s’establí a Ulm Característiques de la seva música són el marcat sentit del ritme, una instrumentació ben definida i clara i uns elements constructius gens carregats No descartà un cert grau d’humorisme i jocositat, clara…
bicameralisme
Política
Forma d’organització parlamentària basada en l’existència de dues cambres.
Aquestes dues cambres —anomenades cambra alta i cambra baixa cambra 10— es diferencien tant per llurs atribucions com per la forma de reclutament de llurs membres En molts casos ambdues cambres frueixen de les mateixes atribucions en matèria legislativa adopció del mateix text, però n'hi ha que posseeixen certes prerrogatives en matèria financera, judicial, ratificació de tractats, nomenaments, etc A més, en els règims parlamentaris, el govern sol ésser responsable només davant la cambra baixa Així com la forma de reclutament de les cambres baixes és generalment l’elecció per sufragi…
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt favorables Es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina