Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Pere I de Catalunya-Aragó
Pere I de Catalunya-Aragó, el Catòlic, en una miniatura del pergamí de la Genealogia dels reis d’Aragó (inicis segle XV), conservat al monestir de Poblet
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1196-1213).
Fill d’ Alfons I de Catalunya-Aragó i de la seva muller Sança de Castella Començà a regnar sota la tutela de la seva mare, per incitació de la qual ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella derrotat a Alarcos pels almohades i amenaçat per Alfons IX de Lleó i Sanç VII de Navarra en l’atac a la ciutat de Lleó i devastació de la terra entre el Duero i Astorga Lliure ja de la tutela, tanmateix, davant un nou atac almohade, tornà a Castella i conquerí Madrid, forçà, amb Alfons VIII, el rei de Lleó a demanar la pau, i tots dos atacaren Navarra Poc després Pere pactà el seu matrimoni amb Constança…
guerra contra Joan II
Història
Conflicte civil que des del 1462 al 1472 dividí en dos bàndols el Principat de Catalunya.
Fou el resultat final d’una complexa crisi politicosocial, institucional i econòmica iniciada a la segona meitat del segle anterior Entre les causes de fons que contribuïren a enrarir les relacions humanes del país caldria esmentar les rivalitats entre diversos sectors de la noblesa, la lluita entre la Busca i la Biga per ocupar el govern del municipi de Barcelona, les reinvindicacions dels pagesos de remença , que havien trencat l’estructura estable del camp català, i l’enfrontament polític, sobretot a les corts i per motius econòmics, entre els sectors privilegiats del país i la reialesa,…
Cassà de la Selva
Vista aèria de Cassà de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral i les Gavarres, al límit amb el Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la…
Sant Just i Sant Pastor de Son (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església de Sant Just i Sant Pastor, amb el campanar restaurat recentment ECSA - M Catalán Vista aèria de la població de Son, amb l’església parroquial fortificada a l’extrem dret de la fotografia ECSA - JA Corbella L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor és a l’extrem de llevant del poble de Son, en una posició eminent sobre la vall d’Àneu Mapa 33-9181 Situació 31TCH441207 Per a anar a Son, cal prendre una carretera que surt de la carretera d’Esterri d’Àneu a Viella, pel port de la Bonaigua, a uns 2 km de València d’Àneu JAA Història La vila de…
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia
Història
Història general del Regne de València, de Joan Gaspar Escolano, publicada en dos volums formats cadascun per deu llibres o dècades, a València (1610-11) amb el títol de Década primera i Década segunda, respectivament.
El projecte, en la línia de les històries i cròniques publicades poc abans per Pere Antoni Beuter i Rafael Martí de Viciana, fou assumit per les corts valencianes 1604, que demanaren al rei que el nomenés cronista del Regne, amb un sou de 150 lliures anuals, sufragat per la Generalitat, «per lo ordinari studi, gasto y treball que ha de sustentar en exercir dit ofici», a més de costejar la impressió de l’obra, a càrrec també de la Generalitat Les Décadas foren concebudes com un ambiciós projecte historiogràfic en tres grans blocs de 10 llibres cadascun, d’ací el nom de l’obra Tanmateix, només…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
Domus del Pi (Vilanova de Sau)
Art romànic
Situació Un detall de les ruïnes de la domus, de la qual encara és visible un interessant aparell M Anglada L’antiga domus del Pi, o Puig de Sau, es troba al cim d’un turó, al peu del cingle de Tavertet, al nord de l’església de Sant Romà de Sau, inundada per les aigües del pantà La domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 50,6 —y 47,7 31 tdg 506477 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic al pantà de Sau Un cop passada la presa, cal seguir i anar cap a l’hostal de la Riba, fins arribar a uns coberts del Club…
Castell de Rialb
Art romànic
Situació Murs força malmesos de l’angle nord-est d’aquest castell, originàriament de planta rectangular, que es dreça sobre la vila de Rialb ECSA - J Bolòs Fortificació situada a la part alta del poble de Rialb Des del turó on es bastí aquest castell es domina el riberal de la vall de la Noguera Pallaresa i una part de la vall lateral d’Àssua Mapa 33-10214 Situació 31TCH466012 Si seguim la carretera, venint de Sort, havent deixat la població de Rialb, surt a mà esquerra una pista que passa pel costat d’una fàbrica de fusta i que porta molt a prop de l’edifici JBM-JJBR Història Entre els béns…
Castell de Sentmenat
Art romànic
Situació Vista general del castell, fa anys convertit en explotació agrícola Imatge cedida per l’Ajuntament de Sentmenat Aquest edifici es troba al llom planer d’una carena, uns 1 300 m al nord-oest de l’església parroquial de la vila de Sentmenat La gran mola del castell s’alça en un lloc estratègic La façana, que és orientada a ponent, queda gairebé al marge del gran barranc que forma la riera de Sentmenat en aquest indret A migdia, a pocs metres del castell, s’alça una capella dedicada a Sant Jaume on hi ha el panteó dels marquesos de Sentmenat Mapa 36-15392 Situació 31TDG278078 És…
Castell de Queragut
Situació Aspecte d’aquesta important fortalesa que fou bastida aprofitant tot l’espai del cim d’una penya rocallosa ECSA - A Roura Queragut és el poble més meridional del Donasà, situat a uns 4 km del coll de les Ares, límit nord del Capcir El castell és situat al cim d’una roca prominent que s’alça al vessant suau de la vall, al costat del poble Mapa IGN-2248 Situació Lat 42° 42′ 3″ N - Long 2° 5′ 58″ E Si venim del Capcir, podem anar a Queragut per la D-32 si venim del nord, podem seguir la D-16 i passar per Ròsa i Lo Pla Hom es pot aproximar al castell des del poble L’accés és difícil, ja…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina