Situació
Vista general del castell, fa anys convertit en explotació agrícola.
Imatge cedida per l’Ajuntament de Sentmenat
Aquest edifici es troba al llom planer d’una carena, uns 1 300 m al nord-oest de l’església parroquial de la vila de Sentmenat. La gran mola del castell s’alça en un lloc estratègic. La façana, que és orientada a ponent, queda gairebé al marge del gran barranc que forma la riera de Sentmenat en aquest indret. A migdia, a pocs metres del castell, s’alça una capella dedicada a Sant Jaume on hi ha el panteó dels marquesos de Sentmenat.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG278078.
És accessible des del capdamunt del nucli de la població de Sentmenat, al carrer de Climent Humet, i a partir d’aquí seguim el camí carreter que mena al castell, el qual podem observar davant nostre. En tenen cura els masovers que hi habiten, ja que s’utilitza com a masia, i és en plena explotació agrícola. (LIFL)
Història
La primera menció del castell de Sentmenat és de l’any 1065. És en aquest moment, 1060-1070, que surt documentat ja un llinatge anomenat de Sentmenat: Ramon Miró (1056), Bernat (1065), Bernat Ramon (1072). El 1083 Guillem i Arbert Ramon de Montcada deixaren diners a la comtessa Mahalta, muller del difunt Ramon Berenguer II; en canvi, com a garantia, reberen els drets i les rendes que l’esmentada comtessa i el seu fill tenien al terme del castell de Sentmenat. És a partir d’aquest moment que trobarem la família Montcada vinculada a la fortalesa de Sentmenat.
El 1101 la senyorejava el senescal Guillem Ramon II de Montcada. La continuïtat de la possessió dels Montcada persistirà al llarg de tot el segle XII, tal com demostra el testament datat el 1173 que fa Guillem Ramon, senescal. També el 1180, en una confirmació de béns que fa el rei Alfons a Guillem Ramon, li ratifica la seva possessió sobre el castell de Sentmenat.
Els Sentmenat.
Vers mitjan segle XII apareix ja el llinatge anomenat Sentmenat com a castlans de l’esmentat castell i feudataris de la família Montcada. El 1173, en fer testament, Pere de Sentmenat llegà al seu fill hereu, Pere, la castlania de Sentmenat. També aquest Pere fou succeït pel seu fill homònim. El 1243 aquest darrer ja gaudia de la plena potestat sobre el castell.
La família Montcada a l’inici del segle XIII continua mantenint el seu domini sobre la fortalesa de Sentmenat. El 1237 Garsenda, vídua de Guillem de Montcada, permuta amb el comanador de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona uns masos que ella té al terme de Sentmenat, en canvi, dels drets que aquest comanador posseeix sobre el castell. El 1299 Guilleuma de Montcada dona en feu a Pere de Sentmenat unes terres properes al castell.
El 1301 la fortalesa de Sentmenat passà de Guilleuma de Montcada a Bearnèsia, filla de Gastó de Montcada, casada amb Bernat de Centelles. Entre els anys 1302 i 1315 es produïren un seguit de discrepàncies entre els Centelles i els Sentmenat pels drets del citat castell. El rei Jaume II intentà el 1315 posar fi a aquestes controvèrsies amb l’absolució de prestar homenatge per part del castlà de Sentmenat als senyors de Centelles. Amb tot, les desavinences continuaren. El 1328 Francesc de Sentmenat i Eimeric de Centelles feren un acord de conveniència sobre els drets i feus del castell. No serà, però, fins el 1380 que, mitjançant l’execució d’una sentència arbitral, totes aquestes disputes finiran. Segons aquest dictamen, Eimeric de Centelles havia de vendre el castell a Pere de Sentmenat a perpetuïtat amb tots els drets i la senyoria.
Al segle XV els Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc. El 1691 li fou concedit a Joan de Sentmenat i de Toralla el títol de marquès de Sentmenat. Actualment, aquest castell encara pertany a la família dels Sentmenat.
Aquesta fortalesa construïda al segle XII, fou reformada al segle XVI amb una porta nova, un pavelló residencial i un pati, la qual cosa li va conferir un aspecte de castell palau. Posteriorment, l’esmentat palau fou transformat en una masia; hom unificà la teulada i segurament despuntà les torres que devien resultar massa elevades.
Propera al castell hi ha la capella castellera de Sant Jaume, avui dia un edifici modern amb planta i disposició que recorda una capella romànica, del qual, però, no es coneixen notícies anteriors al segle XVII. A l’interior hi ha la tomba panteó dels marquesos de Sentmenat. (EPF)
Castell
La imatge que tenim avui de l’imponent castell de Sentmenat és en definitiva una reconstrucció dels segles XIV i XVI amb afegitons i modificacions realitzats fins als nostres dies en el nou ús d’explotació agrícola. Malgrat això, és possible de trobar restes de murs que, pels elements constructius que presenten, podem considerar que formaven part d’estructures anteriors. Aquests elements es localitzen a la planta baixa i són constituïts per un portal de pas i una finestra que s’obren en un mur, de traça recta, que forma part del cos rectangular del sector nord del castell.
El castell de Sentmenat és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment, amb els extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d’un quart de cercle, més o menys regular. Aquests tres cossos envolten un pati en forma de trapezi que queda, així, al mig de tota l’edificació.
Aspecte parcial dels murs d’aquest ferreny castell.
V. Buron
Els dos cossos rectangulars s’orienten segons la direcció est-oest el primer i nord-sud el segon. El cos que descriu l’arc va del costat est del primer cos fins al costat sud del segon, tot embolcallant aquests dos costats.
L’accés a la planta primera és a través d’una ampla escalinata situada en el pati central. Des del pati s’accedeix a l’interior del primer cos rectangular, a la planta baixa, per un portal amb arc de mig punt format per dovelles de mida petita extradossades per una cornisa que forma una motllura de biaix dret. Molt a prop i en el mateix mur, hi ha una finestra, la qual és d’una sola esqueixada i té també arc de mig punt. Aquests són els únics elements que diferencien el mur en el qual són situats dels altres murs, que tenen un aparell molt similar; a la vegada el situen dins una datació concreta. El cos curvilini té les dues primeres plantes cobertes per una volta de canó seguit i presenta un aparell molt similar als altres murs. El gruix del mur exterior d’aquest cos fa uns 3,40 m a la planta baixa, i l’interior 1 m, aproximadament. Aquest gruix dels murs va disminuint a cada planta.
Les modificacions que ha sofert aquest edifici no ens permeten d’escatir una tipologia concreta a la qual el poguéssim incloure.
Les obertures de la planta baixa situen cronològicament el mur a la segona meitat del segle XII. El cos curvilini, atesos l’aparell i la volta que el cobreix, podria ser construït a partir d’aquesta data, tot i que ens inclinem més cap a una data més pròxima al segle XIII o al principi del XIV. La resta de l’edifici correspon ja a reconstruccions fetes durant els segles següents fins als nostres dies; de fet, és l’última centúria potser l’època en què, per desgràcia, menys reformes s’hi ha fet, circumstància que ha fet que en l’actualitat, tot i que encara és habitat, sigui un edifici estructuralment ruïnós. (JMaM)
Bibliografia
- Aloy-Lleonart, 1981, pàgs. 220-221
- Buron, 1989, pàg. 264
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 134-141
- Domènech, 6, 1982, pàgs. 173-174
- Ferrando, 1987, pàgs. 86,88,91,102-103
- Miquel i Rossell, 1,1945, pàgs. 301, 338, 519
- Monreal-Riquer, II, 1958, pàgs. 77-83
- Moreu-Rey, 1962, pàg. 213
- Shideler, 1987, pàgs. 44, 55,71,73-74,163-164
- Canyameres, 1989, pàgs. 16-21