Resultats de la cerca

Són bosons les partícules elementals o compostes que tenen spin enter així, ho són el fotó, els pions i els kaons, i gairebé tots els mesons, com també l’àtom d’hidrogen, el deuteró, l’àtom d’heli i, en general, els nuclis atòmics de nombre nucleònic parell

Són el resultat de la combinació dels elements més electronegatius amb l’hidrogen Donen hidràcids els halògens, el sofre, el seleni i el telluri Hom els anomena mitjançant el sufix - hídric HCl, clorhídric H 2 S, sulfhídric, etc En condicions normals són gasos incolors molt solubles en aigua

És obtingut per reacció del tetraclorur de carboni i el fluorur d’hidrogen, en presència d’un halur d’antimoni com a catalitzador És molt emprat com a refrigerant i com a propellent d’aerosols És conegut amb els noms d' Arcton 6, Freon 12 i Frigen 12

Té 40 estels visibles a ull nu, els principals dels quals són distribuïts segons un arc de cercle, cosa que en facilita el reconeixement L’astre principal, α-Coronae Australis, és un estel d’hidrogen de magnitud aparent 4,12, situat a una distància de 102 anys llum

Gasós a la temperatura ambient, és incolor i no tòxic Es liqua a -162°C i s’inflama a 650°C És poc soluble en aigua, però molt en etanol i èter És el constituent principal del gas natural i del grisú, i hom l’empra, principalment, com a combustible, a causa de l’elevat poder calorífic 9 510 kcal/m 3 Forma mescles explosives en contacte amb l’aire en una proporció d’1/10 en volum Hom el pot obtenir a partir dels sulfurs de carboni i d’hidrogen en presència de coure metàllic, i també per descomposició de certs carburs metàllics com el d’alumini amb aigua o per reacció de l’acetat sòdic amb…

Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència dels…

El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…

És anomenat també àcid de Caro Hom l’obté per acció del peròxid d’hidrogen sobre l’àcid sulfúric concentrat o per hidròlisi de l’àcid peroxodisulfúric Presenta un gran poder oxidant, i reacciona explosivament en molts casos És emprat en anàlisi química per a investigar la presència de bases nitrogenades

Hom la duu a terme escalfant una mescla d’anilina, o de qualsevol amina aromàtica primària que tingui hidrogen en posició orto, amb nitrobenzè, glicerol i àcid sulfúric Transcorre amb formació d’acroleïna, formació d’una de les bases de Schiff, ciclació amb deshidratació i posterior aromatització Generalment té bons rendiments

És un sòlid cristallí, soluble en aigua calenta i en els àlcalis, que es fon a 136°C Hom el pot preparar per oxidació del telluri o del diòxid TeO 2 amb peròxid d’hidrogen En dissolució, es comporta com un àcid dibàsic molt dèbil pK 1 =7 i presenta caràcter oxidant