Resultats de la cerca
Es mostren 776 resultats
exemple
Manera d’obrar o d’ésser d’algú considerada com a possible objecte d’imitació.
barragà
Indústria tèxtil
Teixit d’estam amb lligat de plana, molt atapeït, fet actualment a imitació del barragà.
edificar
Infondre en altri, amb el bon exemple, sentiments de virtut, d’admiració i imitació, etc.
estreta
Música
Fórmula d’escriptura en imitació on les veus entren a intervals de temps molt pròxims.
Sant Hilari (Abrera)
Art romànic
Situació Petita església preromànica, molt interessant a desgrat de la seva aparença externa J Pahissa Es troba 1 km cap al nord-est de la població, a la dreta del Llobregat, prop de l’estació i vora el riu Mapa 36-15392 Situació 31TDF093974 Per arribar-hi, cal agafar una pista que surt del poble i, en direcció al riu Llobregat, travessa la via del tren Història Bastida sobre una villa romana, la capella és esmentada el 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari dels Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d’aquest, el seu segon…
teoria dels afectes
Música
Teoria que s’ocupa de les passions i emocions que agiten l’ànima humana i que sorgí d’un interessant debat present en la història d’Occident des de l’antiguitat grega.
Segons Plató, la música té valor quan és èticament positiva i serveix, dins de l’estructura de l’Estat, per a l’educació pública Aquesta teoria platònica de l' ethos fou heretada per la cultura occidental i transmesa a través dels escriptors de l’antiguitat tardana i l’Edat Mitjana Cassiodor, Isidor de Sevilla L’Humanisme i el Renaixement imposaren als compositors, com a nova tasca, l’expressió o imitació musical del contingut del text La música reservata i el madrigal italià foren proves destacades d’expressió de l’afecte La Camerata Fiorentina, del final del segle XVI, sota la…
Manuel Lassala i Sangerman
Cristianisme
Teatre
Literatura
Lingüística i sociolingüística
Autor dramàtic i poeta.
Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 A conseqüencia de l'expulsió de l'orde, l'abril del 1767, s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies en italià, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani Amb els també jesuïtes Joan B Colomes i Bernat Garcia formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Les seves obres tenien sovint una temàtica…
,
Josep de Palau i d’Huguet
Literatura catalana
Periodisme
Dret
Advocat i escriptor.
Fou professor de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona a partir del 1890 Carlí, participà activament en la tercera guerra Carlina Actiu integrista, collaborà a La Vespa 1882-83, dirigí el periòdic Dogma y Razón 1887-91 i fundà la collecció “La Verdadera Ciencia Española” que publicà més de cent volums sobre filosofia, religió, entre d'altres És autor de poemes en català, com La Ventafocs premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1867 i Les vides del camp , d’imitació horaciana, publicat a l’ Anuari Català , del 1875 També és autor d’obres de caràcter religiós en castellà i en…
,
Enric Duran i Tortajada
Literatura catalana
Escriptor.
Des del 1912 publicà poemes i narracions a Avant , El Cuento del Diumenge , El Progreso de Xàtiva, Taula de Lletres Valencianes i Las Provincias El 1930 fou un dels fundadors de la collecció “Nostra Novella”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to popular Ninots de falla 1931 i el relat Els ulls de l’esperit 1930, d’imitació de registres romàntics Com a autor teatral, abans del 1936 estrenà algunes obres escrites amb la collaboració del seu germà Miquel De la seva poesia, influïda per Teodor Llorente, en destaquen Els sonets de la llar 1942, Les cançons de l’Horta…
,
Cobles de la Panadera
Literatura catalana
Conjunt de tres composicions satíriques anònimes, escrites a la segona meitat del segle XV, dedicades a blasmar i ridiculitzar diversos personatges.
Desenvolupament enciclopèdic La primera, conservada al Cançoner de Saragossa i al Cançoner de l’Ateneu , s’adreça a un «capellà Fajadell, beneficiat en la Seu de Barcelona», que ha estat identificat amb el prevere Joan Fajadell, íntim de Joan II d’Aragó la segona ataca un personatge, que rep violents insults, però de qui no consta el nom la tercera, que posa en marxa tot un seguit d’humorístics esments de textos jurídics, ridiculitza un tal Mallol, que ha estat absolt de cert delicte En tots tres poemes, cada estrofa acaba amb l’expressió panadera , rimant amb el vers anterior en era Es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina