Situació
Petita església preromànica, molt interessant a desgrat de la seva aparença externa.
J. Pahissa
Es troba 1 km cap al nord-est de la població, a la dreta del Llobregat, prop de l’estació i vora el riu.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDF093974.
Per arribar-hi, cal agafar una pista que surt del poble i, en direcció al riu Llobregat, travessa la via del tren.
Història
Bastida sobre una vil·la romana, la capella és esmentada el 1252, quan Ramon de Voltrera, feudatari dels Castellví, fa hereu del castell de Voltrera i de la casa de Sant Hilari el seu fill Ramon i, en substitució d’aquest, el seu segon fill, Pere. La capella és esmentada posteriorment en les visites pastorals a partir del 1310.
Església
Planta d’aquesta església preromànica d’una nau amb absis carrat i volta de canó molt arcaica.
P. Poll
És una aula amb un absis carrat, cobert amb voltes de canó. La nau té dos arcosolis (amb banc a la part inferior) per banda i l’absis en té un, si bé el del nord dona pas a una cambra annexa d’origen anterior que conserva l’arrencament d’una volta a un nivell inferior. A part aquesta construcció més antiga, l’edifici actual evidencia dues fases constructives, la més moderna de les quals, de la segona meitat del segle X, que comportà la construcció de la volta, consistí a reforçar els murs amb un sistema d’arcosolis. Tant aquests com la volta conserven les empremtes de l’encanyissat i en l’arrencament de la de l’absis s’aprofitaren unes impostes tardoromanes i se n’hi afegiren unes de noves a imitació d’aquestes.
La capella i el massís d’obra de l’altar són recoberts d’unes pintures molt modernes que amaguen la contemplació del paredat antic, que, pel poc que es pot veure exteriorment, és una mena de reble amb abundància de còdols, embegut dins un morter abundant. La porta és moderna. I la finestra del fons de l’absis, de biaix interior, és semblant a les de Pedret.
Escultura
Impostes situades a l’embocadura absidal, amb decoració en relleu de tipus geomètric i figuratiu.
F. Baltà
A l’arrencament de la volta de l’absis hi ha sis impostes, quatre d’elles col·locades als dos arcs de l’embocadura absidal, i les dues restants, que són les més malmeses i les menys valuoses, al fons de l’absis, tocant a la paret de llevant. D’aquestes impostes, n’hi ha dues d’antigues, de tradició tardoromana, segurament aprofitades d’una construcció anterior. Són les dues primeres. Tenen al voladís un motlluratge format per dos bocells cilíndrics dins dos semicilindres de concavitat invertida, al dessota dels quals neix una motllura en cavet. A la cara frontal, entre els bocells hi ha un filet o doble filet decorat amb motius de soga o altres relleus. La que hi ha a la dreta, però, abans d’ésser reaprofitada a Sant Hilari, fou objecte d’un treball escultòric a la cara lateral, la que és inserida al mur. S’hi representaren tres caps, coberts per una mena de caputxes, esculpits dins unes arcades; el treball de la pedra és tosc i rudimentari, fet per tècnica d’incisió. Els trets facials dels caps són molt esquemàtics i contrasten fortament amb el cap de perfil que hi ha, dins la mateixa imposta, al petit espai que queda entre els cavets i que correspon al motlluratge tardoromà.
Vista de l’interior, on s’aprecia la situació de les impostes i la volta ultrapassada.
J. Pahissa
Un altre fet remarcable és la imitació que es va voler fer de les impostes tardoromanes en unes que s’esculpiren al segle X i que són les de l’arc immediat. Especialment la de l’esquerra evidencia molt clarament la imitació esmentada, molt rudimentària. Imita molt toscament els bocells i el filet.
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Pagès, 1983, pàgs. 135-149
Bibliografia sobre l’escultura
- Ainaud, 1962a, pàgs. 40-43
- Junyent, 1960-1961, pàg. 16
- Barral, 1981, pàgs. 77, 83, 84, 92, 94, 110, 111, 113, 244
- Junyent, 1983, pàgs. 82 i 217
- Pagès, 1983, pàgs. 135-149