Resultats de la cerca

Fou iniciada per Kiyonobu 1664 — 1729, fill d’un illustrador d’escenografies teatrals per això fou el primer que retratà actors Kiyomasa 1706 — 1763, potser germà de l’anterior, retratà els actors del teatre kabuki Kiyomitsu 1735 — 1785 fou conegut per la seva policromia de tres colors El darrer que integrà aquesta escola fou Kiyonaga 1752 — 1815, d’un estil més realista que els anteriors

És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura actual Des d’un punt de…

Quan hom observa dues fotografies d’una mateixa regió del firmament en un d’aquests aparells té la impressió d’observar una sola imatge Si un dels astres fotografiats ha canviat de lloc durant el peróde que separa les dues imatges en el temps, hom veu com aquest astre presenta una oscillació intermitent respecte als altres estels que surten a la imatge, seguint el ritme del canvi de plaques igualment si un estel ha canviat la seva lluminositat aparent entre les dues fotografies comparades, hom observa com la imatge s’enfosqueix i s’illumina alternativament mentre la resta dels…

Es destacà sobretot com a novellista Viatjà per Itàlia, i la impressió que li produí la sensibilitat meridional es tradueix, en les seves primeres obres, per una influència de l’esteticisme de D’Annunzio Im Schlaraffenland ‘Al país de Xauxa’, 1900 i Die Göttinnen oder die drei Romane der Herzogin d’Assy ‘Les deesses o les tres novelles de la duquessa d’Assy’, 1902-03 A Professor Unrat 1905 presenta una caricatura, patètica i a la vegada irònica, de l’ambient alemany sota l’imperi de Guillem II Ferm defensor de la democràcia, atacà el militarisme i el nacionalisme naixents en una…

Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità Gaceta Militar i Política del Principado de Cataluña —que imprimí a Barcelona, i, fugint de les tropes napoleòniques, a Tarragona i a Palma, successivament—, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del Diario de Barcelona , afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814 A Palma havia publicat Diario Mercantil de Palma i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros , en diverses edicions L’any 1819, amb l’ajuda de Francesc…

De jove entrà com a aprenent a la casa Ricordi de Milà, dirigida llavors per Giovanni Ricordi El 1822 abandonà Itàlia i anà a ampliar els seus coneixements sobre impressió musical a diversos països europeus El 1825 retornà a Itàlia, s’establí prop de Milà i aviat es feu un nom com a editor Al començament dels anys quaranta del 1800 edità algunes òperes de G Donizetti, com ara La favorita 1841, i el 1842, d’acord amb Ricordi, publicà Nabucco , de G Verdi L’esposa de Lucca, Giovannina Strazza, s’incorporà al negoci del seu marit cap als anys cinquanta i el continuà un cop mort…

El seu fundador fou Joan Piferrer i Bachs  Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental, 1676 - Barcelona, 1750, que deixà el negoci a la seva vídua, Teresa Pou, i aquesta al seu fill Tomàs Piferrer i Pou Barcelona 1715 - 1775, que des del 1763 tingué a càrrec seu la impressió de la Gazeta de Barcelona i detingué el títol d’“impressor de sa majestat”, així com el d’impressor del Sant Ofici A la seva mort, se’n feu càrrec la seva vídua, Eulàlia Macià, amb ajuda d’un administrador, Joan Sallent  Joan Francesc Piferrer i Macià Barcelona 1771 - , assumí el negoci a la mort de la seva mare…