Resultats de la cerca

Hi ha dubtes també sobre el lloc i la data del seu naixement Es té constància de la seva presència a París el 1770 Debutà al Concert Spirituel el 1773, i aviat fou un personatge conegut, tant pel seu virtuosisme com pel seu fort temperament El 1779 inicià un periple per diverses ciutats que el portà fins a Varsòvia 1782, Sant Petersburg 1783, Viena 1786, Moscou 1789, Londres 1791, Hamburg 1796, Berlín 1802 i Sant Petersburg 1803, on morí Fou un dels instrumentistes més apreciats del seu temps, i portà a la perfecció l’estil galant, però fou superat en amplitud de registre i en profunditat pel…

Secretari del comte d’Étampes des del 1709, a partir del 1744 es feu càrrec, amb La Bruyère, de la direcció del diari oficial "Mercure de France" Com a autor fou molt prolífic més de dues-centes obres, entre les quals destaquen nombrosos llibrets d’òpera La gran popularitat de la seva producció entre els seus contemporanis es deu sobretot a la paròdia mordaç d’obres i estils d’autors de l’època, en especial drames i tragèdies, com ara La grand-mère amoureuse 1726, a partir de l’òpera Athis , de GB Lulli, o La rupture du carnaval et de la folie 1707 sobre Alcyon , de Marin Marais Amb Lesage i…

Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat estructural…

Fou l’introductor de la ràdio i el radar a Mallorca El 1916 començà a construir receptors de galena, amb els quals es podien escoltar emissions radiotelegràfiques de Londres i París El 1922 realitzà la primera ràdio de làmpades, i el 1926 obtingué la llicència de radioaficionat Tres anys més tard muntà diferents emissores de ràdio destinades a centres oficials de Mallorca, i el 1943 feu conèixer la tècnica del radar a l’aeroport de Son Sant Joan Fabricà telescopis, generadors, estabilitzadors trifàsics i diferents ginys d’electromecànica aplicada A Palma, fou professor de física…

Introductor de l’existencialisme a Egipte i al món àrab, es graduà a la Universitat del Caire 1938 La seva tesi, dirigida per Alexandre Koyré Le Problème de la mort dans la philosophie existentielle , fou inspiradora per a tota una generació de pensadors i intellectuals egipcis Fou professor de la Universitat d’‘Ain Šams 1950-56 i membre del comitè per a redactar una nova constitució egípcia 1954, però el seu enfrontament amb Nasser, el cap d’estat, portà a la dissolució del comitè 1956 Entre el 1956 i el 1958 fou agregat cultural a Suïssa, i posteriorment professor de les universitats de la…

Lluità, a la batalla de Rubinat 1462, al costat de Joan II, que el feu secretari 1462-79 Aquest darrer any, Ferran el Catòlic el nomenà protonotari Intervingué decisivament en les capitulacions de Santa Fe 1492, que redactà i signà en nom dels monarques, i que permeteren a Cristòfor Colom emprendre el seu viatge Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona 1492, per les quals el Rosselló retornà a la corona catalanoaragonesa, i prengué possessió de Perpinyà 1493 en nom del rei Casat en segones núpcies aquest any amb María Pérez de Calvillo, d’origen convers, donà suport a Tomás de…

Es llicencià en farmàcia 1933 i es doctorà en ciències naturals 1955 Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo 1960 i de Barcelona 1963 L'any 1931 participà en la fundació del Museu de Sabadell, del qual fou subdirector en acabar la Guerra Civil fins al final de la dècada dels seixanta, període en què la secció de paleontologia adquirí reconeixement Fou el creador i l’impulsor de l’ Institut de Paleontologia 1969 que dugué el seu nom i que l’any 2008 fou integrat a l’ Institut Català de Paleontologia S'especialitzà en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers fòssils Excavà…

El 1896 acompanyà l’espeleòleg francès Édouard Alfred Martel a la Fou de Bor Cerdanya i a partir d’aleshores es dedicà a l’espeleologia, de la qual fou l’introductor a Catalunya Amb el patronatge del Centre Excursionista de Catalunya establí un “Catàleg Espeleològic de Catalunya” Explorà diverses coves, entre les quals l’avenc de can Sadurní 1897, l’avenc del Bruc 1898 i la Ferla de Garraf 1898, on assolí els 170 m de profunditat Feu una campanya espeleològica pel Priorat i les muntanyes de Prades 1899, i davallà al Forat de Sant Ou 1901, al Montgrony, i a l’avenc d’en Roca 1907…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, amplià estudis al Psychologisches Institut de Bonn i es doctorà el 1949 Aquest mateix any ingressà al Departament de Psicologia Experimental del CSIC i, en 1951-53, féu una estada al Maudsley Hospital de Londres El 1961 guanyà per oposició la càtedra de psicologia de la Universitat de València i hi creà el primer departament d'aquesta disciplina, i el 1966 la de la Universitat de Madrid, on exercí fins a la jubilació el 1986, any que obtingué el premi Príncipe de Asturias en ciències socials El 1988 ingressà a la Real Academia…

Deixeble i nebot de Durkheim, és considerat el veritable fundador de l’etnologia a França, com a introductor a l’escola sociològica francesa d’una concepció alhora funcionalista i estructuralista, caracteritzada pel que anomenà “fenomen social total”, que no considera les diverses manifestacions socials separadament i des d’una perspectiva única econòmica, jurídica, religiosa, etc, sinó com a parts d’un tot indivisible Director des del 1898 de L’Anné sociologique , fou catedràtic d’història de les religions a L’École pratique d’hautes études 1901-31, i posteriorment professor al…