Resultats de la cerca

Actuava de fet com la màxima autoritat de la cancelleria Havia d’ésser doctor en drets i laic, per tal de poder intervenir en els afers criminals, dels quals eren exclosos els clergues Com a expert en lleis li era encomanat el control del fons jurídic dels documents Si s’absentava era substituït per un regent de la cancelleria Sota Joan I 1387-96 hi hagué tres vicecancellers, un per a cada estat de la corona Aragó, València i Principat amb Mallorca, Sardenya i Còrsega, dependents de Catalunya fins el 1484 A partir del regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó esdevingué únic per a tota la corona…

De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’Espanya i de Rússia A l’…

De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972 Especialista en dret…

Catedràtic d’economia política a les universitats de Santiago de Compostella i de Madrid, fou membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas de Madrid, participà en el congrés jurídic espanyol del 1886, i collaborà a La Administración Contribuí a introduir a l’Estat espanyol l’escola històrica d’economia, tant la vella escola Wilhelm Roscher com la nova Gustav Schmoller Fou influït pel positivisme Preconitzà l’intervencionisme d’estat, d’acord amb el socialisme de càtedra El seu Tratado elemental de estadística Madrid, 1882 és un intent seriós, dins la línia historicista, d’impulsar…

Fou el primer a exercir la docència en la llengua vernacla i, enfrontat al luteranisme oficial de Leipzig, on era professor, el 1690 anà a Halle, on el seu ensenyament influí en la creació de la facultat de dret Influït per SPufendorf 1632-94, desenvolupà i aplicà al camp jurídic l’orientació naturalista i racionalista de l’època i, a partir de la seva preferència pel dret germànic sobre el romà, elaborà un dret independent de la teologia A part la seva obra central, Fundamenta iuris naturae et gentium ex sensu communi deducta 1705, cal esmentar l' Einleitung zu der Vernunftehre ‘Introducció…

Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres , del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Fou ordenat el 1795 La seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el 1793, però…

En el dret romà eren expressades per mitjà d’aforismes les regles fonamentals de moltes institucions, que de tal forma eren invocades davant els tribunals N'és exemple el Digest, que contenia més de 200 aforismes, molts dels quals van passar a drets posteriors Modernament, malgrat que la seva força jurídica només és reconeguda si han estat admesos per preceptes legals o per acceptació del Tribunal Suprem en alguna sentència, són utilitzats encara sovint perquè recullen característiques essencials d’algunes institucions regulae iuris

Un determinat animus o ànim és necessari per a la validesa de certs actes o negocis jurídics o per a la comissió d’alguns delictes així, són utilitzades, entre d’altres, les locucions animus donandi o intenció de fer donació, animus lucrandi , dit també ànim de lucre, o intenció d’obtenir beneficis econòmics de determinats actes, animus dereliquendi o intenció del propietari d’abandonar una cosa perdent-ne la propietat abandó, animus iniuriandi o intenció de fer injúria