Resultats de la cerca

Llicenciada en Educació Física i Esports i màster en handbol per l’INEF de Barcelona 1982 Formada al Club Handbol Berga, començà a competir als onze anys i guanyà un campionat d’Espanya juvenil Jugà al Club Rancho Castelldefels que després passà a anomenar-se Handbol Catafels i Handbol Castelldefels fins que es retirà la temporada 1988-89 Amb aquest club ascendí a la màxima categoria, la divisió d’honor, la temporada 1977-78, i la temporada 1979-80 guanyà la primera edició de la Copa de la Reina i fou subcampiona de Lliga Un cop retirada 1988 continuà vinculada al club com a entrenadora i…

Pertangué a la primera generació de violistes Juan Bermudo el cita en El libro primero de la declaración de instrumentos Osuna, 1549 com un dels més importants intèrprets de viola de mà del seu temps També li atribueix composicions per a viola de mà de set ordres, però cap obra seva no s’ha conservat fins avui Les fonts de l’època el mencionen com a exponent d’alguns tipus particulars de scordatura

Pivot formada al CD Platges de Calvià, el 2002 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual disputà la Superlliga Des del 2005 ha jugat a les files del FS Gironella, a excepció de la temporada 2008-09, que formà part del Club 4 Arcos FS de Logronyo Amb el FS Gironella guanyà quatre Copes de Catalunya 2007, 2010, 2011, 2012 Disputà diversos partits internacionals amb la selecció espanyola També formà part de la selecció catalana, i des del 2009 és seleccionadora sub-16 juntament amb Berta Carles

Fou adoptat pels eclesiàstics durant els s XVI i XVII arreu d’Europa com a derivació del capell portat pels eclesiàstics a Castella Al s XVIII fou propi de la indumentària militar i civil, i també de la femenina, i a la fi d’aquell segle caigué en desús Al s XIX fou adaptat per a la guàrdia civil espanyola tricorni

Vida Cec des de la infància, fou molt valorat al seu temps com un virtuós de la viola de mà Juan Bermudo el cita en la seva Declaración de instrumentos com un dels millors músics de la seva època Estigué al servei de la cort reial de Felip II, com a músic de cambra de la seva tercera esposa, Isabel de Valois La seva obra principal, Libro de música para vihuela intitulado Orphenica lyra , fou impresa a Sevilla el 1554 Hi apareixen recollits exemples de música per a viola de mà sola, per a veu amb acompanyament de viola de mà, per a viola de cinc ordres i…

Originada la dècada de 1960 a Anglaterra Aquest esport collectiu i de contacte, en què participen dos equips de nou jugadors cinc dels quals són dins el terreny de joc, es practica damunt una piragua de 2,8 m de llargada L’objectiu és introduir amb la mà una pilota de waterpolo a la porteria, d’1 × 1,5 m i suspesa 2 m per damunt de l’aigua, defensada per l’equip adversari Els partits tenen una durada de 20 minuts, repartits en dues parts Les regles del joc recorden les del waterpolo i el bàsquet El partit s’inicia amb la pilota collocada al mig de la zona de joc per un dels dos…

Vida Segons afirma Juan Bermudo en la seva Declaración de instrumentos musicales Osuna, 1555, Valderrábano serví Francisco de Zúñiga, quart duc de Miranda Publicà un extens tractat de viola de mà en tabulatura dividit en set llibres amb el títol Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas Valladolid, 1547 En aquesta obra, una de les més interessants de les dedicades a aquest instrument, s’hi recullen moltes transcripcions de composicions polifòniques religioses i profanes d’autors com J Des Prés, N Gombert, C de Morales, A Willaert, PhVerdelot, J Mouton, L Compère, J…

L’any 1526 rebé els ordes menors, però no continuà la carrera eclesiàstica La seva contribució musical més important és la publicació d’un volum dedicat a arranjaments d’obres polifòniques en tabulatura per a viola de mà, titulat Libro de música de vihuela agora nuevamente compuesta Salamanca, 1552 La collecció inclou algunes composicions originals de l’autor -especialment fantasies- i, sobretot, arranjaments de vuit misses de Josquin Des Prés, motets de diversos autors -Josquin Des Prés, J Mouton, A Willaert, N Gombert, J García de Basurto, C de Morales- i com posicions profanes…

 

En general, hom també anomena ambidextres, encara que en realitat no en siguin, els qui essent esquerrans o dretans utilitzen l’altra mà