Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
Faustí Barberà i Martí
Història
Política
Medicina
Metge, erudit i polític.
Estudià i exercí la medicina a València, on dugué a terme una meritòria labor professional durant l’epidèmia de còlera del 1885 Organitzà el primer Congrés Mèdic Regional de València 1891 Es distingí en els estudis pedagògics per a l’ensenyament de sordmuts, i amb el seu llibre De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro 1894 contribuí en alt grau a renovar els sistemes per a llur recuperació Publicà diverses obres sobre otorrinolaringologia La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea , etc i dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista…
Thomas Christian Südhof

Thomas C. Südhof
© Howard Hughes Medical Institute
Medicina
Bioquímic alemany nacionalitzat nord-americà.
Estudià a les universitats d’Aquisgrà, Harvard i Göttingen, on el 1982 obtingué el doctorat L’any següent anà als Estats Units, on féu recerca al departament de genètica molecular de la Universitat de Texas, sota la supervisió de Michael S Brown i Joseph L Goldstein El 1986 s’incorporà també a l'Institut Mèdic Howard Hughes com a investigador Des del 2008 és professor a la Universitat de Stanford Ha estudiat el mecanisme dels neurotransmissors, especialment de les norepinefrines de les endorfines i les epinefrines, les lipoproteïnes de baixa densitat LDL i els processos de…
Robert Atkins

Robert Atkins
Alimentació
Dietètica
Medicina
Metge cardiòleg nord-americà.
Fou fundador i cap mèdic de The Atkins Center for Complementary Medicine de Nova York El 1951 es graduà a la Universitat de Michigan i el 1955 rebé el títol de metge de l’Escola de Medicina de la Universitat de Cornell Exercí la curació natural com a alternativa als medicaments farmacèutics i a la cirurgia en moltes malalties debilitants Se centrà en la importància d’una dieta apropiada juntament amb un reforç nutricional per a prevenir i combatre les malalties cardíaques, la diabetis i l’obesitat Escriví diversos llibres que promouen la nutrició amb el control dels glúcids i les tècniques…
Edward Donnall Thomas
Medicina
Metge nord-americà.
Doctorat per la Harvard Medical School 1946, inicià la seva carrera al Brigham Hospital de Boston Massachusetts, EUA, on s'especialitzà en medicina interna i en hematologia oncològica El 1955 fou nomenat director mèdic del Bassett Medical Center, adscrit a la Universitat de Columbia L'any 1963 entrà a la Universitat de Washington, on fou el primer cap del departament d'oncologia de l'Escola Mèdica, càrrec que exercí fins el 1990 Es retirà l'any 2002 Al començament dels anys cinquanta establí les bases tècniques del trasplantament de medulla òssia en els seus experiments amb…
José Luis Doreste Blanco
Vela
Regatista de vela canari i metge especialitzat en educació física i esport.
Començà a navegar el 1970 en classe optimist Es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva activitat com a regatista En classe finn guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Seül 1988, al Campionat del Món 1987 i al Campionat d’Europa 1988 En classe star aconseguí dues medalles d’or al Campionat del Món 1982, 1983 i una altra al Campionat d’Europa 1982 Participà en cinc Jocs Olímpics Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Atlanta 1996 Aconseguí un diploma olímpic a Los Angeles i Atlanta A partir del 1996 navegà en classe creuer i assolí diferents…
,
Claudi Galè
Metge grec.
Estudià medicina, matemàtiques i filosofia a Pèrgam, Esmirna, Corint i Alexandria Residí a Roma i a Pèrgam, ensenyant i practicant Féu estudis anatòmics, especialment ossis, sobre animals i els referí a l’home, i en fisiologia observà la secreció urinària dels ronyons Manifestà que la llei natural ho governa tot, i que el principi bàsic de la vida és un pneuma, extret del pneuma universal mitjançant la respiració, que separà en tres parts animal, radicada al cervell, vital, radicada al cor, i natural, radicada al fetge i a les venes La seva producció literària és immensa ell mateix enumera…
Restrenyiment dels nadons
En general, les deposicions dels infants alimentats amb llet artificial són més consistents, fosques i menys freqüents que les dels infants que segueixen una lactància materna Sovint, poden passar un o dos dies sense fer cap deposició, però això no els causa molèsties De totes maneres, per a facilitar les deposicions convé de preparar adequadament els biberons, amb la quantitat d’aigua necessària A més, de vegades convé de subministrar a l’infant suplements d’aigua, a part els biberons de llet, sobretot quan fa calor i sua molt Solament s’ha de plantejar la necessitat d’efectuar un tractament…
El que cal saber del sofriment fetal
El sofriment fetal és un trastorn caracteritzat per una deficiència en l’aportació d’oxigen als teixits del fetus, que es pot produir a conseqüència d’una alteració de l’organisme matern, del fetus mateix o del procés del part El sofriment fetal pot ésser causat per trastorns molt diversos malalties de la dona que causin una baixa concentració d’oxigen en la sang o una deficiència de la irrigació sanguínia de la placenta diverses alteracions i complicacions de l’embaràs i del part, com ara placenta prèvia, toxèmia gravídica i despreniment prematur de la placenta alteracions de les…
Faringoscòpia
Patologia humana
La faringoscòpia és una prova senzilla efectuada habitualment en la diagnosi de malalties de la faringe, que consisteix en l’observació visual de l’interior d’aquest òrgan L’observació de l’orofaringe és efectuada directament, sense necessitat d’emprar dispositius especials Solament cal que la persona examinada obri bé la boca i mantingui la llengua relaxada Si en aquesta posició es fa el gest de pronunciar la lletra a, el vel del paladar s’eleva i la base de la llengua es deprimeix, la qual cosa facilita l’observació de l’orofaringe En la majoria dels casos, però, cal deprimir la llengua amb…
El que cal saber del diafragma
El diafragma és un casquet de goma flexible que es colloca al fons de la vagina cobrint completament l’orifici extern del coll uterí, de manera que impedeixi l’accés del semen ejaculat a l’úter Abans d’utilitzar el diafragma s’ha de visitar un especialista per tal que determini quina és la grandària de diafragma que cal utilitzar i ensenyi a la dona la tècnica de collocació Posteriorment és recomanable d’efectuar un control mèdic i canviar el diafragma almenys cada dos anys Per tal que sigui eficaç, el diafragma s’ha d’utilitzar amb una crema espermicida que s’aplica sobre tota la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina