La faringoscòpia és una prova senzilla efectuada habitualment en la diagnosi de malalties de la faringe, que consisteix en l’observació visual de l’interior d’aquest òrgan.
L’observació de l’orofaringe és efectuada directament, sense necessitat d’emprar dispositius especials. Solament cal que la persona examinada obri bé la boca i mantingui la llengua relaxada. Si en aquesta posició es fa el gest de pronunciar la lletra a, el vel del paladar s’eleva i la base de la llengua es deprimeix, la qual cosa facilita l’observació de l’orofaringe. En la majoria dels casos, però, cal deprimir la llengua amb un depressor lingual, un dispositiu senzill de forma aplanada. La zona que cal examinar és il·luminada amb un mirall frontal o un altre sistema d’il·luminació externa. Aquesta exploració tan senzilla forma part de l’examen mèdic general, i és fonamental en la diagnosi de nombrosos trastorns com ara faringitis, abscessos perifaringis o tumors faringis.
La part superior i la inferior de la faringe no es poden observar directament. L’examen de la rinofaringe s’efectua amb una rinoscòpia posterior i el de la laringo-faringe amb una laringoscòpia.