Resultats de la cerca
Es mostren 614 resultats
National Oceanic and Atmospheric Administration
Astronàutica
Organització governamental nord-americana que ha posat en òrbita diversos satèl·lits d’observació.
Des del 1979, hi ha hagut una sèrie de vuit satèllits polars diferents que transporten instruments de microones per mesurar la radiació emesa per l’oxigen atmosfèric en una freqüència de 60 GHz La radiació emesa en aquesta banda està directamente relacionada amb l’energia de la molècula d’oxigen, que també està relacionada amb la temperatura Els instruments que prenen les mesures són direccionals, és a dir, poden mesurar l’emissió al zenit, al nadir, al limbe o en una direcció donada A partir de les mesures preses, es construeix una base de dades de temperatures atmosfèriques i,…
cromita
Mineralogia i petrografia
Cromat de ferro (III), FeCr2O4.
Mineral del grup de les espinelles, de color negre grisenc l’hàbit dels cristalls, poc definit, és a vegades octaèdric, de composició variable Sovint la molècula conté grups MgO, ZnO, FeO 3 , Al 2 O 3 i altres La duresa, a l’escala Mohs, és de 5,5, i la densitat, de 5,1 g/cm 3 Hom la troba com a mineral accessori en les roques ígnies ultrabàsiques, sovint associada amb l’olivina, la serpentina, el piroxè i les clorites cròmiques Els jaciments més importants són al sud de Zimbàbue, a Turquia i als Urals És l’única mena important del crom i és usada com a metall d’aliatge per a…
William Standish Knowles
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà en química a la Universitat de Columbia l’any 1942, i fins que es retirà 1986 desenvolupà gairebé tota la seva carrera professional a l’empresa Monsanto Descobrí que era possible usar metalls de transició per a obtenir uns compostos quirals que catalitzaven reaccions d' hidrogenació en les quals el producte final majoritari era un dels enantiòmers possibles de la molècula que es volia sintetitzar Això li permeté dissenyar un procés industrial per a obtenir la forma levogira de l’aminoàcid dopa , bàsic en el tractament de la malaltia de Parkinson El 2001 rebé el premi…
síntesi orgànica
Química
Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.
Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de…
La gran família del carboni
La química orgànica Si un químic atabalat per la seva feina entrés en una adrogueria i demanés un tros de CH 3 —H 2 —CH 2 —CH 2 — CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CO—O—CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 — CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 — CH 3 probablement obtindria per resposta la mirada estupefacta de l’adroguer i algun comentari irònic de la resta dels clients de la botiga Però si el químic no estigués tan capficat per la feina i demanés un tros de cera d’abella, l’adroguer el despatxaria amablement Suposem que l’adroguer és una persona que no s’…
blanqueig
Tecnologia
Procediment al qual hom sotmet la pasta de paper per a incrementar la seva blancor, ja sigui per eliminació o per modificació dels constituents de la pasta crua (pasta després de la cocció) o de la pasta mecànica, tal com la lignina i els seus productes de degradació, resines, ions metàl·lics, hidrats de carboni no cel·lulòsics i altres impureses.
Els principals agents de blanqueig són clor, hipoclorit, diòxid de clor, clorit sòdic, clorat sòdic, peròxid d’hidrogen i de sodi, oxigen i ozó El procés es realitza en diverses etapes amb rentats entremig i fent servir l’agent adequat en cada una d’elles Per raons de preu i d’eficiència el clor ha estat l’agent més emprat fins ara A causa de la seva alta toxicitat, la molècula de clor s’ha deixat d’utilitzar, cosa que ha donat lloc a les pastes ECF Elementary Chlorine Free o pastes blanquejades, que no fan servir clor elemental, sinó diòxid de clor menys tòxic, i a les pastes…
aigua de constitució
Farmàcia
Química
Aigua que, en proporció fixa, va unida directament per enllaç de coordinació, en tant que lligant, a l’àtom central del catió, o bé unida per enllaç hidrogen a l’anió o a un coordinant de l’anió si aquest és complex.
L’espectre infraroig d’aquests hidrats complexos mostra, com el de tots els hidrats, la banda d’absorció característica de la molècula aigua L’aigua de constitució s’elimina amb major dificultat que l'aigua de cristallització Molts hidrats per exemple els alums poden contenir simultàniament aigua de constitució i aigua de cristallització en altres casos hi ha simultàniament aigua de constitució de tots dos tipus, lligada al catió i lligada a l’anió cas del CuSO 4 5H 2 O Cal no confondre amb aigua de constitució malgrat que a vegades sigui anomenada erròniament així l’aigua que…
transmissió d’energia de ressonància
Química
Fenomen caracteritzat per la transferència d’energia entre cromòfors.
L’energia es transfereix de l’estat excitat d’un donant a una molècula acceptora, sense emetre radiació, quan el donador i l’acceptor estan molt propers, entre 10 i 100 àngstroms Es basa en un mecanisme acoblador dipol-dipol Perquè es doni, cal que l’espectre d’absorció de l’acceptor s’encavalqui amb l’espectre d’emissió de fluorescència del donant L’eficiència de transferència d’energia és altament dependent de la distància entre les meitats donant i acceptora i de la seva orientació relativa d’una respecte a l’altra La transferència d’energia indica que les dues proteïnes…
cicloalcà

Cicloalcans més importants
©
Química
Cadascun dels composts alicíclics de fórmula general C n
H 2 n
.
Bé que són isòmers dels alquens, tenen propietats intermèdies entre les dels alquens i les dels alcans, i s’assemblen més a aquests en augmentar les dimensions del cicle Així, el primer membre de la sèrie, el ciclopropà, és un compost molt reactiu a causa de les tensions presents en el cicle de tres baules a mesura que augmenta el nombre d’àtoms de carboni del cicle disminueix la distorsió dels enllaços i, per tant, la reactivitat de la molècula, fins a arribar al ciclohexà, que la té ja molt semblant a la dels alcans Derivats més importants dels cicloalcans © Donen els mateixos…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina