Resultats de la cerca

Nebot del poeta Simònides, serví, entre d’altres, a la cort de Hieró de Siracusa, on competí amb Píndar De la seva obra solament són conservats quinze epinicis i vuit ditirambes Contràriament a Píndar, Baquílides exposà el tema mitològic, d’una manera íntegra La seva poesia influí considerablement en la lírica grega posterior i en la lírica llatina de caràcter més clàssic Horaci

Cap de la guàrdia palatina, aconseguí d’ésser proclamat emperador en morir Anastasi I La seva política s’encaminà a restaurar l’ordre a les grans ciutats, a rebutjar les diverses invasions que es produïren als seus dominis i a reprendre les relacions amb Roma, per a la qual cosa perseguí el monofisisme Fou assistit pel seu nebot i successor Justinià I

Durant la guerra entre Lluís XIV de França i Carles II de Castella, nomenat tinent general, tingué sota el seu comandament l’esquadra francesa de la Mediterrània, amb la qual bombardejà Alacant i Barcelona 1691 i continuà les hostilitats al llarg de la costa setge de Roses, el 1693 fins el 1694 El 1697 collaborà amb el duc de Vendôme en la presa de Barcelona Tanmateix, el 1700, amb l’adveniment de Felip V com a rei de la corona hispànica, es posà al seu servei i acompanyà el nou rei des de Barcelona a Nàpols 1702 Aquest li concedí la grandesa d’Espanya El 1703 fou nomenat mariscal de França,…

A partir del 1723 passà als marquesos de Guadalcázar, als marquesos d’Estepa, als comtes de Fernán Núñez, als comtes de Cervelló i als marquesos d’Almonesir La grandesa d’Espanya li fou reconeguda el 1921

Tradicionalment liberal, fou el periòdic més important de la Tercera República i tingué notables collaboradors Desaparegut a la fi del 1942, el nou diari Le Monde 1944 en reprengué les directrius

Torsimany al servei de Jaume II, actiu al setge d’Almeria 1309-10 i en les negociacions diplomàtiques posteriors sobretot en 1314-17 amb el rei de Granada i el pretendent a aquest regne

Al fill i successor de Robert I, el duc Roger I, el succeïren el seu net Guillem I, el seu nebot, Roger II i el fill d’aquest, Roger III, a la mort del qual restà integrada al regne de Sicília i més tard al de Nàpols Filla del duc Robert I fou Mafalda de Pulla-Calàbria , comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona

D’origen turc, la dinastia Khaljī regnà del 1290 al 1320 i tingué tres soldans Jalāl al-Dīn Fīrūz 1290-96, ‘Alā’ al-Dīn Muḥammad 1296-1315, nebot i gendre del primer, que convertí el soldanat en la primera potència de l’Índia i repellí els mongols, i Quṭb al-Dīn Mubārak Shāh 1316-20, que fou assassinat i substituït en el poder per la dinastia tuglúquida

Nebot del cardenal Gomà Canonge lectoral de Barcelona 1948, professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona 1942 i de la facultat de teologia 1967, fou secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional 1952 És autor d’un notable estudi El Evangelio según San Mateo 1966 i 1976 i d’un comentari al Magnificat 1982 Posteriorment publicà Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales 1988

Nebot del cardenal Antoni Despuig, fou deixeble de l’hellenista Bartomeu Pou a Roma, on tornà el 1794 per promoure la beatificació de Catalina Tomàs S'establí novament a Mallorca, on fou xantre des del 1791 El 1808 formà part de la Junta Suprema, i el 1820 fou diputat provincial Féu que Quadrado revisés i publiqués la traducció castellana d’Heròdot de Bartomeu Pou